El Madrid paga peatge europeu
El Reial Madrid va patir dissabte a Santiago la primera derrota des del 2009 contra un rival, el Rio Natura Monbus, que ocupa plaça de descens a la Lliga Endesa i al qual havia vençut en els seus nou últims enfrontaments. Si el resultat és sorprenent en si mateix, molt més estrident és el fet que els de Pablo Laso només hagin guanyat un dels seus cinc últims partits en aquesta competició: contra el Barcelona Lassa, per un punt i amb un bàsquet de Llull (sempre ell) a l’últim segon. En canvi, a l’Eurolliga, encara que han perdut dos dels tres últims matxs, els blancs són líders i, quan encara falten quatre jornades, ja estan classificats per als playoffs, que jugaran amb molta probabilitat amb avantatge de pista. L’asseguraran avui mateix si superen el Barça.
Sembla raonable, doncs, concloure que el peatge d’aquesta nova Eurolliga de tots contra tots, més exigent que mai, especialment en les setmanes amb dues jornades i quan només hi ha un dia de descans entre un xoc continental i un altre de domèstic, l’està pagant el Madrid a la Lliga Endesa, en què ja ha sofert set derrotes en 23 jornades. Les mateixes que en 26 de l’Eurolliga (contrasentit evident, ja que és clar que el nivell de la competència és més alt a Europa) i a tot estirar les mateixes amb les quals van tancar els blancs la primera fase (34 partits, vuit més dels que tenen ara) de les últimes quatre edicions de la Lliga espanyola: van ser 4,2, 7 i 5.
El Madrid ha patit alguna baixa esporàdica (Rudy, Randolph, Ayón...; ara estan tocats Maciulis i Nocioni), però cap lesió llarga. Tampoc les estadístiques no ajuden a explicar-ho: col·lectivament, la diferència entre punts a favor i en contra és pràcticament idèntica a la Lliga Endesa (8,39) i l’Eurolliga (8,23); en el capítol individual, el més rellevant és la lleugera millora a Europa de Doncic, Randolph i Hunter (6,7 punts més de valoració entre tots tres). Però hi ha una dada que no enganya: la pèrdua de defensa. A la darrera Lliga Endesa només va encaixar 70,12 punts
Els blancs tenen set derrotes en 23 jornades de Lliga, les mateixes que en 26 de l’Eurolliga
per partit; en aquesta, 77,43. Un suïcidi.
Pablo Laso va reconèixer ahir que hi havia “una mica de tot” quan se li va preguntar si el problema del seu equip era físic o de concentració. “No som en el nostre millor moment respecte a resultats, però tampoc no ens podem fixar només en si guanyem o perdem. La feina s’enfoca a continuar creixent com a equip i encara queda moltíssim per fer en totes dues competicions. Tot febrer i tot març han estat de molt de desgast, però no vull buscar excuses”.
Es dona el cas que els tres equips espanyols de l’Eurolliga presenten idèntic balanç (16-7) a la Lliga Endesa, superats per l’Iberostar Tenerife (18-6) i el València (17-6, després de guanyar diumenge per segona vegada els canaris). Però les sensacions que deixa la trajectòria del Madrid no es poden extrapolar en absolut ni al Barça ni al Baskonia. L’equip de Bartzokas, víctima d’una combinació de desgràcies (algunes d’evitables, d’altres no), està fent un paper lamentable a l’Eurolliga i, definitivament, no jugarà els playoffs. Així que en el seu cas no hi ha peatge, perquè a Europa no circula per una autopista, sinó per un camí de cabres. I els alabesos, que molt probablement sí que disputaran l’enfrontament de quarts, no estan acusant aquí de cap manera l’esforç que fan fora: el seu percentatge actual de victòries a la Lliga Endesa (69,56%) és millor que els del tancament de la primera fase en quatre de les sis últimes temporades.