El derbi de la bicicleta
La primera contrarellotge per equips de la Volta es va disputar l’any 1941
L’equip del Barcelona establirà bossa comuna. El club actuarà amb mà ferma i sol·licitarà al jutge àrbitre autorització per poder retirar de la cursa aquell corredor que doni el primer senyal d’indisciplina en la lluita per clubs”. Així s’anunciava, ara fa més de setanta anys, el 5 de setembre de 1941 exactament, l’inici de la Volta a Catalunya. I aquest “Barcelona” citat no era cap altre que el Futbol Club Barcelona, que en aquella època tenia una secció de ciclisme. I de les millors. La rivalitat era màxima amb l’equip ciclista... de l’Espanyol.
La Volta de 1941 era l’edició número 21 de la cursa catalana. I hi va haver una novetat: per primera vegada el recorregut incloïa una contrarellotge per equips, l’especialitat que ahir va recuperar la Volta. Però les coses, també en el ciclisme, en aquell 1941 eren ben diferents.
Qualsevol aficionat al ciclisme històric comprovarà el nivell dels dos equips amb la relació d’alguns dels seus elements destacats. Pel Barça competien a la Volta Mariano Cañardo, Antonio Andrés Sancho, Antoni Escuriet, Joan Gimeno, Joaquim Olmos, Josep Campamà, Fernando Murcia, Salvador Arajol... I entre els més rellevants de l’Espanyol hi podíem trobar cracs com Julián Berrendero, Fermín Trueba, Federico Ezquerra i Delio Rodríguez. Un tercer equip destacat era el que presentava el club organitzador, la Unió Esportiva de Sants, patrocinat per Servicio Estación, el popular establiment del carrer Aragó de Barcelona.
La novetat de la cronometrada del 1941 va ser tan inesperada que no es va saber del cert que es disputava fins al dia abans. La vuitena etapa havia acabat a Girona quan el director de la cursa, Sebastià Masdeu (l’històric vencedor de la primera Volta, l’any 1911), va anunciar que la següent, de Girona a Figueres, es faria en dues parts. Primer, de Girona a Palamós, 48 quilòmetres, en lluita per equips contrarellotge. I després, de Palamós a Figueres, de 79 quilòmetres, en línia. El més curiós del cas és que es van repartir els 55 corredors que seguien en cursa en 5 equips, d’11 homes cadascun. I un sorteig va establir l’ordre de sortida: Militars, Independents, Espanyol, Sants i Barcelona. L’històric cronista de Mundo
Deportivo Ramon Torres explicava així l’efecte de veure una contrarellotge per equips: “Els corredors en fila índia, rellevant-se en el comandament, roda sobre roda, causaven l’efecte d’un tàndem de vuit seients, mogut per vuit parells de cames...”.
La victòria, aquell dia, va ser per al Barça, amb Cañardo, el veterà Cañardo (ja tenia 35 anys i set Voltes guanyades al sarró), com a primer classificat, acompanyat de Sancho i Abadía. L’Espanyol, amb Ezquerra al capdavant, va cedir 19 segons. La Volta del 1941 la va guanyar finalment el blaugrana Antonio Andrés Sancho.
La lluita entre el ciclisme del Barça i el de l’Espanyol va enardir els aficionats, però no va durar gaire més. El poliesportiu Barça va aparcar les bicicletes al setembre del 1943, i el derbi de la carretera va desaparèixer. Era la secció que aportava més èxits i més ingressos, però també moltes despeses. Nascuda el 1928 i paralitzada al 1936, va renéixer el 1941 amb l’impuls del marquès de la Mesa de Asta i d’un directiu apassionat del ciclisme i protector de Cañardo: Joan Molins Ribot, de la família propietària d’una reconeguda empresa cimentera. Però la dimissió del president Piñeyro, el marquès, arran de l’ignominiós 11 a 1 de Chamartín del juny del 1943 va obrir l’escletxa per on un grup de directius del Barça va aprovar el tancament de la secció ciclista, que només va reaparèixer breument l’any 2003.
La lluita entre els equips ciclistes del Barça i de l’Espanyol va enardir els aficionats La cronometrada del 1941 es va disputar entre Girona i Palamós, i es va anunciar el dia abans