El jutge avala Abertis davant Foment pels comptes de l’AP-7
El grup reclama 1.494 milions en compensació per la caiguda del trànsit
El contenciós que enfronta Abertis amb Foment per les compensacions econòmiques resultants de la caiguda de trànsit en diversos trams ampliats de l’AP-7 a Catalunya s’ha resolt a favor del grup de concessions, segons una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid del 7 de març, en contra de la qual el ministeri ja ha anunciat que recorrerà davant el Suprem. La filial Acesa reclama a l’Administració 1.494 milions d’euros per aquest concepte des del 2006 fins al 31 de desembre passat, quantitat que pot augmentar en el futur i que espera percebre quan expiri la concessió, el 2021, d’acord amb la seva interpretació del conveni firmat el 2006, amb la qual el departament que dirigeix Íñigo de la Serna no està d’acord. El jutge ha avalat amb la seva decisió que la companyia apunti en els seus comptes aquestes garanties com a actius financers, de la qual cosa es derivaria que té dret de cobrament.
L’ampliació de l’autopista de manera que a tot el recorregut gestionat per Acesa a Catalunya tingués almenys tres carrils per sentit va ser acordada per la concessionària i Foment i aprovada pel Consell de Ministres el 2006. L’actuació pretenia donar resposta als importants increments de trànsit registrats els anys precedents, que ocasionaven congestions amb freqüència. L’actuació va suposar una inversió per part de la companyia de 784 milions per emprendre les obres, que la concessionària també planteja cobrar quan venci l’explotació. L’augment de capacitat d’aquesta via de peatge comportaria un increment de l’afluència que reportaria ingressos per rendibilitzar la inversió sense necessitat d’ampliar el període de concessió o apujar les tarifes. En cas que aquesta facturació addicional no fos suficient, es complementaria amb
El ministeri recorrerà al Suprem perquè discrepa sobre el conveni d’ampliació de l’autopista
aportacions de l’Administració.
Però el 2006 no es va preveure que la crisi faria caure la circulació més del 30%. A partir d’aquell moment, Acesa es va apuntar en els seus comptes com a actius financers les garanties per aquest descens de facturació. El 2011, Foment va plantejar dubtes sobre la interpretació del conveni pel que feia a aquestes compensacions, que la companyia ja ha valorat en 1.494 milions. Segons Abertis, el ministeri va indicar que no les considerava com a part del saldo i a més discrepava de la manera en què les comptabilitzava.
Arran d’aquesta discrepància, el grup que dirigeix Francisco Reynés va presentar, el juny del 2015, un recurs davant Foment, que va ser rebutjat, per la qual cosa el setembre d’aquell mateix any en va interposar un altre davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que aquest 7 de març passat va resoldre donant la raó a la concessionària. En paral·lel, també el 2015, Acesa va remetre un escrit al Consell de Ministres on sol·licitava la seva interpretació del contracte sobre l’ampliació de l’AP-7 en el punt en què hi havia discrepàncies. Però va ser desestimat per silenci administratiu. En conseqüència, l’empresa va dur l’assumpte al Suprem.
Des del 2015, quan el contenciós es va judicialitzar, Acesa va deixar d’apuntar als llibres les compensacions per falta de trànsit com a actius financers. Aquell any va proveir prop de 900 milions a compte d’aquestes garanties. Fins que no hi hagi decisió del Suprem, la concessionària preveu obrar d’aquesta manera. En qualsevol cas, va subratllar un portaveu, la companyia continua “oberta al diàleg” amb Foment per trobar una sortida al conflicte que eviti els tribunals. La mateixa font assegura que en l’etapa d’Ana Pastor com a ministra no va ser possible, la qual cosa va portar l’assumpte a la via judicial. No obstant això, convida els actuals responsables del ministeri a reconsiderar la seva posició.