“La tortura no és útil per obtenir informació; i ho saben”
Tinc 54 anys. Nascut a Girona i visc davant de la Guàrdia Civil de Tres Cantos (Madrid) amb la Marina, el Marcos (14) i l’Héctor (12). Treballo en el suport a víctimes i la reparació de violacions dels drets humans. Política? Utopista cínic i jornaler de
La tortura és inútil.
N’està segur?
Ho demostren les investigacions, per exemple les del neurobiòleg Shane O’Mara (Trinity College de Dublín), que van evidenciar que sota tortura s’obliden i distorsionen els records o models matemàtics de teoria de jocs.
...!
L’informe (2015) que va presentar el Senat dels EUA sobre l’ús de la tortura després de l’11-S afirma que després de despeses astronòmiques i un patiment infinit no es va obtenir informació rellevant. Guantánamo va ser un fiasco.
Doncs no entenc res.
Ens acostumen al mite del detectiu que salva vides a cops. Jean Maria Arrigo ha publicat diàlegs amb interrogadors nord-americans que expliquen que la violència destrueix l’altre. Res més. La tortura és útil per intimidar, com a forma de control social. Però la ciència mostra que no és útil per obtenir informació. I ho saben.
Això, més d’un l’hi discutiria.
Sota tortura física o psicològica el cervell està esgotat. Sabem que no és un mètode adequat per obtenir informació d’un detingut, fins i tot si aquest tingués informació rellevant.
La por del terrorisme, està donant carta blanca a la utilització de la tortura? Sí. Avui els maltractaments i la tortura s’apliquen sota la llum o d’amagat a pràcticament tots els països del món, avalats per la por i la sensació d’inseguretat de la població.
Donald Trump ha restablert mètodes de tortura que estaven prohibits.
Defensa tècniques com l’ofegament simulat. És una actitud perillosa, perquè esquerda els mecanismes que la comunitat internacional ha construït amb esforç durant dècades. Amb quina legitimitat es podrà denunciar altres governs en teoria més autoritaris? No són boutades: un antiterrorisme d’Estat que crea terrorisme d’Estat.
Sota el govern d’Obama, també es va torturar?
Durant el govern d’Obama es van mantenir centres de detenció i interrogatoris clandestins a tercers països o en vaixells en aigües internacionals, però es feia amb certa vergonya, i amb un control; ara ens enfrontem a la desregulació i el caos.
S’exerceix la tortura a Espanya?
Sí, s’exerceix a les presons i en centres d’immigrants, on l’opacitat és màxima. Afecten el ciutadà del carrer detingut en comissaries locals,
activistes de moviments socials, els desnonats, els manifestants... Encara tenim els nostres patis del darrere. Nosaltres peritem molt. Per desgràcia.
És sorprenent.
No es prenen les mesures pertinents per investigar, documentar i sancionar els casos quan es produeixen. La resta d’Europa no és gaire millor. Hi ha impunitat.
És una acusació greu.
En els casos que atenem en teràpia no és estrany veure ciutadans que han patit maltractaments i que són falsament contradenunciats per resistència o atemptat a l’autoritat. La seva denúncia no va enlloc, però la contradenúncia pot comportar en la legislació actual condemnes de presó i multes elevades.
Però, i la justícia?
L’estigma associat a la paraula tortura fa que moltes vegades els jutges optin per donar credibilitat a la versió policial sense més tràmit.
Com han evolucionat els mètodes de tortura?
Des dels anys cinquanta s’ha anat evolucionant cap a mètodes cada vegada més psicològics. En la majoria de països europeus no es toleren les proves de cops. Però per rutina el tinc dret o en una cadira petita durant moltes hores, l’acuso sense acusar-lo, amenaço la seva família, no el deixo dormir, l’esgoto emocionalment...
Ja ho entenc.
Acaben convençuts que el seu enemic no és només qui té al davant sinó un mateix, que és veritat que és covard, dèbil, ximple i fa pudor, i es pregunten si en realitat han estat maltractats.
Se supera?
Els cops es poden arribar a superar, però la tortura psicològica deixa seqüeles molt profundes. Ara aquesta mena de tortura és un gran camp d’experimentació.
Posi-me’n algun exemple.
Abans s’experimentava amb cel·les monocromàtiques: dies i dies entre quatre parets en què tot és blanc. La manca de qualsevol estímul extern provoca símptomes depressius o psicòtics en qüestió de dies.
I ara?
Una cosa així tenim en la gent que està en aïllament a les nostres presons, que són al voltant del 2% dels presos. Molts acaben amb mutilacions i intents de suïcidi. Aquesta és la tortura com a càstig. És una altra forma de tortura.
Els mètodes de tortura són universals?
Hi ha un factor cultural: els musulmans que van ser alliberats de la presó de Guantánamo diuen que de totes les tortures que van patir, des de pallisses fins a aïllament o ofegament, el pitjor va ser que els van mantenir despullats en els interrogatoris davant d’una dona.
La humiliació.
Sí, perquè al món àrab l’home no es despulla. Hi havia antropòlegs i psicòlegs fent d’assessors. Per això, perquè hi ha una part de la ciència que auxilia la tortura, cal que hi hagi una altra ciència que s’enfronti a la tortura.
IMA SANCHÍS