La Vanguardia (Català)

EL FUTUR DE LA DEPURACIÓ

Les plantes de tractament d'aigües residuals estan evoluciona­nt cap a instal·lacions generadore­s de recursos

- TEXT LUIS JIMÉNEZ

Davant de la creixent conscienci­ació ambiental i econòmica de la societat, que propugna un model més sostenible, l'economia circular guanya adeptes amb una proposta basada a mantenir el valor dels productes i dels recursos tant de temps com sigui possible i minimitzar la generació de residus.

Pel que fa al cicle integral de l'aigua, aquest model es pot aplicar mitjançant una estratègia en la qual, a banda de reduir l'ús dels recursos i de disminuir la producció de residus, aquests puguin reconverti­r-se o valoritzar-se com a nous elements.

En aquest objectiu hi té un paper destacat Cetaqua, el centre tecnològic de l'aigua que contribuei­x a l'avanç de la reutilitza­ció, liderant projectes d'investigac­ió a escala europea que han demostrat l'eficiència de diversos tractament­s i la seva seguretat, com el LIFE WIRE, que impulsa l'ús de l'aigua regenerada en la indústria, o el LIFE aWARE, que arriba més lluny que la legis- lació, buscant l'eliminació de microconta­minants. Aquests dos projectes europeus s'han assajat amb èxit a l'EDAR (Estació Depuradora d'Aigües Residuals) del Baix Llobregat, situada al Prat.

CENTRES PRODUCTORS DE RECURSOS

El segon gran recurs present en el cicle de l'aigua, i en particular en l'aigua residual, és l'energia. La matèria orgànica que conté permet pensar en una planta de tractament que no requereixi el consum d'energia externa; o que, fins i tot, sigui productora neta d'energia. L'aprofitame­nt energètic es realitza fonamental­ment a través de la producció de biogàs, a partir de la digestió dels llots de depuració, la qual cosa, a més, redueix el residu generat. La producció de biogàs ja és ben coneguda, encara

Cetaqua lidera diversos projectes europeus per avançar en la reutilitza­ció de l'aigua

que no totes les administra­cions hagin pogut assumir la inversió inicial que requereix, i més encara atès el context regulatori i tributari actual sobre cogeneraci­ó i autoconsum energètic. Però aquest concepte s'està estenent a plantes de diverses grandàries, i ara busca multiplica­r la producció de biogàs mitjançant tecnologie­s diferents, aplicades en diversos punts de la línia de llots, que permeten degradar la matèria orgànica més enllà dels rendiments convencion­als.

En aquesta línia, a Cetaqua investigue­n com optimitzar l'ús del biogàs: al projecte COSIN, liderat per Gas Natural Fenosa, el centre es focalitza en la producció de biometà per a injecció en xarxa, estenent

Cetaqua impulsa l'economia circular i treballa amb universita­ts i empreses

aquesta capacitat de generació sostenible fora dels límits de la planta.

TREBALL COL·LABORATIU

El tercer vector de sostenibil­itat és la suma de la resta de recursos presents en l'aigua residual, alguns dels quals es podrien recuperar i reutilitza­r com a recurs amb processos no gaire complexos: és el cas dels nutrients, de la cel·lulosa i els metalls. Alguns nutrients, com el fòsfor, són reserves limitades i estratègiq­ues al planeta. No obstant això, en l'actualitat, són menys de 50 plantes a tot el món les que el recuperen, fet que desprèn la idea d'una sensibilit­at limitada, així com del futur potencial.

Per respondre aquests desafiamen­ts, Cetaqua treballa de forma col·laborativa amb universita­ts i empreses, buscant un resultat que ajudi a impulsar l'economia circular no només al territori, sinó també en l'àmbit global.

 ??  ??
 ??  ?? A l'estació depuradora d'aigües residuals situada al Prat, Cetaqua hi duu a terme projectes que busquen l'eliminació de microconta­minants
A l'estació depuradora d'aigües residuals situada al Prat, Cetaqua hi duu a terme projectes que busquen l'eliminació de microconta­minants

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain