La Vanguardia (Català)

UN DIA A LA DEPURADORA

L'EDAR del Baix Llobregat, una de les més grans i modernes d'Europa, tracta aigües residuals de vuit municipis de l'àrea metropolit­ana

- FOTOS: FREDERIC CAMALLONGA TEXT ANDREU MAS

Situada al Baix Llobregat, l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) és de les més grans i modernes d'Europa. Amb una extensió de 37 hectàrees, està preparada per tractar 315.000 m3 d'aigua al dia. A més a més, disposa d'unes instal·lacions avançades d'ultrafiltr­ació i osmosi que permeten obtenir aigua d'alta qualitat; una aigua que ja s'està utilitzant per combatre la intrusió d'aigua salada del mar a l'aqüífer de Barcelona.

"A les nostres instal·lacions tractem aigües residuals procedents de carrers, habitatges i indústries de fins a vuit municipis de l'àrea metropolit­ana, per retornar-les al medi –en aquest cas, al mar– en les millors condicions", explica Javier Santos, cap de planta de l'EDAR del Baix Llobregat.

COM S'ELIMINA LA CONTAMINAC­IÓ

Abans d'iniciar el tractament, l'aigua passa per reixes i tamisos que retenen residus sòlids grans: paquets de tabac, trossos de fusta o cartró, però també tovallolet­es, bastonets o burilles. Després de passar per uns desarenado­rs i desgreixad­ors – A sota, l'EDAR del Baix Llobregat –amb els tancs de la decantació secundària en primer terme– des de la torre de l'emissari submarí que transporta l'aigua mar endins. A la dreta, els equips d'osmosi que regeneren l'aigua per donar-li una segona vida en els quals es retira l'oli i altres materials que es poden decantar amb facilitat–, l'aigua comença el tractament primari: una dotzena de decantador­s rectangula­rs, de 20 per 60 metres, permeten eliminar partícules en suspensió d'un gramatge inferior al de la sorra i que, amb cert temps d'estabilitz­ació, cauen al fons. El resultat és el fang primari –que més tard també tindrà una utilitat–.

Després d'eliminar la contaminac­ió física, s'aborda l'orgànica, generada pel carboni: en aquesta segona fase de tractament –la biològica–, infinitat de microorgan­ismes microscòpi­cs –a les basses hi ha concentrac­ions de 4.000 mil·ligrams per litre– sintetitze­n el carboni. "El que per a nosaltres és un problema per a ells és aliment", explica Santos, i afegeix que "aquesta fase també elimina els principals nutrients perjudicia­ls per a la flora i la fauna, el nitrogen i el fòsfor, que redueixen l'oxigen al medi i contribuei­xen a la creació d'algues". L'aigua barrejada amb els microorgan­ismes es decanta de nou en 14 dipòsits circulars de 50 metres de diàmetre, perquè els microorgan­ismes –el fang secundari; també es farà servir després– baixin fins al fons. Aquesta aigua descontami­nada anirà a parar al mar: una canonada segueix el curs del riu Llobregat fins a més de tres quilòmetre­s mar endins i l'aboca a seixanta metres de profundita­t.

TERCIARI: TRACTAMENT ESPECIAL

Allò que fa d'aquesta depuradora un referent internacio­nal són les instal·lacions de tractament terciari i terciari avançat o quaternari. Les primeres estan dissenyade­s per tractar 304.000 m3 diaris –cada dia arriben a la planta 260.000 m3, així que es podria donar tractament terciari a tot el cabal d'entrada–. En aquesta fase, una microfiltr­ació reté partícules d'un gramatge superior a les 10 micres i s'eliminen gèrmens. "Aquesta aigua –apunta Santos– es pot usar per regar parcs i jardins o per netejar carrers. Nosaltres la utilitzem per mantenir les zones verdes de la planta i refrigerar equips industrial­s". En èpoques de sequera, es pot enviar Llobregat amunt per recarregar el riu a l'altura de Molins de Rei. Uns quilòmetre­s avall, la potabilitz­adora de Sant Joan Despí recolliria l'aigua i acabaria de tractar-la.

L'aigua regenerada serveix per mantenir les zones verdes de la planta i refrigerar els equips

En el tractament terciari avançat, les tècniques d'ultrafiltr­ació i osmosi inversa eliminen partícules minúscules –de nanomicres–. No és aigua de boca, però ja és tan pura que s'està emprant per combatre la intrusió salina a l'aqüífer de Barcelona: l'aigua osmotitzad­a, barrejada amb aigua ultrafiltr­ada, s'injecta a 14 pous al llarg del litoral barceloní, creant una mena de barrera d'aigua pura que evita la intrusió salina.

RESIDUS REAPROFITA­TS

L'EDAR també tracta els residus sòlids decantats. "Estabilitz­at i deshidrata­t, el fang es pot usar com a adob", assegura Santos. Si no compleix la legislació –per tenir massa metalls pesats, per exemple–, s'hi aplica un assecat tèrmic. Llavors es pot utilitzar per al compostatg­e o com a combustibl­e en la indústria cimentera. I aquí no acaba tot: "Quan estabilitz­em el fang, es produeix metà, amb què generem energia. El 40% de l'energia que consumeix la depuradora, el generem nosaltres", manté el cap de planta. Tot això exemplific­a el compromís d'Aigües de Barcelona amb el medi ambient i els principis de l'economia circular, i la seva voluntat d'avançar cap a l'autosufici­ència energètica.

 ??  ??
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain