“Hem de convertir les nostres depuradores en biofactories”
ENTREVISTA A PHILIPPE ROUGE Director d'Estratègia de tractament d'aigües de SUEZ Spain
El Besòs, una antiga claveguera a cel obert i actual parc fluvial amb les aigües plenes d'ànecs, és la millor imatge dels beneficis socials i mediambientals de la depuració de les aigües? És una imatge bonica, útil i perceptible per la ciutadania i un clar exemple del que ha de ser la sostenibilitat. El nostre grup ha participat en la metamorfosi del tram final del riu realitzant el projecte, la direcció d'obra i l'operació. Totes aquestes actuacions, realitzades en col·laboració amb els ajuntaments confrontants són un clar cas d'èxit de col·laboració publicoprivada.
Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen prou aigua regenerada per a usos urbans?
De les dues plantes depuradores principals de Barcelona només una disposa d'una instal·lació de regeneració d'aigües residuals tractades: l'EDAR del Baix Llobregat. Consta de diverses tecnologies que proporcionen aigües regenerades de diferents qualitats i pureses que es poden destinar a diversos usos ambientals i agrícoles. Les aigües més pures (fins i tot dessalades) poden ser reinjectades en l'aqüífer per protegir-lo contra la intrusió d'aigües salines procedents del mar; d'altres poden servir per a reg en l'agricultura i la recàrrega indirecta de l'aqüífer del delta; i també n'hi ha que es poden usar per garantir el cabal ecològic del riu Llobregat en el seu tram final. Els usos urbans encara estan poc desenvolupats. Existeixen també diversos projectes pendents d'autoritzacions per a subministraments industrials i per al reg de zones verdes situades a la muntanya de Montjuïc. L'altra EDAR, la del Besòs, aboca l'aigua residual una vegada descontaminada al mar. A la resta de l'Àrea Metropolitana, hi ha dues instal·lacions més amb regeneració: Sant Feliu i Gavà-Viladecans.
Els processos de depuració consumeixen energia i generen llots que perjudiquen el medi ambient. Les millores tecnològiques permeten reduir tots dos factors?
Depurar aigua residual consisteix a transferir una part de la contaminació que conté cap a un element més sòlid anomenat llot. Els processos que permeten aquesta transferència són consumidors d'energia i de productes químics, i cal que es realitzin de forma sostenible amb el medi ambient. Totes les millores tecnològiques que duem a terme condueixen a minimitzar l'impacte ambiental de les depuradores. Els objectius que tenim són molt clars: 1. Reduir el consum energètic de les instal·lacions que operem. 2. Generar energia amb els subproductes procedents de la contaminació una vegada separada de l'aigua residual. 3. Transformar els residus generats en productes valoritzables energèticament i/o agronòmicament. 4. Recuperar determinats elements continguts en l'aigua residual que tinguin un valor en altres sectors (nitrogen, fòsfor, sorres…), i 5. Reutilitzar l'aigua residual regenerada adequadament… Hem de convertir les nostres depuradores en biofactories o en com les defineixen ja els nord-americans.
Water Resource Recovery Facilities,
Veu possible assolir l'autosuficiència energètica?
Ja l'estem fregant en algunes de les instal·lacions que operem. S'aconsegueix gràcies a la millora contínua del consum energètic dels processos de depuració i a l'ús eficient de l'energia generada a les plantes. En les instal·lacions de gran grandària, els contaminants separats de l'aigua tractada es concentren i es metanitzen, generant d'aquesta forma biogàs, és a dir, una font d'energia de molt valor. Els processos de tractament de l'aigua són els que més energia consumeixen per la necessitat d'oxidar la contaminació carbonosa que conté l'aigua residual. D'altra banda, els llots obtinguts, rics en carboni, ens permeten generar energia renovable. En les instal·lacions de depuració que disposen d'una digestió anaeròbia de llots, més del 50 % de l'energia consumida a la planta procedeix de la metanització i de la cogeneració del biogàs. Si en el futur som capaços d'extreure el carboni de l'aigua residual sense gastar molta energia i el transformem en biometà i energia verda, serem capaços d'aconseguir l'autosuficiència energètica.
Existeixen exemples al Baix Llobregat d'ús per a finalitats agrícoles d'aquestes aigües regenerades. Caldria ampliar aquestes pràctiques a més zones i espais?
Sí, clarament, i el cas de Gavà és significatiu. Durant gairebé tot l'any s'hi reutilitzen aigües regenerades per a finalitats agrícoles (fins a uns 30.000 m3 cada dia, l'aigua consumida per una ciutat de més de 100.000 habitants). És obvi que s'haurien d'ampliar aquestes pràctiques per preservar les aigües de millor qualitat per a l'aqüífer del delta i destinar-les posteriorment al proveïment de municipis de l'àrea metropolitana. L'agricultura no necessita una aigua de més qualitat que l'aigua prepotable. També es pot ampliar la utilització d'aquestes aigües regenerades a altres pràctiques que no només tenen a veure amb l'agricultura. Per exemple a la recàrrega directa o semidirecta de l'aqüífer o l'ús directe en proveïment urbà o industrial. Aquestes pràctiques ja estan implantades en altres parts del món per evitar transport a llarga distància o dessalació d'aigua de mar per incrementar els recursos locals. És el cas de grans ciutats com ara Berlín, Anvers, Singapur, Los Angeles, Windhoek… A Espanya fa falta fer un salt endavant i atrevir-se a utilitzar-la per a altres usos. Tecnològicament és més que possible. Només és qüestió de voluntats.
El cost de la depuració és important. Quins arguments té per defensar que tot i això val la pena implantar-la?
En el marc de l'economia circular, la depuració permet recuperar uns recursos escassos a un cost més barat per a la societat que si no existís. Per això no només val la pena implantar la depuració, sinó també mantenir-la. Hem de recordar que les depuradores estan constituïdes per actius molt costosos i que les tarifes han d'incloure partides pressupostàries per suplir-ne la renovació i la millora tecnològica, i així evitar-ne la deterioració i l'obsolescència.
Algunes grans ciutats ja utilitzen les aigües regenerades per a ús industrial o urbà "En el marc de l'economia circular, la depuració permet recuperar uns recursos escassos a un cost més barat per a la societat que si no existís"