El Parlament no fa cas dels seus juristes i aprova el referèndum en el pressupost
Els lletrats de la Cambra van avisar abans de la votació que s’incompleixen sentències del TC
El Parlament va aprovar ahir, amb els vots de Junts pel Sí i dos de la CUP, el pressupost de la Generalitat, que inclou la disposició sobre la celebració i el finançament del referèndum, punt que va ser qüestionat pel Consell de Garanties Estatutàries, organisme jurídic consultiu de la Generalitat. No només es va saltar aquest dictamen, sinó que no va fer cas de l’avís del secretari general de la Cambra i del lletrat major, que van advertir de les conseqüències penals de l’incompliment de sentències del Constitucional.
El Govern de la Generalitat ja té pressupostos, els primers de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i l’aprovació ha estat convulsa i plena de referències als tribunals, com tota la legislatura. Ahir JxSí i la CUP van tirar endavant els comptes per al 2017, que inclouen la polèmica disposició addicional sobre el referèndum d’independència. El text aprovat manté la referència a la celebració de la consulta i el seu finançament malgrat que el Tribudell
nal Constitucional (TC) i el Consell de Garanties Estatutàries la consideren il·legal i han advertit que el Govern no té competències per convocar-la.
L’última advertència legal la van fer ahir els mateixos lletrats del Parlament. Poc abans de la votació de les esmenes als pressupostos, la presidenta de la Cambra va informar d’una nota emesa pel secretari general, Xavier Muro, i el lletrat major, Antoni Bayona, en què avisen que la votació de la disposició addicional de la consulta, així com l’esmena presentada per la CUP, contradiu les sentències del TC relatives al procés independentista i que la seva aprovació podria comportar responsabilitats penals sobre els membres de la Mesa i els diputats. Aquesta situació, consideren els juristes del Parlament, tampoc no s’arreglaria amb l’aprovació de l’esmena de Catalunya Sí que es Pot sobre el referèndum pactat amb l’Estat.
L’avís dels lletrats va provocar una tempesta a l’hemicicle. Forca- va suspendre la sessió durant cinc minuts perquè Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot es posicionessin sobre si tenien la intenció de retirar aquestes esmenes.
JxSí va retirar la seva. Però va anunciar que votaria a favor tant de l’esmena de la confluència d’esquerres –que explicita un referèndum pactat– com de la de la CUP –que porta implícita la voluntat de celebrar la consulta unilateralment–. Totes dues es van acabar aprovant finalment. A la segona esmena, una diputada de Sí que es Pot, la podemita Àngels Martínez Castells, va trencar la disciplina de del seu grup i va votar a favor del referèndum unilateral, cosa que ha generat una forta discussió dins la coalició.
El president de JxSí, Jordi Turull, va advertir que la decisió de retirar la seva pròpia esmena l’havia pres el seu grup abans de conèixer la nota. De tota manera, el diputat independentista es va mostrar contrariat, i davant els presents va llegir un informe de dijous passat en què els lletrats asseguren que el Consell de Garanties, quan declara que la redacció d’un determinat article és inconstitucional o antiestatutari, “no implica per se una recomanació de la seva supressió”.
No obstant això, Turull va acusar l’oposició de voler transformar el Parlament en “una sala de vistes” i va afegir que la nota dels lletrats que es va llegir just abans de la votació dels pressupostos no aporta cap novetat. Va ser una conclusió en què va coincidir la diputada de la CUP, Anna Gabriel. Però l’anticapitalista va anar més enllà i va afirmar que, malgrat l’advertència dels lletrats que s’ignorava la resolució del TC, la CUP “no ignora res” i que és “perfectament coneixedora” del que s’està posant en joc. “No ignorem, assumim. Assumim
Els independentistes “assumeixen” la desobediència i diuen que són conscients de les possibles conseqüències
perfectament que el procés democràtic que volem iniciar en aquest país contravé els límits que imposa el Tribunal Constitucional”, va dir, desafiadora, Gabriel. I va acabar assegurant que, de fet, “suposa un repte”.
Els grups de l’oposició, escandalitzats per la deriva del ple, van exigir fins i tot en onze ocasions que es reunís la Mesa i la Junta de Portaveus per avaluar l’abast de l’advertència dels lletrats. Forcadell s’hi
va oposar amb l’argument que el ple “és sobirà” i que la votació ja havia començat. Fins i tot el portaveu de Sí que es Pot, Joan Coscubiela, va demanar que l’òrgan es reunís malgrat que el seu grup mantenia la seva esmena sobre el referèndum pactat.
El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa; el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el portaveu del PP, Santi Rodríguez, van coincidir a assenyalar el “desemparament
legal” a què se sotmetia els diputats i van censurar que el Parlament ignorés els seus propis lletrats. Per tot plegat no van participar en la votació de les esmenes del referèndum. Aquests tres grups sospesen portar al Constitucional els pressupostos.
Després d’aquest moment d’alta tensió, es va passar sense més ni més a la burocràtica votació de les més de mil esmenes als comptes, la majoria de les quals van ser rebutjades.
La CUP es va unir amb la resta dels grups de l’oposició per tirarne endavant 600, malgrat que JxSí ja ha deixat clar que no podrà assumir aquestes modificacions. En aquest tràmit, el grup majoritari va trobar un aliat inesperat: Ciutadans. Els diputats taronges es van equivocar i van votar en contra d’altres tantes esmenes amb JxSí. El ple també va aprovar la llei d’Acompanyament dels Pressupostos.