Barcelona estudia crear un mercat d’exmanters
El basar tindria inicialment unes 60 parades i també donaria cabuda a entitats socials
Barcelona podria tenir a mig termini un “mercat d’integració socioeconòmica” o, dit d’una altra manera, un basar amb una seixantena de parades que es repartiran a parts iguals exmanters agrupats en la cooperativa de venda, comerç i serveis Diomcoop (una entitat que presentarà avui mateix el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello) i altres col·lectius cívics.
La creació d’aquest mercat ambulant, que el govern municipal ja havia anunciat l’any passat, podria endarrerir-se encara un temps per dues raons. En primer lloc, la decisió entorn de l’emplaçament no està presa, segons han confirmat a La Vanguardia diverses fonts vinculades amb organitzacions no governamentals i associacions de comerciants de la ciutat. I en segon lloc i no menys important, perquè l’Ajuntament de Barcelona esperarà que més exmanters s’incorporin a la cooperativa, perquè vagi adquirint prou massa crítica. Mentrestant, i, això sí, de manera immediata, segurament abans de l’estiu, els primers exmanters tindran espai en altres fires ambulants de la ciutat i a les mostres de comerç al carrer que s’organitzen als districtes. Alguns dels espais que s’havien estudiat en algun moment del procés de definició del projecte són la plaça Margarida Xirgu, a Montjuïc, al costat de la Ciutat del Teatre; l’esplanada situada davant de la fundació Mies van der Rohe, també a Montjuïc; el parc de l’Espanya Industrial, a Sants, o el parc del Maresme, al front marítim, encara que la recerca del lloc idoni s’ha ampliat a altres punts de la ciutat, incloent-hi el districte de Sarrià-Sant Gervasi.
La idea inicial era que aquest mercat ambulant funcionés els caps de setmana, de divendres a dissabte, de deu del matí a vuit del vespre tot l’any, excepte un mes que l’activitat pararia per poder fer tasques de manteniment de les parades.
Quan l’Ajuntament cregui que ha arribat l’hora de posar en marxa aquest projecte llargament madurat i emmarcat en els plans d’ocupació engegats l’últim any, el mercat ambulant podria tenir 60 parades que, en una posterior fase i en funció de l’èxit assolit, podria créixer de manera molt significativa. Està previst que els membres de la cooperativa, i entre ells els exmanters, venguin artesania, bijuteria, productes africans, reciclats, de proximitat, roba i fins i tot menjar preparat.
Com és evident (és obvi que l’Ajuntament no pot fomentar una activitat fora de la llei), es tractaria de “mercaderia legal”, res a veure amb la que venien els manters rescatats per les autoritats de Barcelona de la “venda ambulant no autoritzada” o “irregular” (el govern municipal no es refereix mai a aquesta pràctica comercial en termes de “venda il·legal”).
Abans de plantejar-se la posada en marxa del mercat ambulant i de triar-ne la ubicació –no s’ha de descartar que els emplaçaments acabin sent més d’un i que la fira tingui un caràcter itinerant–, queden per resoldre alguns temes legals i administratius. El primer quedarà solucionat avui mateix, amb la presentació de l’acabada de constituir cooperativa Diomcoop, de la qual formaran part en els seus orígens una quinzena de persones de la comunitat subsahariana que fins fa poc tenien en la manta el seu mitjà de subsistència.
D’altra banda, els promotors de la cooperativa, entre els quals figura la fundació Formació i Treball, i l’Ajuntament de Barcelona estan buscant la manera de
ES BUSCA EMPLAÇAMENT S’havien estudiat ubicacions a Montjuïc, el front marítim, Sants i Sarrià
ELS PIONERS
outlet Entre els venedors hi haurà 15 senegalesos de la nova cooperativa que es presenta avui
regularitzar la situació de les persones que participaran en aquest projecte i de garantir la plena legalitat de les llicències, en la concessió de les quals intervindran els districtes. L’Ajuntament de Barcelona té previst invertir en aquesta aventura uns 800.000 euros entre aquest any i el 2019.
El simple anunci, sense entrar en gaires detalls, de la creació d’una cooperativa i un mercat d’exmanters ja ha provocat recels entre les associacions de comerciants de la ciutat, que dubten que aquesta mesura sigui efectiva per evitar la presència del top manta als carrers més comercials.
El passat dia 15, en l’última reunió de la comissió de seguiment d’aquest fenomen, l’Ajuntament va informar que de cara a aquest estiu no hi haurà mesures de xoc, sinó més aviat continuïtat respecte a les polítiques desenvolupades l’any passat, amb presència dissuasiva de Mossos i Guàrdia Urbana als punts més calents i campanyes de conscienciació adreçades als potencials compradors que duran a terme tant la Generalitat com l’Ajuntament.
Ja el cap de setmana passat, a les portes de la primavera, les
mantes plenes de bosses de mà, samarretes del Barça i sabatilles Nike falsificades es van començar a desplegar amb més freqüència que durant els mesos d’hivern al passeig de Gràcia, el Portal de l’Àngel, el Port Vell o la Rambla.
L’Ajuntament també s’ha compromès que aquest estiu la coordinació amb els Mossos d’Esquadra serà més gran i a enviar mediadors als carrers on hi pugui haver conflictes derivats de la presència del top manta.
Entre els venedors que regularitzaran la seva situació es compten les quinze persones d’origen subsaharià que avui seran a la presentació de la cooperativa Diomcoop. El nom d’aquesta nova empresa es deriva de l’expressió djom , que a la llengua wòlof, una de les que es parla a la regió del Senegal i Gàmbia, fa referència a la fortalesa interior per escollir sempre el camí del bé.
La cooperativa, a més de promoure la venda d’artesania, roba, productes alimentaris, reutilitzables i de comerç just, oferirà als seus integrants serveis logístics (emmagatzematge, trasllat, instal·lació), assessoria legal, formació i activitats de caràcter cultural.