El Suprem condemna Homs pel 9-N a un any i un mes d’inhabilitació
El Congrés executarà la sentència sense esperar els recursos del diputat del PDECat
El Tribunal Suprem (TS) va condemnar ahir Francesc Homs a un any i un mes d’inhabilitació, a més d’una multa de 30.000 euros, com a autor d’un delicte de desobediència per haver mantingut la convocatòria del 9-N malgrat que la consulta havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). La sentència subratlla que, imposant aquesta pena, el TS se cenyeix forçosament a la sol·licitada pel fiscal, encara que el tipus penal que descriu el delicte esmentat permetia arribar fins als dos anys.
A grans trets, la sentència confirma la que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Tampoc en aquella no es va apreciar la prevaricació. La decisió del Tribunal Suprem, per tant, permet vaticinar que no prosperarà el recurs de la Fiscalia perquè la condemna per prevaricació se sumi a la de desobediència.
La sentència del Suprem no condemna Homs pel delicte de prevaricació perquè estima que queda absorbit pel de desobediència. En altres paraules, que les omissions de l’exconseller, no aturant el procés del 9-N malgrat l’ordre rebuda, són precisament les que revelen la seva voluntat de desobeir amb “contumàcia”. I afegeix de manera especialment significativa que no entra a considerar si també podria haver existit un delicte de malversació de fons públics perquè en cap moment es va invocar contra Homs.
En substància, per tant, es pot dir que el Suprem ha actuat amb contenció en la seva sentència, evitant les interpretacions més desfavorables per a l’acusat. Però alhora ha deixat més d’un avís. En especial, quan recull que la decisió “limita el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals s’ha formulat acusació”, de manera que “no es qüestiona si l’aplicació econòmica de fons públics, promoguda per l’acusat en oberta i franca contradicció amb el mandat emanat del Tribunal Constitucional, té o no rellevància penal”.
La Fiscalia va analitzar al seu dia la possibilitat d’acusar de malversació. I en la seva decisió de no fer-ho hi va influir el fet que a aquest
delicte ja correspon pena de presó.
En aquesta mateixa línia de contenció, el Tribunal Suprem invoca en diversos punts el principi de proporcionalitat per justificar les seves decisions. Argumenta, per exemple, que, a banda d’una conducta
omissiva, se’n pot retreure a Homs una altra de tipus actiu per haver desatès el TC. I , pel que fa a això, esmenta la carta que l’exconseller va enviar a l’empresa T-Systems perquè continués fent les tasques informàtiques que tenia
encomanades a fi de garantir el desenvolupament del procés participatiu del 9-N.
Prèviament, aquesta societat va preguntar al Govern de Catalunya si la suspensió de la consulta pel TC afectava la seva feina. L’excon- seller va respondre negativament a aquesta pregunta. El Suprem, al seu torn, estima que la carta podria proporcionar elements de judici a favor de l’apreciació de la prevaricació. Però novament aplica sobre això clars criteris de contenció. “No som –diu– en presència d’un concurs de delictes, sinó d’un concurs de normes en què el desvalor d’una de les accions –la desobediència– absorbeix el possible desvalor de l’altra, la prevaricació”. En certa manera, el Suprem està dient que en aquest cas l’essència és que l’acusat va desobeir, i que per desobeir era gairebé inevitable prevaricar, i que no castiga separadament les dues conductes per tal de no incórrer en una doble sanció per uns mateixos fets. En definitiva, que no aprecia dos delictes per no incomplir la regla penal coneguda amb l’expressió non bis in idem.
La interpretació de les normes que efectua el Tribunal Suprem és clarament beneficiosa per a Homs. El fiscal l’acusava dels dos delictes esmentats i demanava nou anys d’inhabilitació. La no apreciació d’aquesta segona figura delictiva és el que permet que la condemna quedi en un any i un mes.
Aquesta és la pena que la Fiscalia va sol·licitar per la desobediència, però entenia que s’havia produït en concurs amb la de prevaricació, i per aquesta va demanar una pena de set anys i sis mesos d’inhabilitació. En definitiva, si el Suprem hagués apreciat l’existència de prevaricació, la condemna a Homs hauria estat molt superior.
Si en la interpretació de les normes el Suprem s’ha mesurat molt, en la descripció dels fets ha estat rotund. La Sala Penal no té cap mena de dubte que Homs va desobeir a posta, de manera plenament conscient. Explica que l’exconseller va reconèixer els fets en el judici i que fins i tot va dir que no només es van produir els que recollia el fiscal, sinó que n’hi va haver d’altres de suport al procés participatiu entre el 4 de novembre –dia que el TC va donar l’ordre de suspensió– i el següent dia 9.
El TS argumenta, analitzant el delicte de desobediència, que “s’ha dit amb raó que l’Estat de dret representa des dels seus orígens la victòria del domini de la llei davant el caprici despòtic”. Afegeix que “la ruptura de les bases constitucionals i del marc normatiu que fa possible l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques no pot resultar indiferent al dret penal”. Sobretot –continua dient– quan el Constitucional va provar de restablir l’ordre esmentat amb la suspensió de la consulta, mitjançant un acord que
La Sala Penal al·ludeix a la malversació, però no la considera perquè el fiscal no ho va al·legar
“va ser desatès pels seus principals destinataris”, malgrat “la voluntarista al·legació feta valer per l’acusat que va ser ell, en compliment del seu deure com a governant, que va assumir el judici de ponderació i va decidir fer cas omís del requeriment del Tribunal Constitucional”. Amb això, el Suprem nega transcendència a l’al·legació d’Homs en el sentit que mantenint el procés participatiu va provar de tutelar els drets fonamentals dels ciutadans a la llibertat d’expressió i la participació política.
El TC és l’intèrpret suprem de la Constitució –diu el TS– i les seves decisions els vinculen tots, començant pels poders públics. La sentència al·ludeix a Carles Viver Pi-Sunyer per haver dit que “resulta especialment significatiu que qui ha exercit el càrrec de vicepresident del TC tingui algun dubte –i pugui transmetre’l a qui el consulti– sobre l’efecte automàtic de la suspensió” després del recurs presentat pel Govern espanyol.
Els advocats de la defensa d’Homs –Sergi Blàzquez i Eva Labarta– demanaran ara un aclariment de sentència per precisar si el seu client queda inhabilitat per a qualsevol càrrec públic. La sentència parla de càrrecs executius o electius d’àmbit local, autonòmic o estatal. Però la defensa ho discutirà. Alhora, Homs recorrerà en empara davant el Constitucional. El seu propòsit és portar finalment l’afer davant la justícia europea.
La decisió del TS suposa que és difícil que prosperi el recurs del fiscal contra Mas