Mor Agustí Montal, artífex de l’arribada de Cruyff al Barça
Agustí Montal, promotor del fitxatge de Johan Cruyff, mor als 82 anys
Bona part dels distintius que identifiquen el FC Barcelona van sorgir o es van consolidar durant la presidència d’Agustí Montal i Costa, que va morir ahir als 82 anys. President entre el 1969 i el 1977, el seu mandat es va caracteritzar pel fitxatge de Johan Cruyff, que va propulsar la conquesta d’un campionat de Lliga després de 14 anys –associada al mític 0-5 al Bernabeu del 17 de febrer del 1974– i els equilibris institucionals davant una dictadura que perdia potència. “Va ser president en uns anys complexos. Ha contribuït a fer que el Barcelona sigui més que un club”, va explicar Josep Maria Bartomeu sobre el seu antecessor, l’únic expresident
Montal va desafiar les autoritats de la dictadura en qüestions esportives i lingüístiques
que ha anat assíduament a la llotja del Camp Nou, prescindint de rancúnies i sectarismes, on fa dues setmanes va gaudir de la memorable remuntada contra el PSG.
Nascut a Barcelona el 5 d’abril del 1934 al si d’una família d’industrials tèxtils originària d’Arenys de Mar, Montal va accedir a una vicepresidència del club blaugrana el 1968 durant el mandat de Narcís de Carreras. L’any següent, amb 35 anys, va ser elegit president per 126 vots contra 112. El seu contrincant, Pere Batet, l’havia acusat de catalanista. La seva joventut i el seu tarannà conciliador no van ser obstacle perquè Montal s’enfrontés a l’establishment politicoesportiu de l’època i embolcallés el seu mandat amb un lema que va idear el seu antecessor però que va popularitzar ell incorporant-lo com a eslògan de la campanya per a la reelecció: “Més que un club”.
El seu primer conflicte va ser el penal que es va inventar Guruceta el juny del 1970. Montal es va queixar a les autoritats esportives del perjudici sistemàtic i el club va recusar l’àrbitre per tota la vida. La junta blaugrana va tornar a desafiar la Federació quan no li va acceptar el fitxatge de dos jugadors oriünds (estrangers amb orígens espanyols), una pràctica permesa en altres clubs. Per encàrrec de l’entitat, un informe de l’advocat Miquel Roca va demostrar que molts dels oriünds que havien arribat al futbol espanyol no ho eren, i la Federació, desemmascarada, va optar per permetre el fitxatge d’estrangers. Va ser la clau de la contractació
L’expresident va adoptar el lema “Més que un club” i va estrenar l’himne de l’entitat en el 75è aniversari
de Johan Cruyff l’estiu del 1973. El seu fitxatge “va costar moltíssim”, va explicar Montal a La Vanguardia amb motiu de la mort de l’holandès. “El primer que em va parlar d’ell va ser Vic Buckingham, que em va dir que hi havia un xicot a l’Ajax que era boníssim, però llavors no podíem fitxar-lo perquè les
fronteres estaven tancades a Espanya i no es podia contractar estrangers”.
El Deportivo va visitar el Camp Nou en el partit inaugural de la temporada 197273 i l’afició va quedar estupefacta, no per la figura del mític Arsenio Iglesias sinó perquè Manel Vich va pronunciar a través de la megafonia de l’estadi una frase en català per primera vegada. “S’ha perdut un nen. Es troba a la porta de tribuna”. El ministre de Governació, a la llotja al costat de Montal, es va indignar. “És l’acte més anti-18 de juliol d’ençà de la guerra!”, va bramar Tomás Garicano Goñi, i va amenaçar: “Si continuen així, els ho diré en un altre lloc i d’una altra manera”. “Què podia dir-li? No entenia que parléssim català”, explica Agustí Montal en la seva autobiografia, Memòries d’un president blaugrana en temps difícils (Proa, 2009).
La junta havia adoptat el català com a llengua vehicular, però no es va tornar a fer servir al Camp Nou fins al cap de dos anys. Els temps havien millorat de manera accelerada. Amb Cruyff al terreny de joc, Montal revalida el càrrec amb molta facilitat el desembre del 1973 contra Lluís Casacuberta. Arriba el gloriós 0-5, una de golejada sense parió fins a l’època de Guardiola, el Barça guanya la Lliga i es disposa el 1974 a commemorar el 75è aniversari sota la identificació de l’avantguardista cartell de Joan Miró. Llavors al Camp Nou es va estrenar i es va interpretar el Cant del Barça, el nou himne del club, que perdura.
Montal va imprimir els carnets de soci en català i va promoure un butlletí del club en aquesta llengua. La seva presidència es va caracteritzar també pel suport a les seccions i la construcció del Palau Blaugrana i la pista de gel, inaugurats l’octubre del 1971. Enginyer industrial de formació, el 1964 va morir el seu pare –Agustí Montal Galobart, president del Barcelona entre el 1946 i el 1952 i un dels artífexs del fitxatge de Kubala– i amb 30 anys es va fer càrrec de l’empresa familiar, Industrial Montalfita, fins que la crisi del sector tèxtil en va motivar la clausura el 1989.
Montal va continuar vinculat al sector i a altres institucions. Va formar part de l’equip directiu de Caixa de Pensions de 1982 a 1992, va dirigir Mutuam i la Fundació Enciclopèdia Catalana. Compromès a no superar vuit anys de mandat, va dimitir de la presidència blaugrana el desembre del 1977 i va ser rellevat pel seu vicepresident, Raimon Carrasco, que uns mesos després va convocar les eleccions que va guanyar Josep Lluís Núñez. El funeral de l’expresident es farà avui (13.00 h) a l’església de Sant Vicenç de Sarrià. Demà a la tribuna principal del Camp Nou s’habilitarà (10.00 a 19.00 h) un espai memorial obert als qui vulguin mostrar el seu afecte a la figura d’Agustí Montal, que va morir quan faltaven dos dies pel primer aniversari del traspàs de Cruyff.