Londres, en el punt de mira

BENJAMIN Disraeli, que va ser primer ministre britànic, considerava el 1847 que Londres era la Babilònia moderna. La frase de l’aristòcrata va servir fa quatre anys a la BBC per fer un impressionant documental en què s’apreciava la transformació de la ciutat des de finals del segle XIX. D’una capital habitada per gent exclusivament blanca va passar a ser una metròpoli on conviuen 50 cultures i 300 llengües. Una urbs tolerant, liberal i culta, on s’accepten totes les maneres de creure i de pensar. Herman Melville (Moby Dick) va escriure: “Hi ha dos llocs al món on una persona es pot perdre, la ciutat de Londres i els mars del Sud”.

Londres es va despertar ahir ennuvolat i agitat (as usual), i poc abans de les tres de la tarda un totcamí que es disposava a travessar el pont de Westminster va accelerar quan el semàfor va canviar a verd. A l’esquerra, el conductor veia la façana del Parlament on s’erigeix el Big Ben. Quan va topar amb un autobús que li impedia el pas, va pujar a la vorera i va envestir els vianants fins a encastar-se a la reixa de la Cambra. Després va apunyalar un policia que va trobar al pas, abans de ser abatut. Per un dia, va deixar de ser certa la tornada de la cançó de Blur que diu: “Londres adora / el misteri d’un cotxe accelerat / Londres adora / la misèria d’un cor accelerat”. La capital britànica es va horroritzar amb l’automòbil accelerat d’un pertorbat, que es va pensar que servia algun déu, quan simplement satisfeia la desraó. Van morir tres persones i el terrorista.

Just un any després dels atemptats de Brussel·les, Europa va tornar a ser víctima d’un atac violent. Aquesta vegada ha estat davant el Parlament, que es trobava reunit en presència de la premier Theresa May. Se’ns esgoten les paraules de ràbia i condemna davant d’accions així. La nostra defensa és no tenir por, preservar la nostra llibertat i no donar respir als fanàtics, allà on siguin.