Juan Insúa
DIRECTOR DE KOSMOPOLIS
Juan Insúa és el responsable del festival Kosmopolis, que va començar ahir al CCCB i que ha aconseguit identificar l’esdeveniment amb una visió transversal de la literatura, atraient, a més, grans firmes internacionals.
Un auditori força ple –tres quarts d’entrada– escolta atentament el filòsof ecologista Timothy Morton, que té pinta de solista dels Sex Pistols però que parla d’ontologia, del bosó de Higgs, dels contes de Virginia Woolf o del punt de vista dels bacteris, brama dient que hem d’abandonar l’antropocentrisme, comenta els passatges que li agraden més de Derrida –amb el mateix to amb què altres glossarien els driblatges de Neymar– i diu coses com que “els intel·lectuals hem desembocat en la raó cínica i ens dediquem a combats narcisistes d’intel·ligència”. En el torn de preguntes algú li planteja el tema dels logaritmes d’informació i s’interessa per les conseqüències de les impressions tridimensionals d’objectes com, per exemple, un revòlver.
La impressió que et podries emportar, en la jornada inaugural de Kosmopolis, el “festival de literatura amplificada” que fins diumenge celebra el CCCB, és que ha apujat el nivell intel·lectual del país. Sigui un miratge passatger o no, el cert és que la peripècia intel·lectual de Morton –deixeble del beatnik Gary Snyder–, de l’historicisme a l’ecologisme passant pel contextualisme, va captar l’interès del públic.
Una modesta selecció de les afirmacions de Morton, pare de l’anomenat dark ecologism (ecologisme fosc), podria ser aquesta: “Si creuen que tot està interconnectat, vol dir que són d’esquerres, cosa que ja no té res a veure amb la Revolució Francesa”; “un govern mundial és una fantasia feixista”; “hi ha altres éssers al món i existeixen de la mateixa manera que tots els altres”; “el que fan els homes amb una història escrita, llegir-la i interpretarla, no és millor que el que en fa un cargol: passejar-s’hi per sobre deixant la seva traça”; “els canvis no els produeix un decididor sobre una pàgina en blanc, com creia Bush. Creure que hi ha un full en blanc és antropomòrfic: el que hi ha són arbres i óssos polars. Les coses canvien perquè ho porten inscrit a dins de si mateixes, no hi ha oposició entre ser actiu i passiu”... I la gran advertència: “Som davant la cinquena gran extinció d’espècies, l’anterior va ser la del meteorit que va eliminar els dinosaures, i aquesta serà molt pitjor, som molt més destructors”. Algú del públic es va queixar: “Falta una conclusió! Què hem de fer?”. I Morton va respondre: “Atureu les emissions de CO2! Com sigui!”.
Així mateix, per als més actius, Kosmopolis proposa cada dia un passeig amb Robert Walser –en realitat, l’actor Esteban Feune de Colombi– en un espectacle interactiu ideat per Marc Caellas per commemorar els cent anys de la primera edició d’El passeig.
Per la seva banda, Marina Espasa, coordinadora de Barcelona Ciutat Literària, va presentar amb Xavier Theros el Mapa 10, una cartografia de la ciutat en què s’han seleccionat deu zones d’interès literari que donaran peu a jornades, rutes i activitats.
I abans de la festa nocturna, l’assagista australiana Lynne Segal va assenyalar com el món d’avui ha convertit el procés d’envelliment –especialment en les dones– en “un escàndol”, assimilant un procés natural a una cosa perjudicial per a la societat.
Però hi ha més coses. Avui Robert Walser es passejarà pel Clot (què deu estar buscant, aquest home?), la biòloga dels Estats Units Hope Jahren ens parlarà de la intel·ligència vegetal, Sílvia Bel i Jordi Blesa Montoliu protagonitzaran una curiosa performance en què el públic haurà d’endevinar si els poemes que senten estan escrits per un home o una dona; hi haurà un diàleg entre Jean Echenoz i JeanYves Jouannais, als tallers s’exposaran nous formats narratius i, a la nit, s’estrenarà el documental sobre la pel·lícula que no van fer –tot i que volien fer-la– Samuel Beckett i Buster Keaton. Si no hi ha res que no enteneu, no us hi amoïneu: com va dir Timothy Morton, “feu cara de ximples; el meu curs a la facultat només l’aproven aquells que creuen que no l’han entès, no l’entenc ni jo mateix”.
Marina Espasa va presentar un mapa que assenyala les zones d’interès literari de Barcelona