José Joaquín Rojas
CICLISTA DE L’EQUIP MOVISTAR
El ciclista murcià (31) ha causat un perjudici al Movistar amb l’actitud antireglamentària que va tenir en la contrarellotge de la Volta. La seva obsessió per no despenjarse li ha costat un minut de càstig a tot l’equip.
Recapitulem, perquè la situació s’ho mereix. El guanyador de la contrarellotge de dimarts va ser el BMC, un cop sancionats amb un minut tots els corredors del Movistar, Valverde inclòs. El líder de palla a la sortida d’ahir a Mataró era el belga Ben Hermans. I el vencedor a La Molina, un Valverde especialment motivat que va alçar els braços a l’estació hivernal amb una resposta de tremp contra el que tot l’equip d’Unzue ha considerat un càstig desmesurat. La Volta agafa així un caire ben diferent, amb el nord-americà Tejay van Garderen amb el mallot blanci-verd (Hermans va arribar a vuit minuts) i amb noves relacions de forces.
La primera etapa de muntanya de la Volta 2017 va tenir un desenllaç vibrant al seu últim quilòmetre però insuls la resta del dia. Una escapada de rigor, un ciclista, l’eritreu –globalització mana, format al centre de ciclisme de l’UCI– Natnael Berhane, resistint tot sol fins al quilòmetre -8 i una estratègia final diversa dels equips forts.
El Movistar, el més llest, va esperar el seu moment i va endurir quan li va sembla oportú amb un entonat Marc Soler (ara sisè de la general). Després va rematar Valverde, agafant la roda de Martin i superant-lo fàcilment als darrers metres. És la cinquena etapa de la Volta que guanya el murcià (una el 2009 i tres el 2015).
El Trek va provar sort amb un ritme alt de Jarlinson Pantano, però sense trencar. Contador, això sí, va entrar al grup d’elit, on també hi havia Geraint Thomas, Adam Yates, Ilnur Zakarin i Romain Bardet, per exemple.
L’Sky va exhibir múscul, situant al cap del grup Nieve, Kennaugh, Landa i Froome. Però en canvi el més fort va ser Thomas, que anava protegit.
I el BMC va ser el més discret. Va deixar que fessin la feina els seus adversaris i ha aconseguit col·locar Van Garderen com a líder. El cap de files de l’equip va entrar al grup dels més forts, a 3 segons de Valverde i Martin, i això el converteix ara mateix en l’home que cal batre com a primera prioritat. El seu company Samuel Sánchez (39 anys) és segon de la general, però va cedir temps i ja té els llops del grup fregant-li la roda del darrera.
“L’etapa ha estat molt ràpida de sortida, fins que s’ha format l’escapada”, va analitzar Valverde. “Després l’Sky ha posat un ritme alt i jo he comptat amb un Marc Soler genial, que ho controlava tot. És un noi amb un gran futur, m’agradaria tenir-lo al costat en una gran volta, i tant”.
Sobre l’esprint amb Dan Martin, Valverde va indicar: “Aquesta és una arribada de les que millor em van. Li he agafat la roda i sabia que l’acabaria superant”. Incombustible Valverde, amb l’experiència acumulada de molts anys i moltes circumstàncies diverses. I també sincer sobre el canvi de decisió dels jutges: “Nosaltres, interiorment, sabem que vam guanyar l’etapa. I si ells han rectificat és perquè s’havien equivocat. Però no s’hi pot fer res, és el que han decidit i ja està”.
No va voler parlar de “revenja” (“Hem anat a guanyar l’etapa, res més”), va fer broma (“Espero que aquesta no me la prenguin també”) i va explicar que a la cronometrada “En tot moment anava un àrbitre amb nosaltres i diu que ell no va veure cap empenta”. La versió arbitral explica que la irregularitat es va produir just quan el Movistar havia avançat el Roompot, i per tant l’àrbitre s’havia hagut de situar darrere de l’equip neerlandès durant una estona. Aquí tothom hi diu la seva.
“Nosaltres interiorment sabem que vam guanyar la contrarellotge, però ara no s’hi pot fer res”