Els temes del dia
L’aprovació en el Parlament dels pressupostos de la Generalitat, i l’atemptat comès davant el Parlament britànic, en ple centre de Londres.
COM un degoteig imparable, Europa pateix una nova versió del terror: les accions d’un individu –o dos o tres però sense assolir el grau de cèl·lula, pròpia de les organitzacions terroristes tradicionals– que sense necessitat d’una gran sofisticació logística aconsegueix causar el pànic local i projectar arreu del món, a l’instant, repulsió i inseguretat. Milions de turistes han viatjat a Londres i han passejat per Westminster, un record que multiplica el dramatisme dels fets i contribueix a crear una sensació de vulnerabilitat a escala planetària, sense necessitat de grans matances.
Feia un any, dia per dia, que Brussel·les havia rebut uns atemptats que van segar la vida de 32 persones, producte d’un pla d’acció que exigia la col·laboració de diversos terroristes. D’aleshores ençà, el terror a Europa ha variat de mètode. Niça i Berlín (84 i 12 morts, respectivament) van ser escenari d’atemptats low cost pel que fa als mitjans necessaris per a la seva execució, tenint, això sí, una voluntat suïcida. La gran novetat del terrorisme islamista és la seva capacitat per trobar individus disposats a perdre la vida en els atemptats. En aquest cas, la policia britànica considera que som també davant un terrorista, a l’espera de culminar la investigació.
Si alguna bona notícia aporta aquesta nova manera d’atacar la civilització occidental i el mode de vida d’Europa és que els terroristes s’han vist obligats a una estratègia més modesta i primitiva en què n’hi ha prou amb un suïcida proveït d’un ganivet i un vehicle. Així, difícilment els terroristes aconsegueixen segar desenes de vides. La raó d’aquesta modèstia sembla estar en l’efectivitat dels nous protocols –com els activats a tot Europa en les recents festes nadalenques per evitar la irrupció de camions– i la desarticulació de complots ambiciosos, que requereixen cèl·lules i una feina col·lectiva més susceptible de ser detectada pels serveis de seguretat.
El costat tràgic és que un home al volant i amb un parell de ganivets pot sembrar el pànic en una de les zones més simbòliques d’Occident: el Parlament britànic i la seva turística rodalia. Gràcies a unes xarxes d’adoctrinament molt eficaces i modernes, el terrorisme islamista ofereix a persones desequilibrades i fanatitzades la gran oportunitat de fer una cosa gran en aquest món abans de viatjar al paradís promès.
Com va succeir dissabte passat a Orly, els agents desplegats a Westminster van actuar amb coratge i valentia, minimitzant així la fúria terrorista. On no arriba la tecnologia, l’espionatge o les vigilàncies, hi ha policies i militars abnegats que responen al terrorisme d’autor amb professionalitat i valor. Gràcies.