L’Harmagedon
Mas pronostica a Madrid que Catalunya s’aproxima a una catarsi que redefinirà els espais polítics
Davant l’operació diàleg, operació Madrid. Mentre el Govern central prepara una oferta cenyida a les infraestructures, amb algun possible afegit de política cultural –hi pot haver novetats la setmana vinent–, als líders sobiranistes els han vingut ganes de parlar a Madrid. Les dues parts intenten carregar-se de raons davant els inevitables Fets de Setembre.
Carles Puigdemont vol donar una conferència al Senat. Artur Mas ja té agenda a la capital d’Espanya. Debat cara a cara amb l’exministre José Manuel García-Margallo dimarts a la nit al vell Ateneo de Madrid. Esmorzar informatiu convocat ahir al matí per la revista Vanity Fair a l’hotel Orfila, un establiment discret i elegant de regust francès a dues passes del carrer Génova.
Dues hores de conferència de premsa davant una trentena de periodistes, majoritàriament joves. Ambient hipster. Només es va negar a respondre una pregunta sobre el paper que podria exercir el Rei en la recerca de solucions, i va subratllar que no vol incomodar Felip VI. Per tant, va contestar. Dues hores amb la premsa. No és un exercici habitual en la política espanyola.
Mas va repetir el que els estudiants de quart de Processologia de Barcelona ja saben, però sentit a Madrid sona una mica diferent. Va ser interessant prendre nota del que va dir i de com ho va dir.
El Govern de la Generalitat convocarà el referèndum, hi hagi o no acord amb l’Estat. Iniciativa institucional i mobilització al carrer. Així començaran els Fets de Setembre. El bloc independentista al Parlament no frenarà, però la tramitació d’urgència de la llei de transitorietat jurídica preocupa. Mas es va esforçar molt a subratllar la legitimitat de la majoria parlamentària i no va poder amagar la seva contrarietat quan se li va preguntar pels drets de l’oposició (que té més vots al darrere) en un tràmit parlamentari crucial. “No estem trepitjant l’oposició; és l’oposició la que ens boicoteja”, va respondre. Confirmat: aquest és el punt feble de l’estratègia en curs. Preocupen els comuns, el nou partit de frontera. La força amb què ningú no comptava quan van començar les obres de demolició del PSC.
Mas no veu eleccions catalanes aquest any. En el seu dibuix, els Fets de Setembre no conduiran a un avanç electoral immediat. (És evident que al PDECat no li interessa anar a les urnes aviat. La iniciativa l’hauria de prendre ERC.) Tampoc no dona per perduda l’hegemonia del seu partit. És la seva obligació dir-ho. Mas sempre ha estat un home molt tenaç. “El que ha de venir pot transfigurar els espais polítics actuals”, va afirmar, sense concretar més. N’hi va haver prou per completar el dibuix: els Fets de Setembre concebuts com un moment de catarsi i reconfiguració. El sotrac necessari per redefinir l’ordre intern català. En termes bíblics, l’Harmagedon. Un altre Junts pel Sí per negociar després del cataclisme?
Va ser interessant.