Les preguntes del fisc
Mariona Carulla declara com a testimoni davant el tribunal que ningú no va desconfiar durant els anys que Millet va portar els comptes al Palau de la Música
El Palau de la Música era un lloc on es cantava molt però es preguntava poc. Ningú, en cap dels seus òrgans directius, no va qüestionar els comptes que va presentar Fèlix Millet durant anys, segons va explicar ahir Mariona Carulla, actual presidenta de la institució, durant el judici que se segueix per l’espoliació de l’entitat. Ningú excepte Hisenda, que sí que va voler saber per què hi circulaven tants bitllets de 500 euros. El fisc sí que es va plantejar què passava, i llavors van aparèixer factures ad hoc per justificar l’injustificable, tal com va explicar davant el tribunal el mosso d’esquadra responsable de l’atestat que va donar lloc a l’escàndol.
Mariona Carulla està al capdavant del Palau des del 2009, quan va esclatar l’escàndol. Abans n’era vicepresidenta, però ni llavors ni ara, va subratllar, no va tenir funcions executives, sinó només representatives. “El que manava era Millet”, que tenia les dues atribucions, la social i la d’actuació. “En aquella època la comptabilitat era molt simple i no hi havia gaire detall”; funcionava com “una caixa única” i a l’Orfeó només s’explicaven les quotes de socis, les entrades de concerts i les despeses de cantors. Ningú, en cap òrgan de govern del Palau, no va qüestionar mai res. “L’engany era al darrere. No en tenia indicis, ni sospites. Ni jo ni els 120 patrons, ni les institucions públiques”. Ni tan sols sabien “el que cobrava Millet”. Els comptes els explicava Gemma Montull de viva veu i Millet donava alguna explicació, sense ni un PowerPoint. Els deien que estaven auditades i l’aprovació era per assentiment. “No era per preguntar. L’aparença era d’èxit cultural i econòmic”, tot i que després va saber que “la realitat era una altra”.
Però tot això va canviar quan va esclatar l’escàndol. I llavors possibles beneficiaris de l’espoliació van començar a passar per taquilla per tornar els diners, com empreses que van treballar als domicilis particulars i van cobrar al Palau, o la Fundació Trias Fargas, que va firmar convenis amb el Palau per més de 600.000 euros. Aquests acords els va subscriure “Millet sense aprovació. Es va excedir”. No en va informar mai. El Palau i Trias Fargas van subscriure un acord per retornar els fons en terminis anuals. En queda pendent un, perquè la fundació, ara CatDem, té els comptes bloquejats pel jutjat del Vendrell per l’afer del 3%.
Ningú no va preguntar res llevat d’Hisenda, que va rebre les mateixes factures per justificar dues inspeccions diferents. L’afer va acabar als Mossos. El subinspector que va portar el cas va explicar que van trobar 11 moviments sospitosos d’entrada, i molts més després. Els rebuts no es corresponien amb els treballs, i fins i tot se’n va aportar un amb paper d’una firma creada el 2004 per justificar un pagament del 2003. També van aflorar companyies sense activitat, amb administradors morts i creades al despatx mateix. Una explicació barroera a les preguntes que llavors sí que es van fer. A més, els Mossos van trobar una caixa de seguretat a Caixa Catalunya a nom de Millet amb un milió i mig d’euros en feixos de bitllets de 500 i 300.000 més a tres sobres.
Durant anys ningú no va qüestionar Fèlix Millet; ni els seus comptes ni els casaments de les seves filles, que van tenir lloc al Palau de la Musica. En un dels casoris a Carulla li van robar la bossa de mà, va explicar ahir. Tampoc no sap qui, encara.
Els Mossos van trobar una caixa de seguretat en un banc a nom de Millet amb 1,8 milions d’euros en bitllets de 500