Ja en són quatre
Primer van ser Mas, Rigau i Ortega. Ahir, Francesc Homs. Ara la pega es el que va dir el servei jurídic del Parlament: hi podria haver querella contra els responsables dels pressupostos. Sens dubte, contra la presidenta Forcadell. Probablement contra els membres de la Mesa que van donar suport a la tramitació. Posats a suposar el pitjor, contra els membres del Govern autors del projecte. I ningú no pot dir que uns i altres no estaven avisats fins i tot abans de l’informe jurídic: el Consell de Garanties ja havia advertit que no és legal una partida per a un referèndum que el Govern no té capacitat ni atribucions per convocar. De manera que aneu comptant amb dos tràmits probables: com a llei aprovada, recurs al Tribunal Constitucional. Com a autors o col·laboradors necessaris, querella. I després, doctors té la justícia.
Davant d’això es pot fer i es farà molta literatura sobre la judicialització de la política. Tornarem a repetir fins a l’esgotament que amb les lleis no n’hi ha prou per intentar resoldre la qüestió catalana. Podrà sortir el nou president del Constitucional a repetir el que va dir el seu antecessor, Pérez de los Cobos, i sostenim una important majoria d’espectadors: que cal el diàleg. Però l’aparell judicial –el “repressor”, que diuen els independentistes– i els qui el mouen no s’aturaran. Es podrà invocar la falta de legitimitat de la Constitució a Catalunya, com va fer el
Mentre no es canviï la Constitució, el referèndum no cap en la legalitat espanyola
senyor Mas, però cap autoritat de l’Estat, política o judicial, no es quedarà impassible o inactiva si considera que s’ha produït un delicte. És igual que sigui de desobediència o de prevaricació. Si es parla de pressupostos i s’arriben a gastar, podríem estar fins i tot davant un possible delicte de malversació.
Perdoneu-me aquesta insulsa incursió per la fullaraca del territori jurídic, però podríem estar davant una situació insòlita i greu: el possible processament d’una part notable de la classe política catalana. I si tot segueix el camí que suggereixen el lletrat major Antoni Bayona i el secretari Xavier Muro, podríem veure unes institucions escapçades temporalment. I aquestes no són les opinions d’un unionista, sinó dels que tenen la missió d’orientar el Parlament perquè no surti de la legalitat.
Ara bé: aquest és el joc, i cal dir les coses amb tota claredat. Mentre no es canviï la Constitució, el referèndum no cap en la legalitat espanyola. Qualsevol acció que es promogui per convocar-lo, finançar-lo o celebrar-lo, serà denunciable com un delicte. Com que les institucions de l’Estat estan obligades a complir i fer complir la Constitució, el conflicte estarà eternament judicialitzat. Rodríguez Zapatero acaba de proposar una solució: que les dues parts han de renunciar al seu programa màxim. O això, o permanent judicialització, o una cosa pitjor: desobediència general. És on anem? És el que algú hauria de témer.