Apassionats per la Passió
El Patronat de la Passió de Cervera ha decidit renovar de dalt a baix l’espectacle. La nova versió s’estrenarà d’aquí a un any. Aquest abril encara serà més o menys com havia estat fins ara, però la següent Setmana Santa ens sorprendrà. Segons el president del patronat, la majoria de persones que assisteixen a aquestes representacions té entre 40 i 70 anys, alguns acompanyats per nens, probablement fills o nets. Però la franja d’edat que va dels 18 als 40 en passa, tot i que precisament és la que més espectacles culturals consumeix. Consideren que la Passió és massa tradicional. Diu el president que l’any que ve reflectirà “emocions pròpies del segle XXI, amb escenificacions actuals”.
És difícil introduir intriga en una obra teatral que ja saps com acaba, fins al punt que és impossible fer-ne nous espòilers perquè tots ja estan fets i ens els sabem de memòria. Intentaré, però, ajudar-los en la mesura de les meves possibilitats, seguint la línia mestra marcada fa dècades per Calixto Bieito i altres grans directors teatrals. D’entrada, tots els personatges masculins –des de Jesús a l’últim mico–, vestits amb roba
L’any que ve la Passió de Cervera reflectirà “emocions pròpies del segle XXI, amb escenificacions actuals”
d’Armani. Els femenins, tots amb un bolso Loewe, sigui la Mare de Déu o Maria Magdalena. En els homes les barbes no hi han de faltar, perquè l’any 33 era precisament el que es portava. Els tallaria els cabells més curts, a la moda actual, rapadets. No els dono l’adreça del meu barber, que ho fa molt bé, perquè encabat tindria més clients i, jo, problemes per aconseguir que em donés hora.
Substituiria el burro amb què Jesús entra a Jerusalem entre l’alegria de la gent, que el rep amb palmes i branques de llorer i d’olivera. Per comptes de dalt d’un burro, faria que entrés amb segway, un mitjà de transport que atrau molt més al target que volem aconseguir. El Sant Sopar també el modificaria. Que prenguin un pica-pica per a tots “i després cadascú que demani el que vulgui”. Les trenta monedes de plata que cobra Judes per la traïció, que siguin bitcoins. Després del sopar, res d’anar tots plegats al jardí de Getsemaní, sinó a Luz de Gas. Allà seria on els soldats el detindrien, armats amb pistoles tàser.
Els judicis davant del Sanedrí i davant de Ponç Pilat, retransmesos per la tele. Posaria una enorme pantalla darrere de l’escenari, amb l’estètica del 3/24 quan emet aquests judicis tan habituals les últimes setmanes. Possibilitat d’un product placement quan Pilat es renta les mans. Que mostri a platea amb quin sabó ho fa: L’Occitane Extra-Doux. Potser també seria hora que, un cop Jesús crucificat, ens n’oblidéssim de l’esponja amb vinagre amb que intenten calmarli la set. Massa tronada. Millor un gintònic amb daus de meló. Estic convençut que, amb aquestes petites modificacions, la Setmana Santa de l’any que ve no hi haurà prou butaques al Gran Teatre de Cervera per a les gernacions d’entre 18 i 40 anys que voldran anar-hi. Ja hi veig gent dormint al carrer, fent cua des d’una setmana abans, com quan Justin Bieber actua al Palau Sant Jordi.