El plàstic de la compra no mor mai
La bossa d’un sol ús retrocedeix, però irromp sense nanses
NOVA SITUACIÓ Aquest material contraataca quan els últims temps la balança semblava inclinada
SOLUCIONS NECESSÀRIES Diversos experts demanen d’aturar-ne la proliferació amb un gravamen ambiental
La bossa de plàstic i el comerç viuen un idil·li inacabable. Les campanyes per combatre la proliferació de bosses de plàstic d’un sol ús han tingut un indubtable èxit a Catalunya. Ara, han deixat de ser gratuïtes al gran comerç; en súpers i hípers el consumidor ha de pagar entre 2 i 5 cèntims per unitat; resultat: el consum s’ha reduït més d’un 52% (dades del 2012). La gran paradoxa és que mentre les bosses d’un sol ús s’utilitzen menys, el consumidor ha vist com el cistell de la compra s’omple igualment de plàstic i més plàstic: ara no són les típiques bosses de nansa, sinó desenes de petites bosses de secció transparents que inunden el carretó i sepulten el menjar.
És tota una paradoxa al comerç. Quan semblava que començava a inclinar-se la batalla contra el plàstic, ha contraatacat, com si volgués convence’ns que no ens podrem desfer tan fàcilment d’ell. Si més no, ara per ara. Al súper o l’híper proliferen ara més que mai les bosses transparents de secció, aquelles que es fan servir per agafar fruites, verdures, fruits secs, llegums i, fins i tot, el pa. “Farem un estudi per comprovar la magnitud de la tragèdia”, diu amb to metafòric Josep Maria Tots, director de l’Agència de Residus, al·ludint a aquest nou fenomen en augment.
Un forat legal explica aquesta resurrecció de l’omnipresent plàstic al comerç (on no ha mort mai). La normativa comunitària estableix com a objectiu europeu una reducció del consum mitjà anual de bosses de plàstic lleuger (més de 50 micres) de 90 unitats per persona a final del 2019. Però al marge d’aquestes metes han quedat les bosses de secció, les molt lleugeres (15 micres). “El comerç s’està acollint de manera bastant generalitzada a aquestes excepció, cosa que està provocant un transvasament cap aquest tipus de bossa”, observa Joan Marc Simón, director de Zero Waste Europe.
El comerç va acceptar el replegament de les bosses d’un sol ús, però ha respost amb aquest altre material de vida encara més fugaç. “Hi està havent un trasllat de la bossa de nansa cap a la bossa sense nansa”, resumeix Víctor Mitjans, director d’estudi de la Fundació per a la Prevenció dels Residus.
El comerç ofereix aquest material com una deferència per facilitar les compres al client ampliant les seccions de fruita i verdura als hípers–, tot i que el resultat és que no s’atura la proliferació d’aquest material persistent i no biodegradable–. A tot això s’hi uneixen els excessos als embalatges en safates i altres embolcalls superflus.
El que s’està produint és conseqüència de “la insuficient i poc valenta” solució donada al seu dia per les administracions per respondre a la campanya Catalunya, lliure de bosses de plàstic, opina Mercè Girona, portaveu del Centre d’Ecologia i Projectes Alterna-
tius, una de les promotores d’aquesta campanya. Després de la pressió ciutadana, la Generalitat i Foment del Treball van arribar a un pacte perquè el gran comerç reduís de manera voluntària les bosses d’un sol ús instaurant un preu per cada unitat. “Però va ser una falsa solució, perquè el que s’havia d’haver fet és crear un gravamen ambiental, que sí que tindria un veritable efecte dissuasiu”, diu Mercè Girona.
Per al ciutadà pagar 1, 2 o 5 cèntims no canvia gaire el seu comportament; no s’internalitzen els costos ambientals; en canvi, si s’hagués de pagar un gravamen, de 20 o 25 cèntims, hi hauria menys bosses pul·lulant, argumenta Mercè Girona.
Aquesta experta també proposa com a solució per a les bosses de secció un impost ambiental. “Seria una solució pedagògica, dissuasiva, unificaria els preus i permetria generar ingressos per a les iniciatives destinada a reduir els residus”, assenyala.
L’impacte ambiental de les bosses de plàstic ha centrat l’atenció de molts experts. Aquests materials no només omplen abocadors, sinó que el percentatge de reciclatge és molt baix i, a més, propicien un abandonament que acaba als fons marins.