La recollida selectiva, sis anys estancada

La recuperació de rebutjos toca sostre sense superar el 40%

DIVERSES CAUSES Els furts i la crisi, combinats amb una relaxació d’hàbits, expliquen la frenada

SERVEI MUNICIPAL

La recuperació de paper s’ha reduït un 35% pel saqueig del contenidor blau

RELAXACIÓ GENERAL Les partides per fomentar el reciclatge s’han desplomat els últims anys

PROPOSTES

Encarir l’abocament o la devolució porta a porta són algunes de les solucions

ACatalunya la recollida selectiva de residus domèstics està estancada des del 2010. El nivell de recuperació en origen d’aquests rebutjos s’ha mantingut estable entorn del 39% els últims sis anys (fins al 2015). La recollida de les diverses fraccions va seguir una línia ascendent fins al 2010. Així, l’any 2000 vorejava el 14%, mentre que el 2010 arribava al 40,5%. Però a partir del 2011 hi ha un estancament i, fins i tot, una tendència a la baixa, de manera que la taxa de recollida baixa fins al 37,9% el 2013. El 2015 se situa en 38,9%.

Hi ha diverses causes que expliquen aquesta situació. Les principals: d’una banda, la caiguda de la recollida de paper i cartró des del 2010 i, més moderadament, del vidre; de l’altra, la crisi (que ha fet baixar la generació d’escombraries des del 2007). I tot acompanyat d’una relaxació en els hàbits ciutadans.

“La reducció del percentatge de recollida selectiva en el paper i el cartró té a veure amb els robatoris dels contenidors i amb la crisi econòmica. Tot i això, la reducció del percentatge general de recollida selectiva bruta en les diferents fraccions en període 2012-2015 respecte del 2010 posa de manifest un deteriorament dels hàbits de reciclatge”, diu Víctor Mitjans, director d’estudis de Rezero-Fundació per a la Prevenció de Residus.

De tota manera, el gran problema de la recollida separada municipal se centra en el paper i el cartró, que ha registrat una dràstica minva aquests sis anys.

El buidatge dels contenidors blaus (de paper i cartró) s’ha convertit en un furt sistemàtic a càrrec de recollidors espontanis sense que l’administració reaccioni ni hi doni una resposta. L’esforç ciutadà per separar aquest material beneficia uns quants. És una caiguda vertiginosa: de recollir-ne 453.970 tones (2010) es passa a tocar fons l’any 2013 (262.428 tones); és a dir, un descens del 35%. El repunt el 2015 no serveix, ni de bon tros, per recuperar el terreny perdut, i es queda en 298.134 tones.

Les gairebé 200.000 tones de paper anuals que han desaparegut de les estadístiques oficials (2013) no han impedit que les empreses que fan provisió del material hagin notat una davallada en l’arribada de la seva matèria primera, que ara ve per un circuit clandestí.

El furt de materials també afecta metalls, ferro i coure, que s’han desviat dels circuits municipals i que fins i tot són objecte d’assalts a les deixalleries.

La recollida de vidre va experimentar una disminució els últims set anys, i s’ha passat de les 204.386 tones de l’any 2008 a les 158.878 del 2015. D’altra banda, la recollida municipal d’envasos lleugers (de plàstic, brics i llaunes) està estancada, i s’ha mogut entre les 127.574 tones (l’any 2013) i les 137.013 tones (2011), sobretot a causa de la crisi.

En el cas del vidre, la raó d’estancament és que “es consumeix menys vidre”, a causa de la crisi, segons explica Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que adverteix una “certa relaxació en els hàbits” de la recollida selectiva a causa de la crisi. “La preocupació pel medi ambient ha baixat en el context social del moment”, confirmen fonts d’Ecovidrio, que veuen esperançadora la tendència més recent. Ecoembes, un sistema integrat per recollir envasos lleugers, justifica l’estancament en la crisi i el menor consum, malgrat que afirma que ara es recicla més gràcies a les recollides complementàries.

Més factors. L’ARC va reduir en sec les partides destinades a prevenció de residus i reciclatge. En el període 2004-2011 va dedicar 140 milions d’euros a aquesta finalitat, mentre que del 2011 al 2016 es va quedar en 20 milions. Tost admet que la causa és la “contracció pressupostària de la Generalitat”.

Víctor Mitjans veu molt “preocupant” l’estancament de la recollida selectiva a Catalunya, ja que no és capaç d’absorbir el repunt en la producció de residus municipals que es dona des del 2013. De fet, a Catalunya el 2015 es van generar 3,703 milions de tones de rebutjos, mentre que el 2014 van ser 3,641 milions (un 1,86% més que l’any anterior). “El 2015 augmenta la quantitat de residus no recollits selectivament per segon any consecutiu”, destaca Mitjans.

“L’estancament de la recollida selectiva mostra un esgotament del model que s’ha consolidat els últims 20 anys”, diu Víctor Mitjans, que reclama un canvi d’estratègia i l’avançament cap a nous sistemes complementaris de recollida (“com el porta a porta o el sistema de dipòsit d’envasos de begudes”).

Com es poden millorar aquests resultats? Tost veu necessari encarir la fiscalitat, és a dir, el cànon d’abocament que paguen els ajuntaments per llançar els rebutjos en abocadors, cosa que incentiva la recuperació selectiva i el reciclatge. Una altra solució és promoure una nova llei de residus, per afavorir la transparència, de manera que el ciutadà sàpiga què paga per la recollida dels seus rebutjos. També apunta la idea del sistema de pagament per generació. Nieves Rey, portaveu d’Ecoembes, té una àmplia recepta: implicar els alcaldes en un millor servei, localitzar noves àrees de generació d’envasos, introduir noves fórmules basades en models de pagament per generació o recollida porta a porta i augmentar l’educació ambiental...