Com expliquem el terrorisme d’ETA als joves?
La Defensora del Poble vol unificar amb els editors el relat de la violència
ETA està a les acaballes. Els joves que l’any passat van votar per primera vegada a les eleccions autonòmiques basques tenien només 13 anys quan l’organització terrorista va deixar les armes. Una generació que es mou entre el desconeixement, el passotisme i la curiositat de qui, afortunadament, no té la mort i l’extorsió com a elements del paisatge quotidià. Com cal explicar a aquests nois el que ha passat? La Defensora del Poble, Soledad Becerril, es reunirà amb les editorials de llibres de text per analitzar la manera com s’ha d’ensenyar un passat tan recent com dolorós.
La seva pretensió sorgeix després d’analitzar diversos llibres sobre la història d’espanya de segon de batxillerat. L’estudi que la institució va elaborar l’any passat detecta algunes mancances que, a parer seu, poden dificultar als més joves comprendre les autèntiques conseqüències del terrorisme. Hi troba a faltar un plantejament “antropològic” que deixi clar “el seu caràcter intrínsecament pervers”, la poca presència d’imatges i d’estadístiques sobre assassinats o atemptats, i l’absència d’explicacions en primera persona de les víctimes, així com referències a les lleis que les emparen. Unes reflexions –i uns deures– que prenen una nova dimensió en un moment que tot apunta que el desarmament d’ETA pot ser qüestió de dies. Les editorials, el món educatiu i els polítics discrepen sobre l’oportunitat del debat.
A Euskadi el Departament d’Educació i la secretaria de Pau i Convivència fa temps que desplega programes a les aules per deslegitimar la violència. Una de les experiències més significatives és el mòdul educatiu Adi-adian, que permet que els alumnes de quart d’ESO i de batxillerat sentin en directe el testimoni de les víctimes. José Manuel Bujanda, mestre i exdirector de gabinet de la consellera d’Educació, admet que aquest tipus d’iniciatives potser van arribar massa “tard” però que “fa deu anys no es podien fer”. Amb l’experiència de qui ha vist passar molts joves per les classes, conclou que “el pas del temps facilitarà que aquestes coses es facin amb naturalitat”.
L’executiu d’Iñigo Urkullu, que no ha rebut cap comunicació formal de Becerril, esquiva polemitzar i recorda que els projectes curriculars són clars en aquest sentit. El seu antecessor, Patxi López, ja va fer passos legislatius per incloure-hi el rebuig del terrorisme i va engegar les primeres experiències per acostar la veu dels qui van patir a mans d’ETA, dels GAL i de la violència policial als centres educatius. “Ens vam trobar molts més murs que no ens esperàvem”, explica Isabel Celaá, que va ser consellera en aquell govern socialista. Satisfeta pel camí que van obrir, avisa: “Al País Basc ens juguem el relat crític, que ha de quedar perfectament assentat”. Celaá creu que el debat que s’ha posat sobre la taula és interessant i que això demostra una altra urgència: la necessitat de repescar l’educació per a la ciutadania com a espai adequat per reflexionar sobre aquests temes.
A peu de carrer, els últims cinc anys de pau la fotografia de fons a
ALFONSO SÁNCHEZ “Hem de difondre l’explicació de debò perquè no torni a passar”
ISABEL CELAÁ
“Ens juguem el discurs crític, que ha de quedar ben assentat”
PEDRO JOSÉ CHACÓN
“Hi ha un rebuig de la violència: es veu com una cosa del passat”
les aules ha canviat. Ho diu Pedro José Chacón, professor d’història del pensament polític a la Universitat del País Basc. “Hi ha un rebuig generalitzat de la violència, es veu com una cosa del passat”, afirma, tot i que lamenta que entre els joves que arriben de l’institut hi ha una ignorància preocupant dels “fonaments del liberalisme polític”. Ara bé, Chacón es pregunta quin percentatge d’influència tenen els llibres de text en la formació del pensament crític dels nois del 2017, ara que reben informació per múltiples canals.
Iker Uson, professor de la Universitat de Deusto, reconeix que hi ha un “nivell de desconeixement significatiu” de la història recent entre la joventut, que emmarca dins de la normalitat ja que durant molt de temps les lliçons s’acabaven a la transició.
Esperançat amb la feina que s’està fent a Euskadi els últims temps, creu que el passat recent s’ha d’abordar des d’una perspectiva de drets humans que, més enllà dels fets objectius, desemboqui en un “discurs ètic”. Segons ell, també s’haurien d’estudiar els casos de tortura perquè, en un futur, poden generar “dilemes” a les noves generacions que s’hagin de plantejar com cal lluitar contra el gihadisme.
Per a les associacions de víctimes del terrorisme, Becerril toca el moll de l’os. Des de Covite denuncien que a Espanya fins ara “no s’ha fet absolutament res” en aquest àmbit. En canvi, creuen que en el cas del País Basc i Navarra s’ha alimentat una “falsa teoria del conflicte” i posen com a exemple les imatges d’uns alumnes en un institut d’Hernani, a Gipuzkoa, homenatjant una vintena de membres d’ETA la tardor passada. Sobre aquesta polèmica José Manuel Bujanda assegura que es tracta d’un fet “excepcional”.
El president de l’AVT, Alfonso Sánchez, opina que “cal difondre el relat vertader perquè no torni a passar mai més”. Conscient que les competències educatives estan descentralitzades, Sánchez cita com a referent el cas de la Comunitat de Madrid, que inclourà per llei aspectes relacionats amb el terrorisme i les seves conseqüències com a matèries curriculars.
Enmig d’aquest intercanvi d’impressions, els editors –actors destacats– esperen tenir dia i hora per veure’s amb Becerril. Són ells els qui, després de conèixer l’informe de la institució, van demanar de seure-hi i parlar-ne.
Fonts d’Anele, l’Associació Nacional d’Editors de Llibres i Material d’Ensenyament, no amaguen la seva “sorpresa” perquè des de fa anys que treballen plegats amb els ministeris de l’Interior i d’Educació per acordar els continguts. No obstant això, es mostren disposats a escoltar noves propostes. El repte no és fàcil: toca construir relat per combatre el risc real de la desmemòria, alhora que la història evoluciona en directe.