El turisme genera el 18% de facturació comercial
Uns 1.200 negocis de Barcelona reconeixen que es veurien obligats a tancar si no fos per la despesa que fan els turistes
El turisme ho és tot per a alguns comerços del centre de Barcelona. El que fins ara era una simple percepció ha quedat ratificat per un exhaustiu informe encarregat per l’associació comercial Barcelona Oberta que posa xifres a l’impacte de la despesa dels turistes a la ciutat.
En el conjunt de la capital catalana, aproximadament un terç del comerç urbà factura més d’un terç en el segment turístic. Al passeig de Gràcia, plaça Catalunya, Portal de l’Àngel, Portaferrissa i els carrers del Born, el 61% de les vendes corresponen a turistes. De mitjana, les compres turístiques representen una mica més d’un 18% de la facturació del comerç barceloní, segons l’estudi realitzat per RBD Consulting Group. L’efecte directe dels 33 milions de turistes que visiten anualment la ciutat se situa al voltant dels 2.000 milions d’euros. Sumant l’efecte indirecte i l’induït arriba als 3.880 milions d’euros.
Segons l’informe d’impacte socioeconòmic que va presentar ahir Barcelona Oberta, el 19% dels negocis del centre de Barcelona haurien de tancar si no fos per les vendes a turistes. Això suposaria 1.200 locals tancats. 1.200 més diuen que no seria segur, però probablement també abaixarien la persiana si perdessin els visitants. Molts han vist un revulsiu en els que passen uns dies a la ciutat. El director de l’estudi, Roger Gaspa, assegura que “el turisme comercial ha permès compensar la caiguda de les vendes als residents entre els anys 2010 i 2015, especialment en productes de moda i complements”. Mentre la despesa dels residents de l’àrea metropolitana de Barcelona va baixar un 12% durant aquells cinc anys de crisi econòmica i d’eclosió del comerç digital, el valor de despesa que van fer els turistes va pujar un 42,8%.
L’estudi ha dividit Barcelona en quatre zones d’intensitat de compres turístiques: molt alta, alta, mitjana i baixa. La classificació no
s’ha fet en funció de l’afluència de turistes, sinó del que compren. Hi ha una zona d’intensitat molt alta (passeig de Gràcia, Portal de l’Àngel, Portaferrissa, el Gòtic...), on els turistes representen més de la meitat de la facturació total, el 61%. En el seu entorn, a l’Eixample des de plaça Espanya fins a la Sagrada Família, la facturació procedent dels turistes suposa un 28%. A l’altre extrem, una extensió molt més gran que inclou Nou Barris, gran part de Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i SarriàSant Gervasi on la intensitat de compres turístiques és baixa, i representen menys del 5% del total.
L’anàlisi de l’impacte econòmic de la despesa turística en l’economia té un efecte directe en l’ocupació de 26.000 llocs de treball directes “que se sustenten gràcies a la facturació generada pels turistes”, segons Gaspa. Això són tres de cada deu llocs de treball en el sector del comerç de Barcelona. Un altre dels elements que es desprèn de l’estudi és que la qualitat dels llocs de treball és més alta al comerç destinat al turisme (es requereixen idiomes i més formació) i la rotació del personal és menor. D’aquesta manera, més estabilitat laboral es tradueix en una carrera professional més sòlida i, en alguns casos, sous més alts. A les zones d’alta i molt alta intensitat es dona feina a 4,8 persones per cada 100 metres quadrats de comerç. A les de mitjana i baixa intensitat, la ràtio és de 3,7 persones per cada 100 metres quadrats.
A més d’una gran quantitat de números, l’informe intenta desmentir idees generalitzades com ara que les zones ocupades pels turistes suposen l’expulsió dels veïns, els mateixos que durant molts anys anaven a comprar als carrers ara plens de turistes. Posa com a referència l’èxit de la setmana de les terrasses organitzada pel Gremi d’Hotels de Barcelona. Un hàbitat natural dels turistes com aquest, durant els dies que s’organitza aquesta activitat d’estiu passa a acollir un 90% de residents a Barcelona als terrats dels hotels. Gaspa va més enllà i assenyala que l’oferta nascuda per satisfer la demanda turística beneficia els residents perquè “dinamitza entorns deprimits de la ciutat”. L’exemple més clar és el cas del Born, que fa trenta anys era un desert comercial i actualment és un punt d’atracció internacional sense pràcticament locals comercials buits.
El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, defensa que “les compres turístiques han de servir de palanca per desenvolupar noves centralitats urbanes turisticocomercials de la ciutat”. En aquest sentit apunta a la Diagonal i la Gran Via com els dos grans eixos urbans amb més potencial. Desenvolupar-los permetria incrementar fins a un 5% la facturació global i generar uns 6.000 llocs de treball a Barcelona.
L’entorn de Glòries i el Poblenou queden marcats com una possible nova centralitat comercial, així com el tram de la Diagonal modernitzat fa dos anys i la zona de plaça Espanya, el Paral·lel i Creu Coberta. “El turisme de compres ha de ser un fenomen transversal que doni beneficis a tota la ciutat, sense estar concentrat”, defensa Jené. L’autor de l’estudi, Roger Gaspa, apunta que “el model comercial de Barcelona té un suport important en el turisme” i va instar l’Ajuntament a donar-li més suport. La regidora de Comerç, Montserrat Ballarín, present a l’acte de presentació, va recollir el guant i es va comprometre a “continuar treballant des de punts de vista diferents”.
La baixada de la despesa dels veïns durant la crisi ha quedat compensada per la dels visitants