Aterren les muralles
Una imatge preciosa i molt informativa, obtinguda per un dels primers grans fotògrafs de Barcelona, el francès Franck.
Es deia François-MarieLuis-Alexandre Gobinet de Villecholles (1816-1906). En la seva condició de retratista que havia començat a utilitzar el daguerreotip, el 1850 es va instal·lar a la Rambla, 25. Devem aquestes referències a la investigació de Rafel Torrella, conservador de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Feia servir el pseudònim artístic de Franck per intentar amagar el seu origen aristocràtic, atès que havia nascut al castell de Voyennes.
Ens va regalar una fotografia impagable, la dels Camps Elisis del passeig de Gràcia; i també unes de les muralles i la seva demolició.
La panoràmica capta l’encaix entre la muralla de terra i de mar a Santa Madrona, en el punt de trobada que forma, a la dreta, el formidable baluard.
Antiquades muralles
les clàssiques atès l’ús que es va fer de l’artilleria, es van haver d’enfortir les defenses amb una sèrie de construccions i intervencions complementàries, com ara baluards, però també fossats, glacis i terraplens.
El nombre de baluards es va multiplicar amb el temps i els setges. Abans del 1714, a terra s’alçaven els següents: Santa Madrona, Sant Antoni, Tallers, Àngel, Jonqueres, Sant Pere, Portal Nou, Santa Clara i Llevant. Mentre que davant del mar hi havia: Sant Francesc, Sant Ramon, Portal de Mar i Migjorn. Després del 1719 s’hi van afegir: Nou, Valdonzella i Canaletes; a més dels forts Pius i Don Carles.
Aquests punts essencials eren posats sota la responsabilitat defensiva dels diferents gremis, però també dels nobles i els cavallers. Així doncs, el portal de Santa Madrona era assignat als fabricants de mitges.
Després de repetits intents populars fallits de tirar a terra les muralles d’una vegada per sempre, el 7 d’agost del 1854 es va començar a fer de manera aprovada i oficial.
Va ser un procés llarg, dur i car. Tot s’havia de fer només a còpia de pic i la pala. Les pedres es van aprofitar per fer l’ampliació del port.
El baluard de Santa Madrona a punt de ser enderrocat també va ser recollit en una fotografia de Franck; capta una sèrie d’obrers enfilats al capdamunt, que ja es veu en part rebaixat; bona part de les pedres, carreus o no, s’amunteguen al peu dels murs.
El llenç de muralla que presideix el portal de Santa Madrona (just, aquest, al centre de la imatge i distingible per la torre que l’emmarca) es va mantenir dret un cop enderrocat el baluard. El va salvar el fet de formar part del recinte emmurallat de les Drassanes, perquè altrament també hauria estat enderrocat.
Per això és l’únic que es conserva avui d’aquell formidable perímetre defensiu que fatalment havia acabat ofegant els barcelonins.
El llenç de muralla que presideix el portal de Santa Madrona va ser conservat