"Estem orgullosos d'haver sabut respectar els nostres orígens"
MANTENIR LA TRADICIÓ I ELS ESPAIS NATURALS EN UNA PARRÒQUIA EN DESENVOLUPAMENT CONTINU I AMB MOLTS VISITANTS ÉS UN DELS MOLTS MÈRITS QUE MANDICÓ ASSENYALA AMB PASSIÓ QUAN PARLA DE CANILLO
El Comú de Canillo és una parròquia que manté una combinació reeixida de tradició i modernitat. "Canillo és casa meva, on he nascut, on han viscut els meus avantpassats, és el meu origen", com defineix Josep Mandicó, cònsol major de la parròquia. "Mantenim l'essència dels indrets d'alta muntanya, un esperit salvatge i molt verge". Però alhora ha viscut, els últims anys, una contínua evolució i modernització.
Quines han estat les evolucions més rellevants a la parròquia els últims vint anys?
El creixement de l’estació d’esquí, que ha condicionat la transformació econòmica derivada de l’aposta pel desenvolupament turístic. Això ha comportat canvis en la concepció urbanística, basada en el creixement de la parròquia de Canillo, i ha permès la utilització d’espais privats com a espais públics. La creació de diferents infraestructures és una mostra de l'evolució contínua en la qual es troba la parròquia, ja que han permès la modernització i l’obertura als reptes dels nous temps.
Quins són els seus punts forts?
Els puntals que avui en dia ens sostenen i ens converteixen en referent són la neu i la natura, però els visitants, així com també els habitants de la parròquia, valoren molt positivament la seguretat que s’hi pot trobar. La parròquia ofereix tranquil·litat i una seguretat absoluta, de la qual es pot sentir privilegiada, ja que és absent als països veïns i afavoreix una qualitat de vida molt valorada. Canillo vetlla també per la qualitat mediambiental, amb la finalitat que pugui continuar sent un patrimoni actiu per a les futures generacions. Un exemple és la instal·lació d’una central de cogeneració a la nostra parròquia.
I els punts febles?
L’activitat comercial, que està poc desenvolupada. A Canillo seria possible assolir l’objectiu de disposar d’un comerç potser més petit però més selectiu i especialitzat. S’està treballant conjuntament amb el Govern en un pla de reactivació del comerç i s’estan esmerçant esforços en tot allò relacionat amb el transport públic intern. I també cal dimensionar el creixement turístic per fer-lo més sostenible.
Què el fa sentir més orgullós?
Que, malgrat el pas del temps i els canvis econòmics i socials, Canillo ha sabut respectar els seus orígens, recordar la seva història i mantenir les tradicions, i també, en especial, les relacionades amb l’activitat ramadera, encara molt vigent i de la qual estem molt orgullosos, i per aquest motiu volem fomentar la seva conservació i que el nostre jovent s’hi impliqui i participi activament en el manteniment i el desenvolupament d’aquesta activitat tan pròpia de les nostres muntanyes.
Canillo és la parròquia amb més capacitat de llits del país. Què permet assolir o desenvolupar en termes de turisme?
Es fan reunions amb els actors concernits, on s’escolta la veu i les aportacions de tothom i s’intenta buscar alternatives i solucions a les qüestions plantejades, de manera que el sector públic i el privat caminin paral·lelament en la mateixa línia, tot encarat a millorar l’oferta hotelera.
Com es gestionen les tensions entre els hotelers i els apartaments turístics que han proliferat darrerament?
Des del Comú s’està treballant perquè els serveis que ofereixin els hotels i els apartaments turístics siguin el màxim de competents i adequats, segons la seva categoria, però sempre respectant les característiques pròpies i específiques, que els diferencien, i que s’ofereixi el millor producte per a ambdues parts en funció de les exigències i les necessitats de cada client. Dit això, el Comú ha implementat el funcionament d’un servei d’inspecció i control per detectar l’existència d’apartaments o pisos turístics il·legals, per evitar aquests greuges comparatius i trobar l’equilibri just entre els beneficis i les exigències fiscals per part de l’Administració pública, per garantir els mateixos drets i obligacions als hotelers i als propietaris d’apartaments i pisos turístics. La nostra finalitat és acabar amb els pisos i els apartaments turístics il·legals, per la mala imatge i servei que es dóna de la parròquia.
Quin suport es dóna al turisme des del Comú?
El màxim, un suport total. Cal tenir present que és la nostra principal font de riquesa, i per aquest motiu l’hem de protegir i hem de vetllar perquè la qualitat turística sempre es mantingui al màxim nivell. Per aquest motiu, s’ha creat una cartera específica per al desenvolupament turístic, on, a més de tots els hotelers, la resta d’agents implicats en aquest sector econòmic puguin aportar propostes i iniciatives, i també puguin presentar tot tipus de queixes, suggeriments i comentaris al respecte. La parròquia de Canillo contribueix a desenvolupar el turisme a escala general del país i participa en les activitats i les propostes generades pel Govern d’Andorra.
L’ús de la nostra web i de les xarxes de comunicació obre una finestra molt potent a l’exterior, donant a conèixer les nostres ofertes turístiques arreu del món. L’èxit d’aquestes iniciatives es posa de manifest amb l’arribada de turistes de diferents procedències. També disposem de punts d’informació turística en diferents indrets de la parròquia. Ens agradaria poder destinar més recursos econòmics per poder implementar els nostres serveis i dur a terme noves iniciatives per atreure un nombre més alt de visitants.
L’estació d’esquí és una part important de l’economia?
Òbviament, l’estació d’esquí de la parròquia és la part més important de la nostra economia i el seu motor principal. Des dels seus inicis a Soldeu s’ha crescut molt, amb les ampliacions dels dominis esquiables al Tarter i al Forn. També ha esdevingut molt important la creació de GrandValira el 2003. Cada any s'hi fan inversions molt importants per créixer en la millora del servei i de la qualitat.
Andorra, Grandvalira i Canillo van acollir per primera vegada, el 2012, una copa del món d’esquí. Com va viure aquesta experiència?
El lema ho va recollir perfectament: va ser una finestra oberta al món. Una fita assolida impensable anys enrere. També va ser un exemple de treball en equip entre l’estació, les entitats, els agents privats, la federació i el Comú. Que una parròquia amb una població de 5.000 habitants fos capaç d’organitzar un esdeveniment esportiu de les característiques i la complexitat que va exigir la copa del món femenina és un motiu d’orgull comú, ja que va significar la implicació de tots els sectors actius a la parròquia i en el qual tothom va donar el màxim de les seves possibilitats perquè s’esdevingués un gran èxit amb ressò mundial. Des d’aquesta fita, és una estació Copa del Món. Aquests esdeveniments suposen un fort reclam turístic, que comporta donar a conèixer encara més els nostres actius amb el repte de rebre grans masses de visitants, acollir esportistes, periodistes d’arreu del món, i tot plegat té una forta repercussió d’imatge i econòmica en l'àmbit de parròquia i de país. És una demostració de la qualitat de les nostres muntanyes i de les seves possibilitats.
Com s'està treballant l’edició del 2019, amb l’obtenció de les finals a Grandvalira?
Sempre coordinats amb l’estació, amb més entusiasme i confiança que en les darreres edicions i amb molta il·lusió, perquè s’ha posat de manifest, arran de les experiències viscudes anteriorment, que som capaços d’organitzar esdeveniments d’alta qualitat. El nivell d’aquestes darreres edicions fa que l’exigència sigui superior i, vistes les nostres dimensions, com a país, fem un esment especial a l’acolliment i l'hospitalitat dels qui ens visiten, i d’aquí el nostre èxit.
El turisme de muntanya i el país sofreixen en general l’estacionalitat de l’oferta. Quines accions desenvolupen des del Comú per potenciar la resta de temporades?
Des de fa anys, som conscients del potencial de les nostres muntanyes. S’ha començat a fer una aposta seriosa amb la recuperació d’espais naturals, com els camins de muntanya i les valls en general, i especialment a la vall d’Incles, lloc emblemàtic, carregat d’història i d’una bellesa indescriptible. Des de l’any 2012 s’ha prohibit la circulació de vehicles els mesos d’estiu (juliol i agost), i s’han potenciat les activitats lúdiques i culturals, com l’Esquella Incles Walking Music Festival: un projecte que vol compaginar les actuacions musicals amb passejades nocturnes. També s’organitzen diferents activitats adreçades a un públic més
"Organitzar esdeveniments com una copa del món d'esquí demostra la qualitat de les nostres muntanyes i les seves possibilitats"
jove per sensibilitzar-los amb tot allò relacionat amb el respecte a la natura i a la muntanya. Alhora, l’estació d’esquí (ENSISA) programa diferents activitats, a l’època d’estiu, destinades a un públic més familiar: Món Màgic, al Forn de Canillo, on es poden fer activats lúdiques esportives, on destaca la tirolina, per la llargada i la baixada espectacular. També disposem, al sector de Soldeu, d’un camp de golf de nou forats, que és excepcional per l’alçada, les vistes i l’entorn natural on es troba. El darrer estiu es va posar en marxa el mirador del Roc del Quer, amb un gran èxit d’afluència, i, ja més avançada la tardor, s’han organitzat concerts de cambra romànica a les esglésies de la parròquia.
Què creu que els falta, al país en general i a Canillo en particular, per convertir-se en una destinació de 365 dies l’any?
Donar a conèixer més el nostre patrimoni cultural, religiós, gastronòmic i de salut del nostre país i de Canillo, en particular. Ja tenim atractius molt visitats, durant tot l’any, com son el santuari de Nostra Senyora de Meritxell, i les nostres capelles romàniques, que formen part del patrimoni cultural i religiós d’Andorra. L’oferta gastronòmica és molt àmplia i variada, i els darrers anys ha crescut sobretot en qualitat, i això tant ens permet fer un àpat de cuina tradicional, amb productes típics nostres, com assaborir plats elaborats pels grans mestres de la cuina internacional. L'altura en la qual es troba ubicada la parròquia de Canillo i el clima excepcional de què gaudim ens permet dur a terme estades que, combinades, aporten, segur, un benestar a la salut. No cal descuidar altres infraestructures turístiques que estan obertes tot l’any, com són el Palau de Gel, el Museu de la Moto, el Mirador del Roc del Quer...
Com veu la parròquia i l’estació d’aquí a deu anys?
Amb el pas del temps, el que s’ha d’intentar, com s’ha fet fins ara, és que la nostra estació no quedi obsoleta, sinó que estigui adaptada a les exigències de cada moment i a les que puguin venir, a fi de no perdre el nivell qualitatiu assolit. Haurem de continuar invertint en la renovació d’infraestructures i de serveis, i en la formació de personal, és a dir, no descuidar cap detall que pugui semblar insignificant, ja que el conjunt fa que siguem una destinació de referència.