El terrorista de Londres va ser descartat com a amenaça
L’islamista, nascut a Anglaterra, estava fitxat pels serveis de seguretat L’Estat Islàmic reivindica l’atemptat, si bé l’atacant va actuar sol
Els autors de la matança de fa onze anys al metro de Londres van ser islamistes britànics radicalitzats que estaven sota vigilància dels serveis de seguretat. El mateix que l’autor de la matança d’abans-d’ahir, responsable de quatre morts després que anit va morir un dels ferits. El terrorista, un individu identificat com Khalid Masood, de 52 anys, nascut al comtat anglès de Kent i resident als suburbis de Birmingham, que tenia antecedents penals per assalt, possessió il·legal d’armes i diversos delictes d’ordre públic des del 1983. O sigui, que en teoria estava dins de la xarxa però se’n va escapar.
Les autoritats van saber de qui es tractava al cap de pocs minuts que morís, després de matar tres persones al pont de Westminster i el pati del Parlament. Van comprovar que el nom figurava als seus arxius i van posar de seguida fil a l’agulla, efectuant batudes de matinada a diversos barris de l’East End de Londres, a Brighton, Cardiff i Birmingham (un dels grans focus de l’islamisme radical al país, fins al punt que ha arribat a controlar escoles públiques i imposat els preceptes de l’Alcorà en un sistema d’educació laic). Vuit persones –cinc homes i tres dones– han estat detinguts i estan sent interrogats.
L’Estat Islàmic ha reivindicat l’atemptat, i a Masood com un dels seus, encara que Scotland Yard creu que l’EI va servir simplement d’inspiració per a l’atac, però no va participar per a res en la preparació i la logística del cop, d’una altra manera probablement els serveis d’intel·ligència haurien interceptat els missatges. Per a aquest tipus d’operacions, assenyalen els experts, la clau és la simplicitat. Per a la de dimecres a Londres només va caldre un cotxe llogat i un parell de ganivets.
Londres i totes les seves institucions van respondre desafiants a l’esdeveniment, i la ciutat va funcionar amb una relativa normalitat. El Parlament va reprendre les seves sessions amb el comerç en el centre de l’agenda, i va començar la jornada amb un minut de silenci en record a les víctimes. “No tenim por –va dir la primera ministra, Theresa May–, i la millor resposta al terrorisme és un milió d’actes de normalitat, que la vida continuï com si res”. En les properes setmanes es veurà si ella, que ha estat responsable d’Interior, incrementarà o no les lleis de vigilància als ciutadans, i si els fets atien el racisme i la xenofòbia que ja han anat en augment des del Brexit. El Govern va decidir deixar el grau d’alerta en “sever” en comptes d’elevar-lo a “crític”, després de decidir que es tractava d’una acció individual no coordinada.
“Estava segur que Londres no es paralitzaria, i així ha estat –va assenyalar l’alcalde musulmà de la capital, Sadiq Khan–. Els londinencs venim de tot arreu del món i som forts, no ens deixem intimidar per terroristes covards que destrueixen vides d’innocents en nom d’una ideologia perversa i grotesca que no té res a veure amb l’Alcorà, i jo ho sé molt bé”. Tots els principals imams i líders religiosos de la ciutat es van expressar en termes similars, condemnant l’atemptat de manera inequívoca, resant per les víctimes i participant en col·lectes de fons per als qui deixen darrere la mestra d’origen gallec Aysha Frade, de 43 anys, el policia Keith Palmer, de 48 anys, el turista nordamericà Kurt Cochran, de 54 anys, que celebrava amb la seva dona Melissa (també ferida) el
ACTITUD DESAFIADORA “La millor resposta al terrorisme són milions d’actes de normalitat”, diu May
POSSIBLES CÒMPLICES Cinc homes i tres dones han estat detinguts en relació amb l’atemptat
25è aniversari de noces, i la quarta víctima, un home de 75 anys que va morir anit a l’hospital. Cinc persones romanen en estat crític i una es debat entre la vida i la mort. A Birmingham, on Masood va emprendre el seu viatge criminal , es van repartir 55.000 còpies d’un fullet titulat “El terrorisme no té lloc en l’islam”. “Els meus pensaments i oracions estan amb els qui pateixen les conseqüències d’aquesta horrible violència”, va dir la reina Isabel en un missatge.
L’endemà, com sempre passa, la pregunta és si l’atemptat es podia haver evitat. A favor dels serveis de seguretat cal dir que n’han impedit desenes. En contra seu, que Masood els era conegut (fins i tot pels seus diversos sobrenoms), i erròniament van considerar que, si bé era un individu radicalitzat, no constituïa una amenaça imminent sinó que en tot cas era una figura perifèrica del terrorisme islàmic al país. El mateix va passar amb Michael Adebolajo, l’anglès d’origen nigerià que el 2013 va degollar el soldat Lee Rigby al barri londinenc de Woolwich, una pauta que es repeteix amb massa freqüència, i no només al Regne Unit. Scotland Yard i l’MI5 van recordar que els falten recursos per vigilar de manera permanent tots aquells (uns tres mil) que figuren en les seves llistes, i opten per seguir en línies generals els moviments d’uns cinc-cents, i vigilarne estretament a tan sols un grapat. Els diners no donen per a més.
La plaça del Parlament i tots els seus carrers adjacents van romandre ahir acordonats per la policia després de l’atac a la seu d’una de les democràcies més antigues del món. Però el pont de Westminster, on Masood va atropellar les seves víctimes amb un totcamí llogat va ser obert ahir mateix tant al trànsit de vehicles com de persones. Tota la zona de Whitehall, on hi ha Downing Street i els principals ministeris, va quedar convertida en una gran zona per als vianants.
Cap al tard d’un dia igual però en el fons diferent als altres, normal però més trist, milers de persones es van congregar a Trafalgar Square per a una vigília a la llum de les espelmes. Quan van deixar de repicar les campanes de la veïna església de Saint Martin es va fer un silenci colpidor. Després, amb llàgrimes a molts ulls, es van llegir els noms de les víctimes, morts i ferits. Entre ells hi ha nord-americans, sud-coreans, britànics, grecs, francesos, romanesos, alemanys, polonesos, xinesos, irlandesos i italians. Un total d’onze nacionalitats, exemple d’aquell Londres multicultural que té el millor del món, que pot ser destruït però no derrotat.