La banca demana diners en massa al BCE abans que pugin els tipus
Les entitats financeres obtenen 233.000 milions al 0% en l’última subhasta
El Banc Central Europeu (BCE) va celebrar ahir la seva última macrosubhasta de liquiditat –en principi, ja no n’hi haurà més– per dotar les entitats financeres de tots els diners que volguessin per prestar. La resposta dels bancs de l’eurozona va ser espectacular i 474 entitats van aprofitar la barra lliure per prendre de la finestreta de Frankfurt 233.500 milions al 0% i fins al març del 2021. Nou anys després de l’esclat de la crisi, els estímuls continuen a plens pulmons.
La injecció de liquiditat d’ahir constitueix el segon import més alt concedit en aquest tipus d’operacions del BCE vigents des del setembre del 2014, només superat per la subhasta del juny de l’any passat. En aquell moment, exactament sis dies després del referèndum del Brexit i enmig de molts dubtes sobre Europa i la moneda única, al voltant de mig miler de bancs van demanar 400.000 milions, potser perquè van prioritzar la prudència per cobrir-se l’esquena davant la por del desconegut.
Ahir, en canvi, en un context de canvi de cicle en la política monetària dels Estats Units i a Europa, el motiu va ser diferent: es tractava de l’última oportunitat per aprofitar un regal –diners de franc– per part del BCE, els alts mandataris del qual han deixat clar que no veuen necessari continuar imprimint bitllets i donant-los als bancs.
I per als que gaudissin de la capacitat d’acudir a la subhasta, en aquesta ocasió era encara més atractiva que les anteriors ja que, per les circumstàncies del mercat –de tipus a l’alça–, és ara quan més rendiment podran treure, en termes de marges financers, dels diners aconseguits del banc central.
Els bancs espanyols, habituals en les anteriors subhastes amb quantitats importants, no van ser els protagonistes de la d’ahir. No per falta d’interès, sinó perquè alguns d’ells ja havien cobert la quota i no tenien possibilitat de demanar-ne més. El que més diners va manllevar va ser Banc Sabadell, amb 10.500 milions, un import similar al de les dues subhastes anteriors. Aquest aspecte reflecteix l’estabilitat en les vies de finançament del banc vallesà, segons els analistes.
Banco Popular va acudir també a l’operació per emportar-se 7.200 milions d’euros, el màxim possible després d’haver-se proveït bé de liquiditat en les subhastes anteriors, i Bankinter va demanar 2.500 milions. Per la seva banda, CaixaBank, el BBVA i Bankia, en canvi, no van demanar ni un sol euro al BCE. La primera perquè va “sobrada de liquiditat”, i les altres dues entitats perquè tenen esgotada la seva part alíquota i no podien demanar-ne més. Fonts d’un dels bancs que sí que van anar a aquesta última crida del banc central van dir que “l’economia continua millorant i preveiem que hi hagi demanda de crèdit, per la qual cosa ens preguntem: com podríem no agafar els diners?”. Sense comptar el que hagi pogut demanar el Santander, que ahir no va voler fer comentaris, els bancs espanyols de l’Ibex van aconseguir en la subhasta una mica més de 20.000 milions del BCE –el 8,6% del total– per finançar el consum i la inversió i impulsar l’economia.
Aquest és l’objectiu del banc central, que no sol presta diners als bancs a tipus zero, sinó que els remunera si posen aquell efectiu circulació. Malgrat la facilitat, el crèdit no flueix encara com caldria esperar i els bancs –castigats per la debilitat del creixement a l’eurozona, el sobrendeutament públic i privat i els baixos tipus d’interès– malviuen en aquests temps en què l’economia transita per un territori inexplorat.
Encara que, per bé o per mal, la situació actual, amb la Reserva Federal disposada a tres o quatre pujades de tipus d’interès en el 2017, s’acabarà tard o d’hora. Dijous, el president del BCE, Mario Draghi, va assenyalar que s’està esgotant el termini perquè els bancs posin en ordre la seva casa.
“La capacitat del sector bancari de donar suport plenament a la recuperació de la zona de l’euro es veu limitada per la seva baixa rendibilitat”, va dir ahir Draghi a l’informe anual publicat pel departament de supervisió bancària del BCE, informa Bloomberg. “Les sobrecapacitats, les ineficiències i els actius obsolets contribueixen a la baixa rendibilitat dels bancs. Correspon als mateixos bancs trobar respostes adequades a aquestes qüestions. I en nom d’una forta recuperació a l’eurozona, han de fer-ho ràpidament”.
CANVI DE CICLE AL BCE La fi de les subhastes és una mostra més del Banc Central que vol normalitzar la situació
L’EMPENTA DE LA FED
La Reserva Federal farà tres o quatre alces de tipus aquest any i això pressiona el BCE