Benedetta Tagliabue
ARQUITECTA
La Fundació Enric Miralles, que dirigeix Benedetta Tagliabue, ha obert una exposició en la qual es revisen els seus projectes per a edificis d’alçària, des del de Gas Natural a Barcelona fins a la torre Chinatrust a Taichung.
“S’ha de disparar molt per matar un ànec”, diu Benedetta Tagliabue. Ho diu a l’exposició que s’acaba d’inaugurar a la Fundació Enric Miralles, Felicitat i arquitectura, en què es revisen set projectes d’una certa alçària dissenyats pel seu despatx, EMBT. D’aquests set, només se n’han construït dos. Vet aquí la frase de Tagliabue que obre aquestes línies.
L’aventura d’EMBT en l’àmbit de les torres de nombrosos pisos va començar encara en vida del seu home i soci Enric Miralles (1955-2000), amb l’edifici de Gas Natural Fenosa (1999-2006), tocant a la Barceloneta, que ja fa deu anys que es va inaugurar. I s’acaba, fins ara, a la torre Chinatrust, a Taichung (Taiwan), projectada el 2013 i ara en última fase de construcció (es preveu acabar-la a finals d’any), a poques illes de l’indret on Toyo Ito construeix un teatre de l’òpera. Entre aquests dos edificis caben cinc projectes que no van tirar endavant, per diferents motius, ja fossin segons premis al concurs o clients amb negocis que van fer fallida: la seu corporativa de Caltrans, a Los Angeles; el Centro della Ricerca, a Pàdua; el One Alfred Street, a Sydney; la Bamboo Tower, a Shenzhen, i la torre Vanke Hengbang, a Xiamen. Tots ells s’exhibiran uns quants mesos, mitjançant maquetes, dibuixos i fotos, a la seu de la Fundació Enric Miralles.
El nexe comú en aquests edificis, més enllà de l’alçària, “és la generositat, entesa com la voluntat d’aprofitar la construcció per generar espai públic”, diu Tagliabue. “A Gas Natural –afegeix– això és evident, gràcies als espais comuns situats sota els braços de la torre”. En altres països, com la Xina i els EUA, aquesta generositat va topar amb més dificultats, perquè allà tenen una altra cultura. “Però sempre intentem obrir vestíbuls i buscar espais per fomentar la trobada dels usuaris”, indica Tagliabue.
El pavelló d’Espanya a l’Expo de Xangai del 2010, dissenyat per EMBT, va obrir el mercat d’Àsia per a la firma barcelonina. Ara, després d’anys de temptar la sort en aquest continent, Tagliabue prioritza el mercat europeu. Té en marxa estacions de metro a París i Nàpols, una església i també una residència oncològica a Barcelona, entre altres obres. Aquí també s’ha de disparar molt per cobrar una peça. Però la idea d’espai públic està més arrelada.
En el nivell inferior d’aquesta exposició, a l’acollidor magatzem de maquetes d’EMBT, s’ofereix una altra mostra, El taller dels somnis, que reuneix els mobles somiats per un escriptor, un paleontòleg, dos cuiners i la directora del premi Pritzker, i creats expressament per quatre arquitectes.