Bicicletes a Igualada
La victòria a la cursa catalana es posa en joc avui en l’ascensió al mont Caro
La jornada de transició encaixada entre les dues etapes de muntanya de la Volta 2017 es tanca amb la victòria a l’esprint de Nacer Bouhanni per davant de Davide Cimolai, un desenllaç que no altera la classificació general, liderada per Tejay van Garderen.
Amb victòria a l’esprint de Nacer Bouhanni davant de Davide Cimolai, és a dir la situació inversa del primer dia a Calella, es va tancar la jornada de transició encaixada entre les dues etapes de muntanya de la Volta 2017. Ara, doncs, amb la situació intacta a la general de la cursa i el lideratge de Van Garderen, tot queda pendent del gran jutge de la cursa, l’ascensió al mont Caro, el cim tortosí, lo Port, que ha de dictar sentència i confirmar qui és l’home fort d’aquesta Volta. Un mont Caro que va prendre protagonisme en les edicions del 1985 i 1991 però que ha restat com un volcà adormit durant 25 anys abans de reaparèixer en aquest 2017 disposat a rebentar la cursa. Són aproximadament deu quilòmetres per cremar tota l’estratègia dels dies anteriors i, sens dubte, determinar el que pugui succeir en les dues últimes jornades.
Ahir, anant cap a Igualada, l’etapa va patir una seriosa retallada de gairebé 60 quilòmetres. La jornada no va engegar a Llívia, com estava previst, sinó passada la Seu d’Urgell, amb el perjudici que resulta per a la població que havia contractat la sortida i la gent que a Llívia, Puigcerdà o Bellver de Cerdanya esperava veure passar els ciclistes. Un dia realment d’hivern (uns zero graus i lleugera nevada) va aconsellar reduir el recorregut. Una situació dura, com ho és el ciclisme, però en absolut de proporcions catastròfiques com sovint es veuen en aquest esport. Però el jutge italià de la Volta, Ernesto Maggioni, va atendre les peticions dels equips i els corredors van traslladar-se en autocar fins al nou punt de sortida.
De la resta del dia el més interessant es va veure en el pas pel turó del Puig, l’alt de segona situat estratègicament a només
A Igualada guanya Bouhanni i el Movistar intenta un cop mestre amb Marc Soler i Valverde
13 quilòmetres de la meta a Igualada. Al descens el Movistar va provar un cop espectacular, una jugada mestra... que per desgràcia per als seus interessos no va sortir rodona. Marc Soler –atenció a aquest nom, cal dir-ho una vegada més– va actuar amb intel·ligència i amb ell, evidentment, Alejandro Valverde. Només dos corredors més van intuir la jugada: el jove bretó (20 anys) David Gaudu, de l’Fdj... i Chris Froome. Un quartet molt interessant que es va llançar a totes en el descens, sempre amb Soler al capdavant. La reacció del grup va ser enèrgica i a uns 5 km de la meta el perillós atac va quedar desarticulat. Era un cop estratègic preciós, però els rivals van saber reaccionar.
Tot a punt, doncs, per al judici del mont Caro. L’arribada d’avui se situa a mil metres d’altitud, encara que lo Port culmina a 1.400. Però l’emplaçament del mirador del Portell del Cargol és el punt idoni, entre altres motius perquè la part que continua pertany a propietaris privats que no volen que la cursa hi accedeixi. És el mateix final dels dos precedents. L’any 1985 s’hi va imposar el colombià del Kelme Alirio Chizabas, amb Vicent Belda segon i Robert Millar, tercer. Aquell dia, per exemple, Perico Delgado va cedir un minut i mig. I mentre es produïen aquests fets, ben lluny de Tortosa un jove Miguel Indurain es deixava veure al Tour de l’Avenir.
En el segon precedent, el 1991, el dominador de la Volta ja era, precisament, Indurain. Venia de guanyar el seu primer Tour i tenia la Volta a l’abast... si resistia la prova del mont Caro. L’etapa la va guanyar un altre colombià, Lucho Herrera. Amb Delgado segon a 12 s, Ugrumov tercer a 24 i un grupet amb Hampsten, Mejía i Indurain a 27 segons. Prova superada per al campió navarrès, que encarava així la segona de les seves tres victòries a la Volta a Catalunya.
Alberto Contador, un dels més interessats a atacar, ho anunciava ahir: “Això està molt complicat, depèn de com em trobi ho provaré, però no només jo, el problema és que hi ha molta gent amb opcions”. I avisava: “Diuen que pot ploure i això també serà determinant”. La Volta, en joc en deu quilòmetres.