Obres i paraules
El retard en els treballs de remodelació de l’abandonada plaça de les Glòries; i la necessària dimissió, pels comentaris despectius i de caire masclista cap als països del sud, de Jeroen Dijsselbloem.
HAVER acusat despectivament els països del sud d’Europa d’haver-se gastat tots els diners en copes i dones i que per això van haver de demanar l’ajuda solidària dels països del nord, durant la crisi de l’euro, reflecteix una mentalitat mesquina i masclista. Dit des d’un càrrec d’alta responsabilitat europea suposa a més una greu ofensa institucional que engrandeix la fractura entre el nord i el sud. Aquesta irresponsabilitat política desqualifica Jeroen Dijsselbloem, ministre socialdemòcrata holandès de Finances, per continuar en la presidència de l’Eurogrup, que reuneix els ministres d’Economia i de Finances de la zona euro.
Dijsselbloem ha de dimitir per dignitat personal i pel bé de la unitat, l’equilibri i la fortalesa de la Unió Europea, per no afegir més llenya al foc del populisme i de l’euroescepticisme. La dimissió se li exigeix des de nombroses instàncies dels països del sud i fins i tot des de la presidència del Partit Socialista Europeu (PSE). Com ha dit el president d’aquesta formació, amb una sola frase Dijsselbloem ha aconseguit insultar i desacreditar molta gent, i engrandir les divisions europees.
Els enormes sacrificis que han fet i fan els ciutadans del sud per pagar els ajuts que han rebut de la Unió Europea per superar la crisi, des de Portugal fins a Grècia, passant per Espanya i Itàlia, no mereixen que aquesta cultura del menyspreu continuï instal·lada en les institucions europees. Però Dijsselbloem no només s’ha negat a dimitir sinó que s’ha resistit a demanar disculpes i, quan ho ha fet, ha estat tard i malament. Això encara el desacredita més per continuar ocupant el càrrec, el mandat del qual venç el gener del 2018. Com ha dit el primer ministre de Portugal, António Costa, l’holandès Dijsselbloem s’ha convertit en incòmode per a Europa.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el poderós ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, malgrat tot, han donat suport a Dijsselbloem perquè continuï en el càrrec perquè, segons el seu parer, fa bé la seva feina. Seria greu, però, que aquest suport professional es pogués confondre amb l’acceptació de les seves idees sobre els països del sud, i per això tots dos farien bé de desmarcar-se’n.
Al marge de la polèmica sobre les seves declaracions, Dijsselbloem podria veure’s obligat a deixar el càrrec si, com a conseqüència de la desfeta que ha patit el seu partit en les recents eleccions holandeses, fos rellevat al capdavant del Ministeri de Finances del seu país. Però, fins i tot en aquest cas, ell ha dit que voldria continuar, malgrat que això dependria que la resta de l’Eurogrup ho acceptés. Sembla una petició fora de lloc perquè, de moment, el càrrec s’adjudica a un ministre en exercici.