Terror entre nosaltres
Alerta davant els radicalitzats que no han entrat mai en combat
Fins fa molt poc, una de les principals obsessions dels serveis d’intel·ligència occidentals era com evitar l’arribada incontrolada de militants gihadistes que havien anat a lluitar a escenaris bèl·lics com els de Síria o l’Iraq i que, per diferents motius, tornaven als seus països natals o de residència. Tornaven a Europa o a altres països de l’aliança internacional contra l’autodenominat Estat Islàmic. Tot i això, i sense que aquesta alerta sobre els retornats hagi disminuït, són cada vegada més les línies de treball policial encaminades a estudiar i prevenir els casos de persones que no han lluitat mai en cap front, ni han viatjat a zones controlades per gihadistes, però que en canvi són capaces de radicalitzar-se en solitari i de manera sobtada.
Els autors d’atropellaments de vianants per vehicles com el cas de Niça o de l’atac recent a l’aeroport parisenc d’Orly, i fins i tot potser el de l’atac mateix de Londres d’aquest dimecres, representen exponents d’aquest tipus de perfils. El fitxer Hydra de sospitosos d’Europol conté 65.000 fitxes de persones que directament o tangencialment tenen relació amb el gihadisme radical. De tots ells, només uns 6.000 són retornats de Síria o l’Iraq; la resta són individus de diferents condicions i circumstàncies.
Atès que el control d’aquests combatents que han tornat a Europa està ja molt provat, la comunitat d’intel·ligència busca ara la prevenció dels atacs que protagonitzen terroristes fora d’aquests canals de control. Es tracta d’una missió pràcticament impossible.
L’Estat Islàmic ha canviat d’estratègia en els seus atacs a Occident i ha demanat als seus militants que duguin a terme atacs sense massa preparació; atropellaments o apunyalaments indiscriminats. Des de l’òptica radical, s’obtenen gairebé els mateixos beneficis en l’àmbit del terror que amb un atemptat de més preparació com els de París del 2014 o el 2015, la infraestructura del qual exposa molt més els membres dels comandos i fins i tot permet el seu arrest o la seva desarticulació. Però el problema és que la policia no sap com actuar de forma preventiva tret que tingui coneixement que un individu hagi retirat una filla seva de les classes de gimnàstica o de natació o que s’hagi negat a donar-li la mà a una dona, que per si mateixes són ja informacions de difícil entrada en l’àmbit policial.
I com si tot això no sonés prou descoratjador per a la seguretat europea, els serveis especialitzats en la lluita antiterrorista confirmen el nombre creixent de conversos entre les files del gihadisme.
Al seu últim informe sobre el terrorisme a Europa, publicat a finals del novembre passat, Europol advertia de l’alt risc de nous atemptats d’activistes solitaris, com s’ha confirmat amb el pas de les setmanes. El cas del mercat nadalenc de Berlín (on un camió va atropellar els visitants) va donar la raó als pitjors pronòstics. El que no s’ha complert fins ara va ser l’advertència sobre la possible aparició de cotxes bomba.