El PSOE proposa que les autonomies més riques no surtin perjudicades
La ponència política insta a fer reformes legislatives per “restaurar” l’Estatut
El principi d’ordinalitat en el finançament autonòmic garantiria que les comunitats que més contribueixen a la caixa comuna no resultin gaire perjudicades, després de l’aplicació dels mecanismes de solidaritat i anivellament, en el rànquing final de renda per càpita. És una exigència recurrent de Catalunya. I també una antiga demanda del PSC davant el PSOE. Però per a amplis sectors del PSOE, i sobretot a Andalusia i Extremadura, aquest principi suposa posar límits a la solidaritat interterritorial, i no volen ni sentir-ne a parlar. El model territorial que PSOE i PSC van pactar a Granada el 2013 va assumir l’ordinalitat com a “aconsellable”, amb certes cauteles i no sense un fort estira-i-arronsa, partint del model federal alemany i els fonaments jurídics de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. I ara la ponència política que el PSOE presenta demà, coordinada per Eduardo Madina, recupera aquest concepte dins de les reformes constitucionals que proposa. “Cal vigilar –indica– que els mecanismes de solidaritat i anivellament, conforme a la doctrina constitucional, no alterin la posició de qui contribueix després de la compensació, fent realitat l’equilibri econòmic adequat i just al que es refereix l’article 138.1 de la Constitució”. Tot plegat, blindant “l’estabilitat, la solidaritat entre els espanyols i una distribució equitativa i transparent dels recursos que garanteixi un nivell raonablement comparable dels serveis públics”.
La ponència inclou, a més, cinc propostes per articular la “reconstrucció” de la convivència a Catalunya. Una d’elles apressa a “restaurar”, mitjançant reformes legislatives i altres mesures que no contradiguin la doctrina constitucional, “els elements d’autogovern que hagin resultat danyats des de la sentència sobre l’Estatut”. Aquesta és una de les “respostes polítiques” que el PSOE proposa de desplegar, sense més demora, davant la qüestió catalana, en línia amb idees ja defensades per Zapatero o per Rubalcaba.
A més, insta a “frenar la dinàmica conflictiva” entre els governs d’Espanya i Catalunya. Per això proposa “de negociar els conflictes territorials pendents”. I també negociar els 45 punts plantejats per la Generalitat sobre polítiques socials, política fiscal i financera, i model de finançament, a més d’“examinar amb precisió, realisme, ànim obert i constructiu els incompliments al·legats de l’Estat amb Catalunya, les possibles invasions competencials i altres presumptes interferències en l’acció de govern, inversions o traspassos pendents”.
Els socialistes adverteixen en sectors del Govern central i el PP “indicis” de voler rectificar a Catalunya
Amb una advertència: “No tindria cabuda en aquest aspecte, òbviament, l’exigència de celebració d’un referèndum sobre la secessió”. I és que, pel PSOE, un referèndum en el qual només votin els catalans no és la solució, perquè no servirà per “encarrilar els conflictes i articular la convivència”. “A més de no resoldre el problema, el dret d’autodeterminació –que és el que encobreix l’expressió dret a decidir– no té cabuda ni en l’ordre constitucional ni en el dret internacional”, adverteix el text.
El PSOE defensa també una nova llei de Llengües i obrir el debat sobre una reforma constitucional “consensuada per tots”. “No hi ha solucions màgiques”, assumeixen. Però sí que adverteixen un canvi d’actitud: “Hi ha indicis de voler rectificar i emprendre aquest camí des de sectors del PP i del Govern [central]”. Fins i tot en àmbits independentistes. “Abonem aquest espai de trobada en un temps en què l’anomenat procés també dona forts signes de fatiga i de reconeixement ciutadà que per aquest camí no s’arriba a cap port diferent del d’una conflictivitat permanent”.