Les estrelles fugaces
Els conflictes polítics per motius gràfics m’encanten. Ara mateix n’hi ha un a Hongria entre el Govern de Viktor Orbán i la cervesera holandesa Heineken. El motiu és que a l’etiqueta de les ampolles porta, damunt del logo on es llegeix “Heineken”, una estrella vermella de cinc puntes. El conflicte ha estat declarat “d’interès nacional”, fins al punt que el Parlament de Budapest debat un projecte de llei sobre la utilització comercial de símbols que evoquin els totalitarismes. A saber: l’esvàstica, la creu fletxada, la falç i el martell, i l’estrella vermella. I, com que l’estrella vermella de cinc puntes va ser símbol del règim comunista que van patir durant quaranta anys, si la llei passa haurà de desaparèixer de les etiquetes, almenys a Hongria. Tant se val que l’estrella hi hagués aparegut l’any 1930, com a expressió de les diverses fases de fermentació de la beguda. Els partidaris de la llei argumenten que és una falta de respecte i que probablement als holandesos no els agradaria gens que una empresa cervesera hongaresa promocionés als Països Baixos una birra amb una creu gammada a l’etiqueta.
La importància de la birra: gran duel entre el Govern hongarès i Heineken
Al darrere d’aquesta batalla hi ha un conflicte d’interessos econòmics, a Hongria i a Transsilvània, una zona de Romania amb una minoria de parla magiar. Però la concreció de la lluita es fa en terrenys del disseny gràfic. Sota la nova llei, exhibir l’estrella vermella a l’etiqueta de Heineken podrà ser castigat amb una pena de presó de dos anys i una multa de sis milions i mig d’euros. Les estrelles estan sovint de pega. Quan era petit i anava al camp del carrer Galileu, sempre havia conegut l’escut de la UE Sants sense cap estrella, però de gran vaig descobrir que n’havia lluït una, herència d’un dels dos clubs de la fusió dels quals va néixer. Era l’estrella verda de l’escut de l’Inter de Sants. Tot i que el verd remetés a l’esperantisme, amb l’arribada de Franco la van fer desaparèixer. Ara hi torna a ser; daurada, però, perquè contrasti amb les ratlles verdes i blanques del club, que li serveixen de fons.
L’amenaça de distribuir a Holanda cervesa amb una creu gammada a l’etiqueta m’ha recordat la sorpresa que vaig tenir a principis dels anys setanta quan vaig anar a Copenhaguen. Vaig visitar la fàbrica de la cervesa Carlsberg i vaig veure, a la porta, dos enormes elefants, un a cada banda. El de l’esquerra lluïa, en un costat, una gran esvàstica. Em va sobtar, vaig buscar informació i vaig aprendre que aquesta creu apareixia ja a les etiquetes originals, de finals del segle XIX. En aquella època, i durant les primeres dècades del XX, no tenia cap mena de connotació nazi. Era simplement un símbol entre nòrdic i sànscrit de la bona sort. El mateix passava a Maçanet de Cabrenys, en un edifici de la plaça de la Vila que lluïa a les dues façanes diverses sanefes amb creus gammades, també sense implicació ideològica, i que es van afanyar a repicar de seguida que el nazisme va arribar al poder. Avui la majoria dels seus habitants i visitants ni tan sols saben que hi van ser. Sic transit gloria mundi.