Consort de polític o política
Les imatges es repeteixen com si no hagués passat el temps. Aquell en què només els homes eren presidents de Govern i en què les dones es limitaven a ser consorts acompanyants. Elles apareixien públicament com a simples accessoris, convenients per tal de completar el personatge principal, el marit. I així continua succeint en qualsevol reunió de mandataris, reiterant la fotografia d’ells amb les seves respectives mullers com a decoració. Donald Trump i Benjamin Netanyahu sense anar més lluny, retratats fa pocs dies a la Casa Blanca flanquejats per les seves cònjuges com a elegants i mudes secundàries.
Els temps canvien, ja tenim dones caps de Govern, com per exemple Angela Merkel o Theresa May, però els efectes a les reunions d’alt nivell no són simètrics. Mentre que les consorts continuen estant presents a prop dels marits, els consorts no actuen mai de complement. Merkel no s’emporta el marit de gira pel món ni l’exhibeix al seu país, com tampoc no ho fa May. Tal vegada sabem qui són i quina cara fan? En ocasions els devem haver vist de cua d’ull en algun acte irrellevant, però en absolut acompanyant Merkel, per exemple, en el seu recent viatge als Estats Units. Ella i Trump tots dos solets es van dir el que s’havien de dir sense comptar amb la floritura dels seus respectius cònjuges. De segur que ell tornarà a utilitzar la muller quan un altre mandatari masculí el visiti i faci el mateix amb la seva.
Al segle XXI, la panòplia de presidentes o caps de Govern s’ha ampliat no tan sols a Europa sinó també a l’Amèrica del Sud, l’Àsia i fins i tot l’Àfrica. El 2014 va ser un any significatiu amb sis mandatàries europees i sis americanes, tres asiàtiques i dues africanes. Actualment el nombre és menor per diverses causes, sense deixar de passar per alt que, de totes maneres, en relació amb els 194 països reconeguts per l’ONU el percentatge és pírric. El camí per recórrer vers la igualtat de drets entre homes i dones esdevé llarg i fatigós, no únicament en l’aspecte material i palpable sinó en el conceptual.
Fora d’això, l’escenografia de la utilització o no de consorts ornamentals posa de manifest un element força positiu. Elles, les mandatàries, no necessiten acompanyants per viatjar pel planeta, reunir-se amb poderosos polítics, defensar els seus programes. Ni són meres consorts ni requereixen portar els seus.