Una llei amb llacunes
La norma per a la fecundació post mòrtem fixa els terminis per a l’inici del tractament, però genera molts dubtes sobre la durada
El cas de la Marta ha posat al descobert llacunes en la llei que regula la fecundació post mòrtem. I es fan molt evidents en les posicions contràries recollides en la sentència d’un jutge de primera instància de Barcelona i el recurs contra la decisió presentada per la Fiscalia. L’única cosa que queda clara és que a Espanya, al contrari de la legislació d’altres països, una dona té dret a sotmetre’s a una fecundació in vitro amb el semen del seu marit o company encara que hagi mort si ell va donar el seu consentiment en vida i va accedir que es congelés el semen.
El conflicte judicial ha sorgit, en el cas de la Marta, a l’hora d’interpretar el calendari de terminis marcat per a la fecundació. La llei espanyola estableix que el material (l’esperma) podrà ser utilitzat per la dona en un termini de dotze mesos des de la defunció. La llei catalana redueix el calendari i recull que la fecundació in vitro s’haurà d’iniciar dins dels 270 dies posteriors a la mort del donant. La Marta ha complert, afirma la seva advocada, Sonia Álvarez, els terminis establerts, tant en la llei catalana com en la llei espanyola. La primera transferència d’embrions es va fer abans que expiressin els 270 dies marcats per l’última de les legislacions. Per tant, fins aquí tot el procés de la Marta es va ajustar al que s’estableix.
La discrepància entre el jutge
Una solució seria canviar la llei per ampliar els intents i la durada del procés per a l’embaràs
que va autoritzar a tirar endavant el tractament, passat l’any de la mort del donant i després de tres intents fallits, i la fiscal que ha paralitzat el procés destapa la confusió generada quan toca interpretar la llei. Sonia Álvarez recalca que, en cap de les dues normes, “que sí que posen límits al calendari de l’inici del tractament, no queda clar amb el seu enunciat si després dels 270 dies o dotze mesos es pot o no continuar amb el procés, quan no s’aconsegueix l’embaràs en els primers intents”. Per aquesta lletrada cal interpretar, com també ha fet el jutge, que una vegada iniciat el tractament dins del termini es pot continuar fins que s’aconsegueixi el propòsit. “Només caldria paralitzar-lo si es detecta risc per a la mare o, després de repetides transmissions, s’esgota la mostra d’esperma”, afegeix Álvarez.
Amb la interpretació de la Fiscalia, si es considera que els intents d’embaràs s’han de suspendre passat l’any de la mort del donant, el marge que es dona a les dones que s’acullen a la llei “és massa curt”, apunta l’advocada de la Marta. “Hem d’entendre que abans d’iniciar el tractament cal superar el dol, i, si una vegada iniciat el tractament hi ha fracassos, com ha passat en aquest cas, les possibilitats de ser mare amb el curt període marcat per la fiscal son pràcticament nul·les”. Així que aquesta lletrada proposa canvis en la llei per ampliar els terminis, i en el particular cas de la Marta sol·licita a la justícia la màxima celeritat possible en la resolució del recurs, que haurà de resoldre l’Audiència de Barcelona, ja que el rellotge corre en contra de la seva clienta.