Mil en fa cent
Un segle de moda i anècdotes en una històrica botiga de Barcelona, la barreteria del carrer Fontanella
Personatges que ja han marxat, com Rosa Novell, Constantino Romero, Miguel Gila, Lou Reed i Tony Curtis, tenen una cosa en comú amb d’altres que continuen joiosament entre nosaltres, com Scarlett Johansson, Francis Ford Coppola, Robert De Niro, Lluís Llach i Montse Guallar. Tots han estat o són clients de la barreteria Mil, al número 20 del carrer Fontanella, que aquest any celebra el primer segle de vida.
Aquesta barreteria i una veïna de l’altra vorera, la Casa de l’Estilogràfica, fundada el 1938, són dues de les últimes botigues resistents d’aquest carrer de Ciutat Vella, on sovintegen els comerços amb molts germans bessons, com Women’secret, Muy Mucho, El Fornet i Media Markt. Tot i això, l’empresa familiar de la firma Mil és única i té més de 160 anys. El primer negoci el va obrir Tomàs Antonés, besavi de la propietària actual, Núria Arnau, a finals del segle XVIII. El 1917 la barreteria, que inicialment es deia T. Antonés, es va traslladar del carrer Hospital a la ubicació actual, on s’estarà fins que la llei d’Arrendaments Urbans i la pujada dels lloguers ho permetin.
El local es va rebatejar com a Mil en una època en què la ciutadania feia les compres en reals i aquella xifra “sonava molt comercial i tenia ressonàncies gairebé màgiques”. El comerç, que rep clients de tot el món, figura al catàleg municipal d’establiments protegits amb la categoria E2, la segona en importància. Barcelona té una altra barreteria, Obach, amb la màxima protecció, l’E1, al carrer del Call, al costat de la plaça Sant Jaume. Aquests aparadors formen part de la història del país i serveixen per explicar la seva evolució sociològica i els vaivens de la moda. Els barrets, que van viure una edat d’or al segle XIX, van caure en picat després de la Guerra Civil i ara tornen a renéixer. Mil, amb una superfície de tot just 70 m2, però que val la pena visitar, ven uns 14.000 productes a l’any, molts a través d’internet. Entre la clientela hi ha centenars de personatges populars, i gairebé tots han firmat al llibre del comerç, com el genial Gila, que, a més a més, va fer un dibuix (com Tony Curtis, amant dels barrets cordovesos) i el va dedicar a Oriol Serra, nebot de la propietària. L’objecte més barat, un imperdible perquè el vent no s’emporti el barret, costa cinc euros. El cost mitjà de la resta dels productes s’acosta als 50 euros, però alguns en valen 800. És el cas d’un panamà molt cotitzat, que un xef amb estrella Michelin regala als amics.
La barreteria, que acaba d’enviar una montera a una destinació tan poc taurina com Suïssa, recorda una infinitat d’anècdotes. Pocs negocis reben elogis com “la millor casa de barrets”, com va dir Rosa Novell. Fa poc una casa de barrets de veritat (és a dir, una casa de consum carnal) hi va encarregar cent barrets diferents per decorar les parets. Un altre dia Núria Arnau, que importa models i també té taller i dissenys propis, va haver de confeccionar una gorra per a un gegant, però no un gegant com el seu pare, l’enyorat Joan Arnau, que va jugar al Barça de bàsquet, sinó un dels de les festes majors. Com passa a l’acudit, gairebé va haver de fer servir la tela del tendal. Ella i el marit, Josep Creus, tenen el relleu generacional garantit amb els fills, en Jordi i en Sergi.
Si alguna vegada els Creus Arnau han de marxar del carrer Fontanella, els nous arrendataris hauran de respectar l’aparador, les lletres del rètol i altres elements materials. Però la veritable essència de Mil, com la de molts negocis centenaris, és intangible. La seva ànima és la de Carmen Roldós López, la mare de la Núria. Tot i que està delicada de salut, la seva vida és i serà la del comerç. “Com van les vendes avui?”, pregunta sempre a la filla. I si la resposta no li agrada, afegeix: “Bé, la jornada no s’ha acabat encara”. No hi ha catàleg municipal que pugui protegir els records de la senyora Carmen ni millor homenatge que l’emoció de la filla, que no pot parlar d’ella sense que se li ennuvolin els ulls.
Una casa de barrets va voler fer honor al nom i va encarregar cent models diferents a aquest local centenari