La consciència moral de l’esquerra francesa
HENRI EMMANUELLI (1945-2017) Expresident de l’Assemblea Nacional i ex-primer secretari del PS
Henri Emmanuelli era un home íntegre. Socialista de cor, de raó i d’acció, no va cedir mai davant les seves idees i els seus principis”.
Així lamentava el president François Hollande la mort d’aquest històric dirigent del Partit Socialista (PS) francès. Expresident de l’Assemblea Nacional, ex-secretari d’Estat i exprimer secretari del PS, Emmanuelli, amb la veu ronca per haver fumat tota la vida i una forta personalitat, va morir aquest dimarts a 71 anys després de lluitar durant anys contra una dura malaltia neurodegenerativa.
Amb la seva mort, el candidat socialista a les presidencials, Benoît Hamon, perd un dels seus suports més importants en el debilitat espectre de l’esquerra francesa. El sorprenent vencedor de les primàries, quart als sondejos, és un hereu de l’ala més esquerrana del partit que representava Emmanuelli. “Ha tingut un rol extremament important per a mi, per a qui soc. Li dec molt, era més gran que jo, però era com un germà per a mi, una ànima bessona”, va dir Hamon a Le Monde. Durant el seu discurs de campanya diumenge a Bercy, el candidat el va esmentar entre les grans figures amb les quals es vol identificar.
Per Emmanuelli, consciència moral del PS, les polítiques econòmiques d’Hollande i Manuel Valls havien enfonsat el partit “en un coma profund”.
Nascut al si d’una família d’origen cors al Pirineu francès, Emmanuelli es va afiliar al PS per la devoció que li inspirava François Mitterrand, de qui sempre es va considerar un fidel seguidor. Es va quedar orfe aviat. El seu pare, un electricista comunista, va morir electrocutat sobre un campanar quan ell tenia només 11 anys; la seva mare, dona de fer feines, va morir durant la seva etapa universitària. Va néixer sense un dit, però això no li va impedir de ser un brillant estudiant.
De l’escola de Sciences Po de París va passar a la banca Rothschild, el mateix viver que dècades després va impulsar el favorit per a aquesta campanya, Emmanuel Macron. Va deixar el càrrec quan va ser elegit diputat amb 32 anys per la mateixa circumscripció de les Landes en la qual Mitterrand tenia una mansió, a Latche, que ell freqüentava.
Mitterrand el va escollir com a secretari d’Estat en dues ocasions durant els seus primers governs. Després, el 1992, va ser nomenat president de l’Assemblea Nacional. Sis mesos més tard va ser imputat com a tresorer del partit per un cas de corrupció, però no seria fins al 1997 que va ser condemnat –amb suspensió de la pena– a divuit mesos de presó i dos anys d’inhabilitació.
Aquesta circumstància no va frenar la seva llarga carrera política, que va viure els seus anys daurats entre 1994 i 1995 com a primer secretari del PS després de vèncer Dominique StraussKahn en unes primàries. La seva elecció va representar un cop de força per als sectors més progressistes però ell, preveient el desgast en les presidencials després de 14 anys a l’Elisi, va voler que Jacques Delors fos el candidat per succeir Mitterrand perquè era qui millor podia encarnar el blairisme que estava impregnant Europa. Delors no es va llançar i va acabar presentant-se el mateix Emmanuelli per acabar perdent les primàries davant l’ex-primer ministre Lionel Jospin. Les eleccions les va guanyar el conservador Jacques Chirac.
Lluny d’abandonar les seves aspiracions polítiques, Henri Emmanuelli va fundar el 2002 el moviment Nou Món amb el llavors encara socialista Jean-Luc Mélenchon, que buscava tornar a la socialdemocràcia clàssica. “Ens ha marxat el socialisme!”, protestava Emmanuelli davant les idees de Strauss-Kahn i Laurent Fabius. Quan Mélenchon va abandonar el partit, Emmanuelli es va unir a l’exministre Arnaud Montebourg i a Hamon per a la fundació del corrent Nou Partit Socialista. El 2005 va ser la cara del partit contra la Constitució Europea.
Emmanuelli es va casar el 1967 amb Antonia González, filla d’un pilot republicà espanyol. Amb ella va tenir dos fills, l’Antoine i la Laetitia. La seva hospitalització, el cap de setmana a Baiona, el va obligar a saltar-se la sessió de pressupostos del consell departamental de les Landes, que encara presidia. Mélenchon, altre cop candidat –en aquesta ocasió per França Insubmisa–, va voler parlar amb poesia: “El mar s’ha endut el penyal”.
Benoît Hamon perd un dels seus suports més importants al partit: “Era com un germà”