La literatura no té sexe
Un concurs-performance poètic desmunta prejudicis de gènere al CCCB
El públic del festival Kosmopolis va assistir ahir, al CCCB, a un experiment científic amb el qual la poeta Sílvia Bel –emulant aquells laboratoris de sociologia dels EUA que utilitzaven amplis grups humans com a conillets d’Índies– va desmuntar totes les teories que sobre literatura o sensibilitat femenina i masculina puguin geressants nerar-se o s’hagin generat en els departaments universitaris del món. Un auditori pur, compost aleatòriament per cent persones interessades pel tema, van votar amb les seves cartolines si aquells poemes que estaven sentint havien estat escrits per un home o una dona, com també van fer dos voluntaris amb els ulls embenats. Els textos no havien estat seleccionats per confondre ningú i el resultat no va oferir dubtes: el públic va fer quatre encerts i va cometre quatre errors, i en gairebé totes les votacions la tònica general va ser la divisió d’opinions, en diversos casos propera al 50%. Els arguments dels intervinents a favor d’un o un altre sexe es van revelar inteamb reflexos de prejudicis i tòpics tant personals com socials. “Ningú no se n’ha salvat”, segons comentava un dels votants.
Bel va explicar: “La idea em va venir quan, en un recital a Vic, un senyor del públic, creient que em feia un elogi, em va dir: ‘M’agrada molt la teva poesia perquè no sembla escrita per una dona’. Per què diem aquestes coses? Mesos després, em van convidar a un cicle de poesia femenina a la Casa del Libro i em vaig preguntar: per què no existeixen cicles de poesia masculina?”. La poeta planteja, el seu experiment –que adopta la forma d’un concurs televisiu– una reflexió sobre la identitat molt més efectiva que mil discursos. Els poemes llegits van ser de cinc dones (Àngels Gregori, Teresa Colom, Rosa Leveroni...), dos homes (Adam Zagajewski i Oliveiro Girondo) i un transsexual (Ian Bermúdez).
Un altre esdeveniment destacat del dia va ser la intervenció de la biòloga dels Estats Units Hope Jahren, especialista en vida vegetal i autora de La memoria secreta de las hojas (Paidós),
La poeta Sílvia Bel va proposar al públic que endevinés el sexe dels autors de vuit poemes... i es van equivocar
un híbrid entre les memòries i la divulgació científica a través del qual el lector arriba a empatitzar amb els vegetals i a compartir la passió d’una destacada científica que, a més a més, pateix de bipolaritat. Jahren va comentar algunes referències a les plantes als tres grans llibres sagrats, la Bíblia, el Talmud i l’Alcorà, i va mostrar alguns dels experiments del seu laboratori a Oslo, que permeten parlar d’un tipus d’intel·ligència vegetal. “Sense un mecanisme complex de comunicació i adaptació no haurien sobreviscut tants milions d’anys. Les plantes fins i tot es comuniquen entre si, sota terra, segregant productes químics que afecten la planta del costat. I són capaços de comunicar-se, per exemple, que hi ha una invasió d’insectes o que ha canviat el clima”.
Aquestes coses passen al Kosmopolis. Avui, per exemple, Orna Donath, María Llopis, Brigitte Vasallo i Bel Olid parlaran dels canvis en els models familiars (La família ha mort. Visca la família), hi haurà un diàleg de Jean Echenoz amb Sophie Ivry, un altre de Pierre Lemaitre amb John Banville. i, a la nit, s’estrenarà un documental amb quatre peces sobre John Berger. Mentrestant, al costat, tindrà lloc un campionat internacional de Poetry Slam. I un actor disfressat de Robert Walser es passejarà pel Poble Sec. En diuen “literatura amplificada”.
“Les plantes tenen intel·ligència i es comuniquen entre si”, afirma la biòloga Hope Jahren