Pàgines amb memòria
La sala La Carbonera d’Olot va quedar petita ahir a la tarda durant les dues primeres sessions del Festival Mot de literatura, tot i que cridava poderosament l’atenció l’escassa presència de públic jove. Mala notícia per a la literatura? No necessàriament. La comissària, Mita Casacuberta, va intentar treure-hi ferro assegurant que “el plaer de llegir es troba amb el temps i amb l’edat”. Doncs temps al temps.
El temps és precisament el protagonista d’aquesta edició del certamen. “És important recordar”, proclamava el ja desaparegut premi Nobel de Literatura Imre Kertész, l’escriptor hongarès que el 1944 amb només 15 anys va ser deportat a Aushwitz i que va retratar com ningú el que va ser la vida als camps de concentració. El recordava precisament fa uns quants dies, en conversa telefònica amb La Vanguardia, la historiadora i investigadora de la Universitat de Girona Anna Maria Garcia, experta en la memòria de l’exili de la Guerra Civil i de la deportació nazi. “El passat es nega a passar, a ser passat”, insistia García per explicar per què encara avui, vuitanta anys després, necessitem llegir novel·les o mirar sèries i pel·lícules sobre la Guerra Civil.
Aquests conceptes van ser la base d’algunes de les reflexions que es van sentir ahir a la sessió inaugural de la quarta edició del Mot, el festival de literatura d’Olot i Girona, que fins al pròxim 1 d’abril excavarà en el passat com a material literari amb 41 autors, amb noms com Valerio Massimo Manfredi, autor de reconegudes novel·les històriques; el francès Mathias Énard, guanyador del premi Goncourt, el més prestigiós de la lletres franceses; l’autor de Victus, Albert Sánchez Piñol; l’escriptor basc Bernardo Atxaga o el cubà Leonardo Padura.
García va compartir ahir a la nit les seves reflexions sobre el passat amb Almudena Grandes, una de les novel·listes que últimament més ha explorat en la memòria històrica i la Guerra Civil. L’autora d’El corazón helado (2007) o la sèrie basada en els
Episodios Nacionales, de Benito Pérez Galdós, va explicar el seu interès per la gent corrent, els resistents, les persones anònimes, aquelles per a les quals la història oficial no existeix. La novel·lista, que va estudiar història a la universitat, va explicar que es va adonar que en realitat “no sabia absolutament res” quan va escriure El corazón helado. “A partir de llavors em vaig enganxar a la història de la guerra i la postguerra com els nens als videojocs. En deu anys vaig llegir de tot, fins i tot pamflets”, va explicar davant un auditori que l’escoltava amb molta expectació. Impregnar-se fins aquest punt li he permès comprovar que “els espanyols vivim sobre una mina d’or d’històries no explicades, experiències de gent vulgar, de supervivents”.
Abans de la xerrada de Grandes i García, el dramaturg Sergi Belbel, el director de teatre Josep Maria Mestres i la comissària del Mot, Mita Casacuberta, van parlar del passat i de com condiciona les nostres vides, de la història, del temps, de la necessitat de recuperar la memòria però també del dret a l’oblit. “Necessitem llegir sobre el passat perquè necessitem saber qui som”, afirma la comissària del Mot, que va reconèixer que, encara que la novel·la històrica és potser el primer que ens passa pel cap quan parlem de passat, existeixen altres maneres d’explicar-ho. Tant Belbel com Mestres, que acaba de posar en escena el món de Los
Gondra, un viatge emocional pels sentiments d’una família basca, van destacar la importància de la distància per guarir ferides. “La ferida oberta no crea bon material, només quan cicatritza pots convertir el dolor viscut en material digne de ser explicat”, va dir Belbel.
Grandes: “M’interessa explicar històries de gent corrent, dels resistents” Belbel: “Només quan la ferida cicatritza pots explicar el dolor” Un total de 41 autors participen en aquesta quarta edició del Festival Mot