El caos del nostre temps
Direcció: Álex de la Iglesia Intèrprets: Blanca Suárez, Mario Casas, Carmen Machi, Secun de la Rosa Producció: Espanya, 2017. 102 m. Comèdia.
Només del magí d’Álex de la Iglesia i Jorge Guerricaechevarría, el seu freqüent coguionista, podia sorgir una proposta tan desgavellada, tan excèntrica, com la d’El bar, entre el teatre de l’absurd passat pel túrmix apocalíptic i l’esperpent postmodern. És la pel·lícula conceptualment més arriscada de De la Iglesia, en dura rivalitat amb La chispa de la vida. Com ja va passar amb Balada triste de trompeta, veient El bar un té la sensació que el cineasta està molt però que molt enfadat amb el món, probablement carregat de raons.
La seva premissa, al voltant d’un grup variat de persones tancades en un bar a mercè d’un perill (terrorisme?, un virus letal? ...) exterior, podria formar part dels relats escrits per Charles Beaumont per a Dimensió desconeguda, tot i que també recorda pel·lícules com La boira (la de Frank Darabont) o [REC]. Situació única i espai únic, dividit entre el bar i un soterrani que condueix a les clavegueres de la ciutat, on conviuen, no precisament en harmonia, la temperamental propietària del local, el cambrer de tota la vida, un jove publicista, un noia que ha quedat amb algú, una dona addicta a les escurabutxaques, un rodamón boig o il·luminat, etcètera. Una extraordinària escena d’Els ocells, la del bar amb els ocupants discutint acaloradament sobre el comportament estrany de les aus, vindria a configurar el perfil general del film de De la Iglesia. Que l’escenari no sigui un banc o un edifici de grans corporacions (com Els últims dies, una altra faula amb superàvit d’agorafòbia), sinó un corrent local de canyes, cigalons i olives farcides propicia una lectura carpetovetònica altament nihilista, molt del gust del director, de la nostra atrafegada, deshumanitzada, depredadora societat. De la Iglesia continua prenent el pols al caos del nostre temps sense abandonar la ferocitat i l’humor negre que el caracteritzen. El bar és avui el que La cabina va ser a l’Espanya del 1972. No causarà tant d’impacte perquè ja fa molts anys que portem escut i anticossos.