Qui resisteix guanya
Direcció: Antoine Fuqua Intèrprets: Jake Gyllenhaal, Rachel MCadams, Forest Whitaker, Naomie Harris Producció: EUA, 2015. 124 m. Southpaw. Drama.
Hi ha títols, com aquest de Redención, amb els quals sembla que ja està tot dit. Algú que es perd pel seu mal cap, per un cop a deshora, i així, a cops, amb cops, entrem en la boxa, allà on transcorre el drama. Una tragèdia de quadrilàter on manen forces poderoses, al marge de l’heroi. Es diu Billy Hope, Billy Esperança, i està decidit a buscar redempció, per descomptat.
No hi ha secret, en això, i tampoc no ho pretén Antoine Fuqua, el director, que sap que la roda fa temps que està inventada. Història d’ecos, esquitxada de cops, sí, com l’esquitxa la sang dels combats. Primer assalt: en l’arrencada Fuqua perd pels punts.
Però llavors –i entrem en el segon assalt– queden els detalls. Allò que singularitza la tragèdia i que troba bona part del seu significat en Jake Gyllenhaal. El protagonista d’Animales nocturnos canvia radicalment per fer de Billy Hope/ Esperança. Aquí deixa de banda la subtilesa de la seva mirada, i s’anima de cap enfora i cap endins. Cap enfora amb el cos. Esculpit, perfecte. Com va fer De Niro a Toro salvatge. però en la direcció contrària. De Niro partia del cos fibrós que tenia llavors per arribar al final esgotat, desbaratat pel temps. Gyllenhaal, en canvi, es manté ferm, un ésser de pedra picada, sense matisos. Un bèstia que només sap pegar i estimar, primitiu, limitat d’intel·ligència, gran en emocions senzilles i planes. Gran com la fúria animal que desplega al quadrilàter, i d’aquesta manera arribem a l’interior del personatge, amb un directe de dreta als sentiments. L’assalt és per a Gyllenhaal.
Tercer assalt: Fuqua, com a Training day, necessita intèrprets que ho donin tot per ell. Whitaker, per la seva banda, és el far cap a la redempció, i Naomie Harris, abans de Moonlight, hi posa la bellesa i poca cosa més. Més Rocky que una altra cosa, Redención destaca per una paleta subjectiva en els combats, on sembla que nosaltres rebem els cops, combats confusos però d’una força salvatge. On la cara ensangonada de Gyllenhaal ens parla de resistència, de superar obstacles. D’encaixar. D’aguantar: qui resisteix guanya. En qualsevol cas, ganxo d’esquerra final, un bon cop i tots a terra. KO tècnic.