“No ens hem equivocat”

Vam fitxar Cruyff per 63 milions de pessetes i només amb el primer amistós que vam muntar, contra el Bruges, perquè ell pogués jugar i tenir ritme en espera del trànsfer, ja vam recaptar gairebé la meitat. Allò va ser divertit, però el traspàs no venia i no venia. Ja ens estàvem posant nerviosos. L’equip anava cinquè per la cua després de set jornades. I l’estrella que havíem fitxat no podia jugar per culpa d’un paper que no arribava. Fins que el 27 d’octubre, per fi, es va poder solucionar. Aquell dia era al camp del Fabra i Coats, on el club organitzava un homenatge al senyor Boter amb un quadrangular d’equips formats per veterans. Cruyff va venir per jugar una estona de reclam, però li vam dir que no perquè estàvem a punt de tenir el feliç

paper. I al final ens el van donar. L’endemà va debutar contra el Granada al Camp Nou. Va fer un partidàs, va marcar dos gols i vam guanyar 4-0. El segon va ser un gran xut des de fora de l’àrea. Assegut a la llotja, em vaig relaxar i només vaig poder pensar: “No ens hem equivocat”. I no, ni de bon tros. Vam estar 24 partits invictes. No vam perdre fins que teníem la Lliga guanyada. Cruyff no només jugava sinó que manava al camp. El dia que l’equip es va proclamar campió (el primer títol en 14 anys) va ser a El Molinón. L’Sporting anava guanyant 2-1 i l’àrbitre estava fent de les seves. Segrelles no havia xiulat un penal a Cruyff i sí que va assenyalar una pena màxima en què ni Juan Carlos ni Torres no van tocar el davanter. Quan va anar a servir del centre després del segon gol, Cruyff li va dir al col·legiat: “Ja has fet que es posin al davant, ara deixa’ns jugar. Si xiules bé guanyarem”. I va ser així. El Barça va remuntar (2-4) i vam celebrar la Lliga.