Anecdotari d’una figura irrepetible
JUAN MANUEL ASENSI “Teníem un equipàs, i tot i això anàvem penúltims. Llavors va arribar Cruyff. Era el 1973. El canvi va ser sorprenent. Va portar una alenada d’aire fresc. Amb prou feines parlava castellà, crec que no va aprendre mai a parlar-lo, però tot i això ens va ensenyar el que havíem de fer. Es va posar a la nostra altura, en comptes de fer-nos pujar a la seva. Era el millor del món, podia fer el que volia al camp. Els rivals el marcaven i la resta quedàvem lliures. Tenia canvi de ritme, visió, driblatge, se n’anava quan volia. A Espanya no havíem vist mai un jugador com aquell. I s’emportava tota la popularitat. Era el famós, el que sortia a les fotos. Al camp tenia caràcter. I, quan protestava, era perquè tenia la raó. Vam guanyar aquella Lliga”.
ÀNGEL MUR “Jo crec que de petit Cruyff ja era l’amo del carrer. Això el va ensenyar a tractar les persones. Per això, quan tenia un bon jugador jove a l’equip, el collava més que als altres. Un dia em va posar com a exemple davant d’Iván de la Peña. L’Iván era la joia del planter i la gent demanava que jugués més. Cruyff volia portar-lo al seu ritme i li exigia molt. Davant la insistència de la premsa va deixar anar: ‘La tècnica de De la Peña no és perfecta. Aprèn ràpid, però encara juga només amb una cama. Al vestidor tenim Àngel Mur, que té més de 50 anys i juga amb les dues cames. Amb l’esquerra és millor que ell’. Ja m’hauria agradat. Cruyff em coneixia perquè quan ell era jugador i en faltava un em cridaven per al rondo. Sabia que no m’enfadaria i la comparació incentivaria De la Peña”.
JOAN LAPORTA “Cruyff va ser un vers lliure. És increïble la quantitat de jugadors que s’han implicat en la seva fundació. El desesperava que els seus futbolistes no parlessin anglès. Volia que estudiessin i tinguessin formació. Molts fugien esperitats quan els treia el tema. Tenia aquesta inquietud perquè ell no havia estudiat. ‘No tots tindran la sort que jo vaig tenir’, em deia. Va tenir la dimensió d’un artista. Va transformar el futbol en un art. Ens va ensenyar el futbol total. I quan havia guanyat un partit, tots corríem a escoltar les seves declaracions. Era determinant: generava una controvèrsia i ho feia per passar-s’ho bé. Per ell l’important era com jugava l’equip, si seguia l’estil genuí que ell havia inventat. Va treure 26 jugadors del planter. Va ser el personatge més important del Barça modern”.