La diplomàcia blanca i la culer
És una realitat incontestable que alguns partits, i fins i tot títols, es disputen als despatxos tant o més que als camps de futbol. Davant això, el més convenient és organitzar bons equips, amb samarreta i sense. El Reial Madrid, sens dubte, en té i els fa servir a fons. En defensa dels seus legítims interessos, l’entitat blanca es mou per molts edificis d’oficines de la capital amb gran agilitat i desimboltura. I d’aquesta manera obté bons resultats.
Potser té una mica a veure amb aquesta eficàcia el que va passar amb el partit ajornat entre el Celta de Vigo i el club merengue. Qui pensés que els de Chamartín pagarien car el vent que va bufar sobre l’estadi de Balaídos el passat dia 5 de febrer, que va obligar a suspendre el partit, es van equivocar.
L’entitat madridista ha aconseguit que el partit es disputi quan més li convé. És a dir, entre la penúltima i l’última jornada de la Lliga, quan molt probablement el Celta ja no s’hi hagi de jugar res. D’aquesta manera, la Federació no podrà aplicar el precepte dels seus estatuts que la faculta per coordinar l’horari dels partits “quan els seus resultats puguin tenir influència per a la classificació general i definitiva”.
La diplomàcia blaugrana és més modesta. No té una llotja per oferir al costat de la Castellana per als partits de Lliga i Champions. Però fa el que pot, sense grans pretensions. Amb aquest nom, Diplomàcia Blaugrana, ha nascut a Madrid una penya o reclam culer compost sobretot per personal diplomàtic espanyol que treballa a Exteriors o en diverses ambaixades al voltant del món.
Gran part d’aquest entusiasta grup –unit en un xat permanent– està compost per catalans que pertanyen al cos
Diplomàcia Blaugrana es reuneix en un restaurant, com es reunien a les catacumbes els primers cristians
diplomàtic. I per no catalans i ambaixadors estrangers a la capital, a més d’algun periodista cooptat. Els que són a Madrid –qui subscriu s’hi apunta quan pot– van als dalts d’un restaurant pròxim a la plaça Mayor, al bell mig de la capital, per veure els principals partits. Són com els primers cristians, que es reunien a les catacumbes. L’ànima del grup és l’ambaixador d’Andorra, Jaume Gaytan. I hi solen assistir els de Suïssa, Dinamarca, Hondures, Hongria i Luxemburg. Abans ho van fer els de Bolívia i Finlàndia, ara altre cop a casa. De vegades els ambaixadors s’exalten i els seus crits se senten des de la planta baixa.
Apunt final. El Barça acomiada aquests dies el seu expresident Agustí Montal, amb justes paraules d’elogi de Bartomeu sobre el paper que va tenir tant amb el fitxatge de Johan Cruyff com en la recuperació d’elements bàsics de la identitat del club, a les albors de la democràcia. Agustí Montal es mereix l’homenatge, perquè la seva gestió simbolitza l’inici de l’era moderna blaugrana.