Quatre aspirants a un tron vacant
Amb l’abdicació del rei Rosberg ara s’obre la successió entre Hamilton, Vettel i els ‘toros vermells’ Verstappen i Ricciardo, en una nova era de bòlids més ràpids i exigents
Trencant-se la tradició, enguany Hamilton no hauria d’estar sol: els rivals ara seran més a prop
“És un noi amb un talent increïble i tindrà ocasió de fer grans coses des d’aquest any”, augura Alonso
D’Alain Prost a Nico Rosberg. Feia 23 anys, des del 1994, que la corona de l’F-1 no la defensava el seu legítim propietari. Si l’hivern del 1993 el professor, amb 39 anys i quatre títols a casa seva, posava fi a una fecunda carrera, tot i que li quedava un any de contracte amb Williams-Renault, el mes de gener passat Rosberg baixava del Mercedes, encara amb dos anys firmats, a causa del cansament mental, per haver-se buidat i perquè l’hi demanava el cor. En definitiva, per fugir de la tensió de tres anys d’intensa convivència amb Lewis Hamilton. Una altra víctima del depredador anglès.
Sense Rosberg a la pista, rellevat pel finlandès Valtteri Bottas, un pilot de perfil baix, discret, aliè a la polèmica, però eficaç i complidor, el tron vacant no és reservat en exclusiva per a Lewis Hamilton, com es podria pensar en bona lògica dels seus anteriors títols (20142015), del subcampionat del curs passat i de la supremacia del bòlid de l’estrella en el trienni dels motors híbrids.
Aquest any, trencant-se la tradició, Hamilton no hauria d’estar sol, perseguit únicament per la seva ombra o pel seu veí de box. Els rivals ara són més a prop, segons es pot deduir dels 8 dies de tests de pretemporada al Circuit de Barcelona-Catalunya. Hi van treure el cap amb força els Ferrari, i una mica menys, però amagant les millors cartes aerodinàmiques, els Red Bull. De manera que Hamilton haurà de tenir en compte Vettel, potser també Räikkönen (si no es despista), Ricciardo i Verstappen, a banda de Bottas.
És una nòmina més llarga d’aspirants a estar al davant que és conseqüència directa de la reformada reglamentació tècnica que obre aquesta nova era a l’F-1. Recordem-la: un 30% més de càrrega aerodinàmica, rodes un 25% més amples, cotxes més ràpids en el pas per revolt i més exigents físicament per als pilots. Mesures implementades per, en teoria, fer l’F-1 més atractiva i espectacular, més competitiva. Tot i que continuen els motors híbrids V6 turbo –dominats pel fabricant alemany– , enguany estan més igualats, sense limitació de tokens.
Amb aquest terratrèmol tècnic, la jerarquia establerta l’últim trienni es pot veure sacsejada. No d’una manera revolucionària –els últims no seran automàticament els primers–, però sí d’una manera substancial, en forma de reducció de les distàncies entre els tres grans i de més competitivitat entre els equips.
Per començar –sempre tenint en compte els tests hivernals–, Mercedes ja no és a anys llum dels rivals, com va passar els últims tres exercicis per obra i gràcia del seu propulsor. Tret que l’imperi de l’estrella hagi estat amagant les cartes o que hagi anat amb l’aixeta mig oberta... A Montmeló els millors temps absoluts se’ls van apuntar els Ferrari, Räikkönen i Vettel, amb Bottas a 0,6 s i Hamilton a 0,7 s. De fet, el Ferrari, que l’hivern del 2016 era ràpid a una volta però massa fràgil, aquesta pretemporada s’ha mostrat veloç, consistent en ritme i totalment fiable, sense avaries, amb unes solucions aerodinàmiques molt equilibrades. “Han fet una feina fantàstica i encara tenen més potencial”, considera Hamilton sobre el Cavallino. “Serà un candidat molt seriós al lideratge, perquè Mercedes està tenint problemes amb el fons del seu cotxe”, vaticina Helmut Marko, conseller de Red Bull. Per això, l’SF70-H és el cotxe que arriba més ben preparat aquest cap de setmana a Melbourne.
Per a Vettel i Räikkönen s’obre una finestra de possibilitats, després d’un any negre, sense cap victòria i moltes decepcions (van ser tercers en constructors, superats per Red Bull). Vettel (29), el pilot amb més títols de la graella (quatre, 2010-2013), en el seu tercer curs a la Scuderia, anhela començar a construir el seu imperi vermell, com va fer Schumacher. Si el Kaiser va trigar cinc anys, a Seb els tifosi no sembla que li donaran tant de crèdit. Després del tercer lloc el 2015 i el quart el 2016, a l’alemany que va substituir Alonso van començar a qüestionar-lo severament a Itàlia. Després de l’optimisme dels tests, tornen a creure en ell. “Estem més ben preparats que l’any passat, hem fet més voltes; en tot estem en més bona forma”, diu Vettel, que insisteix que “Mercedes ha de ser considerat el rival a batre pel ritme de cursa que té”.
En un segon pla apareix sense fer gaire soroll Kimi Räikkönen (37), que ha firmat una de les millors pretemporades, després d’un lamentable 2016 (6è, només 4 podis). Ha estat el més veloç i el 8è que més ha rodat (1.700 km). En la 15a temporada en l’F-1 (i 7a a Ferrari), el finlandès s’acosta al final de la seva carrera. Acaba contracte amb Maranello, 10 anys després d’aportar l’últim èxit a Ferrari, en aquella carambola inesperada a São Paulo en la cloenda del 2007.
Del ventall de candidats a fer front a Hamilton i Mercedes, el nom més repetit és el de Max Verstappen (19). El nen prodigi holandès, malgrat la seva curta experiència, però amb aquella màgia a les mans i aquella agressivitat que va animar el curs passat, és considerat un campió en potència. “És un noi amb un talent increïble i tindrà oportunitat de fer grans coses, començant per aquest any; és un pilot per tenir molt en compte i un rival molt bo”, deia Fernando Alonso.
La incògnita és com rendiràa Austràlia l’RB13, que a Montmeló va tenir problemes de fiabilitat amb el nou motor Renault i no va mostrar tot el potencial aerodinàmic, la gran arma del mag Adrian Newey. “A Melbourne veurem millores tant en la unitat de potència com en l’aerodinàmica. En la cursa serem en una posició millor”, preveu Daniel Ricciardo (27), que pot ser el tapat en la lluita pel títol. De consistència, talent i fam no n’hi falten a l’australià, tercer el 2016, amb 8 podis. Una dada significativa: és el pilot que més ha trencat l’hegemonia de Mercedes els últims tres anys amb 4 victòries.