Comsa retalla un 18% els ingressos per desinversions
El grup s’està concentrant en infraestructures i enginyeria
El procés de reducció de perímetre de Comsa Corporación, ja sigui mitjançant la venda d’actius considerats no estratègics o amb l’entrada de socis, continua, segons els plans acordats amb els bancs que a finals de l’any passat van refinançar 719 milions de deute (Santander, CaixaBank, Bankia, Banc Sabadell, BBVA, Banco Popular, Bankinter i Unicaja). Així, el grup propietat de les famílies Miarnau i Sumarroca va tancar el 2016 amb uns ingressos de 1.027 milions, un 18,8% menys que en l’exercici anterior. Aquesta contracció es deu, principalment, a les desinversions en dues companyies: Aritex, dedicada a l’automatització de la indústria aeronàutica i d’automoció, que va vendre al consorci xinès Avic, i CLD, de recollida de residus i neteja urbana, adquirida pel lleidatà Sorigué.
L’estratègia de Comsa passa per concentrar-se en les activitats d’infraestructures i enginyeria, que l’any passat van representar el 89% del seu negoci –914 milions– donant un nou impuls a les vendes en internacionals, que van suposar el 49% dels ingressos –508 milions–, un percentatge que es preveu mantenir i fins i tot millorar. Segons la memòria del 2016, per al 2017 s’han previst ingressos totals per valor de 1.181 milions, un 15% més, dels quals 627 milions, un 23% més, s’espera que procedeixin de l’estranger. Els mercats prioritaris són Europa i Amèrica Llatina. El 31 de desembre passat, el grup comptava amb una plantilla de 7.676 persones (3.964 a Espanya i 3.712 en altres països).
El president de Comsa Corporación,
La facturació va baixar el 2016 a 1.027 milions a causa principalment de les vendes d’Aritex i de CLD
Jorge Miarnau, va assenyalar ahir en un comunicat la “centenària experiència en l’àmbit ferroviari” i l’“especialització en obra civil i enginyeria” com a “claus” perquè el grup sigui un “referent als mercats internacionals”.
La divisió d’infraestructures va ingressar l’any passat 672 milions; la industrial, 164 milions; la de serveis, 78 milions; la de concessions, 23 milions; la de transport ferroviari de mercaderies, 35 milions; la de medi ambient, 23 milions; i la d’energies renovables, 16 milions, la mateixa quantitat que la de tecnologia.