Tinc 86 anys. Vaig néixer en un poblet del Nil i visc a Egipte. He tingut tres marits, dos fills i 60 llibres traduïts a 40 idiomes. Crec en el bon govern que treballa per al poble, però tots els governs al món treballen nomésperal’1% mésric. Noseparolapa
Déu no hi cap en un llibre? No, ho vaig aprendre de la meva àvia que, molt valenta, es va enfrontar a l’alcalde del poble quan ell burlant-se’n li va dir: “Tu no coneixeràs mai Déu perquè no pots llegir l’Alcorà”.
Una sàvia analfabeta? “I qui t’ha dit a tu que Déu és l’Alcorà? –li va etzibar–. Déu no cap en un llibre. Déu és justícia, llibertat i amor”. Així vaig descobrir que els textos sagrats són una presó per a les dones.
Als 13 anys li va escriure una llarga carta a Déu.
Van intentar prometre’m diverses vegades, la primera als 10 anys, però jo em portava fatal amb els pretendents i les seves famílies. Els meus pares em pegaven i m’amonestaven sense resultat, i finalment em van enviar lluny, a un internat. Allà vaig escriure aquella carta.
Què li deia a Déu?
Que no creuria en ell si no era just. I que no era just que el meu germà, molt pitjor que jo en els estudis, fos el preferit. El meu professor, un musulmà fanàtic, es va posar furiós, així que vaig amagar aquella carta, però la meva mare la va trobar i em va donar la raó; això em va fer escriptora.
Què ha entès d’essencial en aquests 86 anys que té viscuts? Que motiu l’essènciani raó. La de vidala vida és és plaer,la vida amor, mateixa, gaudi, no llibertat té i creativitat.
Aquesta és la seva filosofia?
Sí, soc optimista i soc poderosa, perquè l’esperança és poder. Ni tan sols quan Sadat em va empresonar per ser crítica amb el seu govern no vaig perdre l’esperança.
Va ser propietària de si mateixa.
El canvi no emana d’una única batalla, requereix tota una vida. Però el pas fonamental és canviar-se a una mateixa, això et converteix en poderosa.
De quin canvi m’està parlant?
Tu et qüestiones i et construeixes constantment. Ens diuen que Eva va portar el pecat al món... Però alguna dona sent això? El dia que superem aquestes idees viurem tots millor.
Lluitar és el seu verb.
Sí, escriure i lluitar per la justícia i la igualtat. Sense igualtat no hi haurà amor veritable entre homes i dones, hi haurà només matrimoni; per això em vaig divorciar de tres marits.
Al seu país això és ser molt valent.
No hi ha amor autèntic en un món construït sobre el patriarcat, el domini dels diners i la religió.
molt Déu patriarcal.va lliurar el poder a l’home. Déu és
...La nostra interpretació de Déu.
Sí, subjugar monoteistesel Déu el mascle,món. ordenenEls el déusque sacrificisva de elegirtotesi morts.les l’home religionsI els polítics, per amb els econòmicaseus exèrcits,al serveila seva d’uns policia quants,i organització estan omplint el món de sang.
Per on passa la conquesta de la igualtat de la dona?
moltesLes dones creuen acabenen el oprimint-sematrimoni pera si a mateixes:tota la vida, genitali aguanten;a les seves d’altresfilles o, executen obedients, la cobreixenmutilació els l’opressióseus caps.de la cultura, Necessitemla política,ser conscientsla religió i dela maternitat.
La maternitat?
Sí, maternitatles dones és són una esclavespresó. El parede la és maternitat.lliure, però La la marela seva no. llibertatLes dones pels sacrifiquenseus fills. les seves vides i
És que són els teus fills.
Hem de ser psicològicament independents dels nostres fills. Les mares fan que els fills siguin dependents d’elles, els imposen la seva autoritat, reprodueixen el que pateixen.
Hi ha veritat en les seves paraules, encara que siguin radicals.
Se’ns ha criat fins a arribar al sacrifici, sacrifici per la família, pels fills, pel país. Però ni el país ni el marit ni els fills se sacrifiquen per les dones. Tot i així nosaltres ho tolerem. Hem d’erradicar aquesta psicologia de l’esclavitud.
Naixem amb ella.
Jo em vaig desprendre de tot el que se suposa que ha de ser una dona, de tot el que em feia ser esclava. I amb els meus fills la relació va millorar moltíssim quan vaig estar despresa, allunyada d’aquella dependència psicològica que m’oprimia i els oprimia.
Llavors, la gran rebel·lia seria que les dones no tinguessin fills.
Sens dubte, però això no és natural. Per canviar les coses hem de conversar, crear consciència i ser solidàries entre nosaltres.
Amenaçada de mort per les seves idees, es va refugiar als EUA. Què hi va veure allà?
L’autoritat del marit és superior a la de la dona, és una cosa universal. I els éssers més oprimits del món són les dones pobres. Necessitem justícia, viure en igualtat de condicions, llavors ens podrem casar feliçment i tenir fills lliures.
Però això al món no existeix.
Aquest canvi vindrà, el món no pot continuar sagnant. Però haurem de pagar el preu de la llibertat i el de la igualtat.
I quin és aquest preu?
De vegades anem a la presó, o ens maten, o la rebel·lia ens condemna a ser pobres o arraconades. Personalment no m’importa perdre la meva vida; fa anys que soc en una llista de condemnats a mort, però la nostra vida és horrible, no tinc cap altra opció que lluitar.