François Fillon

CANDIDAT FRANCÈS

El candidat d’Els Republicans a les eleccions franceses s’apunta a les tesis conspiradores i acusa directament el president François Hollande d’orquestrar la demolició de la seva candidatura a través d’una “oficina negra”.

Assetjat des del 25 de gener pels escàndols, el líder conservador francès, François Fillon, ja acusa directament el president François Hollande d’haver orquestrat l’operació d’enderrocament de la seva candidatura a la presidència de França.

“Buscàvem una oficina negra, doncs ja l’hem trobat”, va dir Fillon en la extensa entrevista política transmesa en directe abans-d’ahir a la nit pel canal de televisió France 2.

Fillon va dir: “Hollande fa que portin al despatx totes les escoltes judicials que li interessen, la qual cosa és una il·legalitat total”. Gràcies a això, el president “està permanentment al corrent de tota mena de fets i seguiments” relatius als seus adversaris polítics, va explicar Fillon, que demana que s’investigui el que descriu com una operació programada per a la demolició de la seva candidatura.

Abans que acabés l’entrevista, l’Elisi ja responia amb una nota contundent les “imputacions mentideres” de Fillon. El presi- dent afirma innocentment assabentar-se “per la premsa” dels escàndols dels seus adversaris i que “l’únic escàndol no concerneix a l’Estat, sinó a una persona que haurà de respondre davant la justícia”.

Fillon va ser acusat per un article de premsa, les fonts del qual es desconeixen, d’haver ocupat fictíciament la seva dona i els seus fills com col·laboradors parlamentaris. Al llarg d’una dècada, pel que sembla, va ingressar així al voltant d’un milió d’euros. La justícia l’ha imputat per malversació de fons públics. Des d’aquest afer, destapat el 25 de gener, cada quinze dies n’han sortit d’altres, manifestament menors: el regal d’uns vestits i la mediació en una entrevista de negocis amb el president rus, Vladímir Putin, totes dues sense rellevància, però que s’afegeixen a la mala imatge del primer assumpte. Tant aquests casos que han demolit Fillon, com els que s’imputen a Marine Le Pen, per abús amb els sous del Parlament Europeu o per subestimar la seva declaració de patrimoni, eren, concretament o difusament, coneguts des de feia anys. Fillon nega el caràcter fictici dels llocs de treball dels seus familiars i diu que tot això va aflorar ràpidament i en vigílies de la campanya per eliminar-lo políticament.

El candidat conservador, el programa social del qual anuncia brutals retallades, pregona alhora certa correcció de la política exterior francesa cap a una independència més gran, especialment en matèria d’aliances de seguretat i defensa. La seva destrucció política ha cedit el lideratge en intenció de vot a un altre candidat, Emmanuel Macron, la principal característica del qual és la seguretat que ofereix en una estricta continuïtat en els grans eixos internacionals i europeus. A aquesta nebulosa se suma el fet que els mercadejos i abusos amb diners públics i la contractació de familiars, com ajudants com a mitjà per arrodonir ingressos, és una pràctica generalitzada en l’Assemblea Nacional francesa.

El gruix dels mitjans francesos, cada cop més favorables a la candidatura de Macron, passen per

alt aquests aspectes. “Fillon es presenta com a víctima d’un presumpte complot ordit pel poder, en connivència amb la justícia i la premsa”, estima Le Monde, reflectint un ambient que recorda el que envolta a Washington l’estrany i ultra president milionari/

outsider Donald Trump. Però Fillon remet a un llibre de tres periodistes, Els secrets inconfessables d’un quinquenni, que identifica el que ell diu: el servei d’informació del Ministeri de Finances (Tracfin). Les investigacions contra els adversaris polítics van a càrrec d’aquest servei establert en “un immoble ultraprotegit del districte IX de París i emparat per (la categoria) secret de defensa”, expliquen els autors del llibre. “Hi estan habilitats cent vint funcionaris per ficar els nassos en els comptes bancaris de qualsevol”, es llegeix en el llibre. “Cada setmana el cap del Tracfin se’n va a l’Elisi per assistir amb els directors dels altres sis serveis secrets a la reunió organitzada per la coordinadora dels serveis”, diuen. “D’allà han sortit la majoria d’escàndols que van enverinar Sarkozy”, afirmen.

Dos autors del llibre van desmentir ahir la línia de contraatac de Fillon, però el llibre és clar sobre això: diu que l’existència d’una “oficina negra” no es basa en cap mena de proves, “però la suma d’indicis tèrbols i testimonis sorprenents inquieta”. Esmenten testimonis policials que descriuen “una estructura clandestina, amb ramificacions complexes”. N’hi ha prou amb fer aflorar la seva feina en el moment adequat i passar-ho a la justícia per enfonsar algú. Amb l’“Estat profund”, el deep state (també Trump en parla), hem topat. Fillon demana que s’investigui. Si es tracta d’això, és una missió, per definició, impossible.

El candidat remet a un llibre que apunta el mateix que denuncia el líder nord-americà

Fillon, com Trump, apuntava canvis sensibles en la política exterior i d’aliances