Set de Harry Hole
Jo Nesbø presenta ‘La set’, últim títol del taciturn i tenaç inspector Harry Hole
Jo Nesbo, el nom de referència de la novel·la negra escandinava presenta a Barcelona La set, l’última novel·la protagonitzada pel detectiu Harry Hole, que haurà d’enxampar un assassí que drena la sang de les seves víctimes.
CULTURA
Quan a Nesbø li recorden que ara com ara la seva obra es considera el fenomen internacional més important de novel·la negra escandinava es fa un tip de riure. Literalment. Fa anys que el noruec practica aquest exercici i sembla que l’ha acabat encomanant al seu personatge. A l’última novel·la, La set (Proa/Penguin Random House en castellà), en Harry és un home aparentment feliç. S’acaba de casar i és professor a l’Acadèmia Superior de Policia. “Però en Harry no té talent per ser feliç”. Cada dia, quan es desperta, creu que l’estabilitat es trencarà. Només té un pensament: “Que tot continuï igual, que no es trenqui aquesta bonica capa de gel sobre la qual camino”.
A alguns Jo Nesbø (Oslo, 1969) encara els sona a líder i cantant del grup musical de rock Di Derre. El cert és que la literatura ja ha cobert, i amb èxit, tot rastre d’aquella disciplina. El llibre que acaba de presentar al Kosmopolis ja suma trenta milions d’exemplars venuts a tot el món i la immersió de Nesbø a la televisió com a ideòleg de la sèrie Occupied i coguionista de Snowman, (interpretada per Michel Fassbender) tanquen l’ambiciós cercle del creador.
La gènesi de La set va néixer en una fosca cel·la de psiquiatria, explica Nesbø. “Jo buscava alguna cosa amb què inspirar-me quan vaig topar amb la síndrome del vampirisme clínic, gent que busca la sang, humana o d’animals, i especialment de la seva parella. Després vaig descobrir que molts assassins en sèrie l’havien patida, com el vampir de Düsseldorf”.
Harry Hole s’enfronta a l’únic assassí que fins ara se li ha escapat. “En Harry és un home ferit, ho ha estat sempre, però ara viu un dilema: continuar amb l’estabilitat del seu matrimoni amb la Rachel o tornar a submergir-se en la seva feina com a detectiu. El seu ofici l’aclapara però està fet per a ell, detesta la seva feina perquè l’aparta de la família però no sap, no vol, escapar-ne”. Són paradoxes, insisteix l’autor, per les quals passen moltíssims ciutadans.
De La set s’ha dit que és tan aclaparadora com joiosa, una altra descàrrega d’adrenalina més a què ens té acostumats el seu autor. El símil de la set li serveix a Nesbø per al seu plantejament: “Apareix un mort a Oslo, el seu assassí extreu sang de les víctimes, té set. La mateixa set que té en Harry per descobrir-lo. Perquè en Harry és un caçador d’assassins”.
Jo Nesbø ha volgut explorar els sentiments de retorn a l’infern que experimenten els qui han passat per situacions límit. “Ho trobem en soldats que van lluitar a l’Afganistan. Van tornar de la guerra i al cap de pocs anys volien tornar-hi. Per què? Per sentit del deure? Per posar-se a prova? O els astronautes que van anar a la lluna. Allò semblava una missió suïcida i, tot i això, malgrat tenir parelles i fills, tots van decidir fer-ho. És una crida social”, exposa Nesbø.
Reconeix que també ell ha sentit aquella “set” per acabar novel·les. “Tot i que se suposa que quan tens el llibre a les mans t’has de sentir genial. Doncs no! No, senyors! Em sap greu! L’únic que penso en aquell instant és... de veritat tot el que he fet amb la meva vida els darrers anys no és més que un munt de pàgines escrites?”.
Passegen per aquestes pàgines de La set un veritable catàleg d’armes infernals. La dentadura de ferro, per exemple. “No sé si la vaig inventar, crec que a Turquia i Japó utilitzaven una cosa similar. I això de pintar-se les dents de negre és una cosa molt tradicional, algunes dones orientals ho troben molt atractiu...”.
Jo Nesbø conclou que “en Harry cada cop s’assembla més als seus assassins. Tot i que en aquesta novel·la hi ha amor. Fins i tot la síndrome d’Otel·lo, de la gelosia. Necessita haver experimentat prèviament el sentiment d’amor per aparèixer un dia en la seva pitjor versió”.