Lliures de corrupció
Afinals del 2010 vaig assistir per primera vegada a un míting de Ciutadans. Allà vaig escoltar Albert Rivera defensar propostes per lluitar contra la corrupció que llavors semblaven revolucionàries: suprimir els aforaments, despolititzar la justícia o eliminar els indults a polítics.
Des d’aleshores, gairebé cada dia ens aixequem amb una nova notícia sobre corrupció. Març ha estat un mes infaust per als dirigents de Convergència que s’han assegut al banc dels acusats; és irònic que alguns ideòlegs de l’“Espanya ens roba” siguin als tribunals precisament per robar als catalans.
La corrupció no és només un problema moral o ètic que destrueix la confiança en les institucions democràtiques; la corrupció també és un greu problema econòmic que lamina la nostra competitivitat i que drena recursos que es podrien destinar a polítiques socials. Els ciutadans estan disposats a pagar impostos si saben que serviran per tenir més llits d’hospital o millor material per a les escoles, però no si s’assabenten que els seus diners han anat a parar a les butxaques dels Millets o Bárcenas de torn.
Tota democràcia sòlida i economia dinàmica necessita trobar suport en institucions netes i transparents. I per això no es tracta de destruir el sistema com alguns proposen, sinó de netejar-lo.
La corrupció no és una plaga bíblica que estem condemnats a patir; podem combatre-la amb mesures concretes que no costen un sol euro i generen retorns incalculables. Sens dubte, entre elles no hi ha tapar els casos de corrupció amb una bandera o canviar el nom del teu partit.
Si alguna cosa ha quedat clara en aquests últims temps és que allà on Ciutadans és decisiu, la corrupció no es tapa: s’investiga. I els vells partits saben que han de complir unes exigències de regeneració que no han aprovat en trenta anys.
Així ho hem demostrat impulsant al Congrés dels Diputats una comissió sobre la presumpta caixa B del Partit Popular, així com una altra que investigarà el saqueig de les caixes d’estalvis, després de diversos intents de bloqueig tant del PP com del PSOE. Igualment, ja hem registrat iniciatives per prohibir els indults a polítics corruptes o exigir una major responsabilitat dels partits per la corrupció dels seus càrrecs públics.
Gràcies a Ciutadans, per primera vegada en democràcia s’ha tramitat una llei integral de Lluita contra la Corrupció al Congrés, mentre que al Parlament hem registrat una llei per protegir els denunciants que destapen els casos de corrupció.
Han passat alguns anys des que vaig anar a aquell míting. La corrupció continua sent el segon problema dels ciutadans, després de l’atur. Però moltes de les mesures que en aquell moment semblaven una utopia, avui són propostes concretes que s’estan tramitant als parlaments autonòmics o al Congrés gràcies a Ciutadans. Avui, més que ahir, som molt més a prop de tenir les institucions que es mereixen tots els ciutadans: unes institucions lliures de corrupció.
Els vells partits ja saben que han de complir unes exigències de regeneració que no han volgut en 30 anys